dimecres, 19 d’abril de 2017

Farishta



Sabeu aquell regust que tens quan estàs fent quelcom i saps que no arribaràs a fer-ho de la millor manera o amb les paraules més adequades?

Doncs aquesta és la sensació que tinc, asseguda aquí, davant una plana en blanc i amb moltes coses per dir de Farishta la darrera novel·la de Marc Pastor, un autor que no té límits en la seva imaginació i que s’atreveix amb qualsevol gènere que li passi per davant.

L’únic consol que em resta és el bon cor de l’autor que sabrà perdonar-me allò que no puc o no vull dir, aquesta novel·la l’heu de llegir, l’heu de viure més enllà de les seves planes i no serè jo qui us robi el passaport cap a les illes de la Polinèsia francesa.

Aquesta novel·la forma part de la seva trilogia de les illes que va començar amb “Bioko” i que esperem en breu la tercera entrega que ens portarà a Madagascar al segle XV.

Abans d’entrar en la tram m’agradaria parlar del format, tenim entre mans el dietari de la jove Farishta, un lloc on despulla la seva ànima i la seva imaginació, entre les seves planes trobem notes manuscrites, retalls de premsa, mapes, dibuixos, postals i fotografies, un munt d’elements que es complementen per donar un caire intimista i alhora mostrar-nos una trama complexa que es va creant mica en mica i que ens obligarà en més d’una ocasió a replantejar-nos allò que esperàvem descobrir i que no és el que semblava.

Encara que com a lectors no només ens calçarem les sabates de la Faristha, sinó que tindrem més informació que transformaran aquesta aventura en un thriller apassionant i increïblement fantàstic.

Diuen que cada escriptor deixa una mica d’ell mateix en les seves novel·les, en aquest cas en Marc Pastor parla de la paternitat, del sacrifici i de l’amor envers un fill i és en aquest punt on veiem el Marc més humà que ens dona pinzellades del seu propi procés d’adopció.

La nostra protagonista és una nena afgana adoptada per un oficial soviètic que al quedar orfe de nou troba una feina que sembla una gran oportunitat, partim de l’any 1993 i la companyia russa Iefremov-Strugatski la contracta per atendre les famílies riques que viuen a les illes aïllats de tots per educar als seus fills, però a mesura que passen els dies en el que semblava el paradís hi ha més ombres que clarianes, res és el que sembla i on la desconfiança tenyirà els seus dies.

Com a spoiler al amants de la ficció només us diré una paraula “crononautes”.

Amsterdam Llibres aposta per un mestre de la ploma en català, un autor coherent amb si mateix i amb el que escriu.

Només un avís, si el Doctor Who us pregunta per ell, digueu-li on és, seria una gran aventura per llegir després.



2 comentaris:

  1. A mi em va agradar molt. Fa tants canvis que et fa parar una mica boig :D

    ResponElimina