Per Àngela Sánchez Vicente
Fa pocs dies a casa recordàvem la Barcelona de la
postguerra i enunciàvem coses que agradaven a fer als nostres avis. En aquella
xerrada vaig fer un gran descobriment, la meva mare de ben petita gaudia de
tardes de cinema amb els avis a l’Avinguda de la llum.
En els ulls de la nena innocent era una gran aventura
doncs era endinsar-se a dins el cor de la ciutat per veure les seves
pel·lícules preferides mentre ben a prop hi corrien trens. Era una excursió i
fins i tot aprofitaven la sortida per comprar postals i regalets per la
família. Ai, la infantesa i els records que ens deixa!
Per això i la meva passió per la Barcelona més antiga em
veig atreta per la novel·la Temps de
llum, un retrat sobre la primera galeria subterrània de tota Europa.
La primera novel·la per adults de la Sílvia Tarragó és excepcional; és el compendi perfecte entre
l’explicació d’un context social, econòmic i demogràfic de la Barcelona dels
anys vint fins als anys noranta combinada amb la apassionant historia de la
Júlia, una noieta que esdevindrà la nostra guia per tan particular espai.
Realment posa la pell de gallina com ha canviat el teixit
social de la ciutat i la seva escala de valors i tot allò que els mobilitzava.
Tal i com passa a la Barcelona dels canvis també veiem
una vida en les seves diverses etapes. La Júlia començarà l’aventura essent una
minyona encisada per la màgia i la llum de les galeries i plana a plana veurem
com les seves passions, les seves preocupacions i la seva situació vital es va
desenvolupant a un ritme trepidant.
Quan pensem en qui érem o què ens emocionava potser no
ens reconeixem o ens sorprenem per tota la transformació que he fet a base de
viure la vida i el propi bagatge emocional.
És una novel·la en que els matisos els posen els
diferents personatges que surten dels estereotips; la filla dels pastissers,
l’aprenent del barber, l’acomodador del cinema, la dona de la perfumeria i els
passavolants ens mostraran el valor de la diferencia humana.
És una novel·la que rau d’un indret concret i d’una
situació històrica tractada amb respecte i una profunda cura maridat amb una
historia personal que ens farà riure i plorar.
M’ha emocionat moltíssim i per aquest fet tampoc us
desvetllaré l’historia de la nostra nova amiga.
Creieu-me i aneu a les llibreries a per un exemplar! Us
agradarà conèixer a la Júlia i gràcies a Columna
i a la seva autora en teniu una cita.
Quina llàstima que les galeries hagin tancat! No hi he
anat mai però amb aquesta novel·la és com si m’hagués pogut prendre un cafè amb
llet a la seva cafeteria, perfumar-me, gaudir de les pel·lícules clàssiques,
vestir-me amb els vestits de les senyores barcelonines i barrejar-me amb la
societat d’aquell temps.
És una novel·la que no deixa indiferent! No la podeu
deixar escapar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada