Història d'un matrimoni

Geir Gulliksen ens presenta Història d’un matrimoni, una història amb tocs biogràfics i d’altres ficticis on un matrimoni juga amb la delicada línia entre l’amor i la parella oberta.

La nostra parella són en Jon, un pare jove recentment divorciat que coneix a una jove en pràctiques a la consulta del metge de la seva filla de dos anys i el que comença com una amistat creix fins a crear una nova família amb la Jiminy.

Un matrimoni sòlid, lliberal, amb dos fills, on ell treballa de periodista al principi i ella anirà progressant en la seva carrera de medicina.

Tot sembla anar sobre rodes, no discuteixen, tenen gustos en comú, es preocupen per la família i són molt compatibles al llit, en aquest aspecte en Jon dona llibertat a la seva dona, però quan un home, en Harald, apareix a les seves vides tot sembla indicar que la cosa no acabarà del tot bé.

Ells s’ho expliquen tot, no conceben una relació sense sinceritat, però el perill d’aquest home és més gran del que cap dels dos es pot imaginar fins a punt de que en Jon dubta del seu amor i ella creu que en Harald podria ser el número u al ocupar la seva vida relegant al seu marit.

L’autor, amb gran capacitat descriptiva, una narrativa fluida i una sensibilitat molt delicada, potser per haver viscut quelcom de semblant, sedueix als lectors que en la veu d’en Jon ens explica el punt de vista de la Jiminy, dona al home la capacitat empàtica i el transforma en el catalitzador del que la Jiminy sent.

La obsessió d’en Jon per saber i sentir el que sent la seva dona el portarà a un carrer d’una sola via i sense sortida, ell sol s’ha creat una trampa on caurà i de la que no podrà sortir sense cap ferida, encara que sigui al cor o a l’ànima.

Realment m’ha sorprès com l’autor, sense grans girs ni complicar-se ens explica com una parella que té uns límits oberts acaba canviant, ell canvia al veure com ella sent més per un altre que no pas per ell i ella amb una forta sinceritat veu que allò que va començar com un joc morbos se li escapa de les mans.

Les hores ens presenta un llibre que no pretén ser crític ni alliçonador, una història d’una parella on tots juguen amb les mateixes cartes sense anar de farol i on la sinceritat acaba desapareixent, alhora que l’amor que senten entre ells s’esvaeix al ser substituït per un altre més fort. 

Un perill lògic quan s’intenta jugar amb el morbo i el sexe però s’oblida que els humans ens movem per emocions i no n’hi ha cap de més poderosa que l’amor.

Tot va bé fins que deixa d’anar-hi, en una societat massa brillant on el desig és fàcilment a l’abast. Realista i gens ensucrada.