Entrevista a Geir Gulliksen

Geir Gulliksen (nascut el 31 d'octubre de 1963) és poeta, novel·lista, dramaturg, escriptor, assagista i editor infantil.

Va fer el seu debut literari el 1986 amb la novel·la "Mørkets munn". Entre les seves primeres col·leccions de poesia es troben "Steder: på torget" des de 1990, i "monografi" des de 1995.

Les persones han de ser bones o dolentes? Tot en blanc o negre? Hi ha zones grises?

A "Història d'un matrimoni" podem valorar profundament els éssers humans i comunicar-nos amb els nostres sentiments. Les relacions amb dificultats i confiança donen a aquest llibre una perspectiva introspectiva.

Les Hores fa que el nostre acostament a l'escriptor i a la persona sigui possible.
Deixeu-vos introduir!

Quan es va adonar que el món de les lletres l’estava esperant? Encara no m'he adonat que m'està esperant res! Però vaig començar a escriure des de molt jove, i s'ha convertit en una forma de viure, de pensar i una manera d'allunyar-me de mi mateix.

Què és essencial quan es tracta d'escriure per a vostè? El llenguatge ha d'absorbir les emocions, de la mateixa manera que el teixit absorbeix l'aigua, que és essencial per a mi.

Què li agradaria saber fer millor? M'agradaria ser millor en l'escalada de muntanya. Vaig començar fa uns anys, llavors de sobte vaig parar, no sé per què. Espero començar a pujar de nou.

Com li agrada relaxar-se? Una relaxació per a mi és quan tots els meus fills estan a casa i estic fent el sopar.

Podria dir-nos una persona històrica o actual a qui admiri? Admiro l'escriptora canadenca Alice Munro. Per la seva valentia i la seva resistència literària.

Un llibre que l’ha inspirat és ... Un llibre que he inspirat? No vull pensar-hi. Però si vol dir un llibre que m'ha inspirat, jo diria Alice Munro, una amiga de la meva joventut. 

Quina seria la seva frase per penjar-se a la paret? Never stop. 

Aquesta novel·la ha tingut un èxit aclaparador en termes de ressenyes i vendes. Va ser aquest èxit una sorpresa per a vostè? Sí. L'èxit per un escrit sempre es sent sorpresa; tant per l’escrit que tracta de buscar el que falla, el que es desmarca; els febles i els disturbis i els fracassos són els que tracta l'escriptura, almenys per a mi.

Considerat un dels escriptors estrangers més respectats en la literatura actual. Podria dir-nos, en la seva opinió personal, quins afegiu a aquesta categoria? Em temo que no és possible que respongui com a escriptor respectat, l'única manera que puc respondre és des de les ombres on es produeix l'escriptura. I des d'allà veig escriptors com Maggie Nelson i Rachel Cusk i com a objectes brillants que fan enveja i respecte.

Imaginis que pot sopar amb un geni literari. A qui asseuríeu davant vostre? Sóc massa tímid per a aquest tipus de sopars. Si hagués de fer-ho, preferiria Marguerite Duras. M'agradaria no parlar amb ella, simplement seure una estona a la mateixa taula. De vegades, és possible comprendre més de l’escriptura d’un escriptor determinats quan s’estudia la seva forma de caminar o moure's. M'agradaria veure la Marguerite Duras quan no sàpigues que la observen.

Com va sorgir la idea d'una novel·la centrada en una parella tan peculiar? Volia escriure sobre l'amor. L'amor és molt peculiar. Tota parella és també molt peculiar, quan els estudies el temps suficient. 

Què hauria pensat d’en Jon quan va aparèixer? Vaig escriure sobre ell perquè volia conèixer-lo. Però no m'havia casat amb ell.

Creu que els pols oposats s'atreuen? Atracció! No es preocupa pels contraris ni per la semblança, l'atracció s'alimenta de qualsevol cosa per mantenir-se en vida. L'amor, d'altra banda, prefereix a les persones que poden mirar-se l'un a l'altre.

El preocupa envellir sol? Sí. Espero que la meva dona estigui aquí amb mi, i que jo estaré per a ella.

Què opina sobre les persones que s’aprofiten dels que són més febles? El problema és que és molt difícil no aprofitar-se d'algú més feble. Suposo que s'ha de concentrar moltíssim en no fer-ho. Però en general, la majoria de nosaltres hem de concentrar-nos més.

Sense revelar el final, ens pots dir si creus que en Jon i la Jiminy han rebut una lliçó clara per part de tota la societat? O l’han donat ells? El problema amb l'amor en ruïnes és que tot el que aprenguis d'ell, no ho pots utilitzar la propera vegada.

A partir del seu llibre, han realitzat una obra de teatre ... Com va ser el resultat? Intens, molt emocional. Em vaig asseure com quan era petit, observant, esperava un final feliç.

Finalment, ens agradaria que respongués a la nostra pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai no li han preguntar? Pot respondre-la?

Per què tens tant por, sempre? Perquè és l'única manera que puc estar prou despert per veure què està passant. 

Gràcies pel seu temps i atenció. Ens encanta la seva novel·la. Desitjant molt d'èxit,
Salutacions,

La Petita Llibreria