L'origen de la senyera es remunta a
l'edat mitjana i els Quatre Pals del senyal heràldic dels casal de Barcelona.
Hi ha diverses llegendes sobre l'origen del senyal heràldic català i, per tant,
de la bandera de Catalunya, les més conegudes són la d'Otger Cataló i,
sobretot, la del comte Guifré el Pilós.
Però si voleu saber més coses de casa nostra
us recomanem:
No podem deixar de recomanar-vos un
petit llibre que amaga moltíssima força i un clam: Llibertat! 50 poemes de revolta.
En aquest poemari que ens ofereix Jaume Subirana podem trobar aquelles
paraules catalanes que sempre hem sentit i ens posen la pell de gallina com
“Canto a la lluita” de Joan Salvat-Papasseit, “El cant de la senyera” de Joan
Maragall, “La santa espina” d’Àngel Guimerà i fins i tot “Els segadors”.
A més d’aquests grans himnes i
declaracions d’intencions també trobem poemes gràfics i d’altres d’autors
actuals i contemporanis amb els que a més de veure amb les dates de naixement
com allò que es demana és una necessitat heretada dels nostres avantpassats com
també podem comprendre el perquè de la voluntat d’un autogovern i una autonomia
per tal de no perdre allò més nostre i que ens identifica a nivell mundial.
Amb el pròleg del David Fernàndez acabem de copsar la
idea, són masses anys de lluita i sembla que realment és ara o mai.
De la mà d’Ara llibres tenim un poemari i
costumari català que farà les delícies de tots els catalans.
Ara, més que mai, quan sentim
anomenar la paraula CONSTITUCIÓ, ens posem les mans al cap i ens esborronem de
mala manera.
Allò que hauria de ser una eina útil
s’ha tornat en un mal de cap continu per a polítics i la societat, ara si
l’hagués de descriure en parlaria com a un pergamí momificat i impossible
d’actualitzar, el seu software s’ha quedat en l’època de ms-dos i no hi ha
Windows que l’obri.
És per això que quan em van proposar
llegir el llibre reversible sobre la
constitució catalana i la constitució espanyola segons BENEGRE.CAT
vaig arrufar una mica el nas.
Però vet aquí la meva gran sorpresa,
feia temps que la política no hem feia riure amb ganes i si a més li afegim les
excel·lents il·lustracions de l’Àlex Roca, ja no s’hi pot dir res més.
Si aquesta obra que ens ofereix labutxaca
ens mostra una opció humorística del que pot ser, també es cert que llegint
entre línies sorgeixen veritats incomodes que patim la societat d’una manera o
una d’altre.
Després de gaudir d’unes
constitucions diferents, jo els dono les gràcies als BENEGRE.CAT per
oferir quelcom collonut i que no m’esperava. Un encert digne d’avui en dia i
que des d’aquí proposo com a regal infal·lible per amics i no tan amics.
Gràcies Magí Fortuny, Toni Mata, Àlex Solà i Ona
Vinyamata.
El que us presento avui si que és
una joia sense precedents. Sense més preàmbuls us parlo dels puntals de Barcelona. Una biografia.
I us preguntareu: una biografia? Si
senyors, un repàs des que va néixer fins al dia d’avui i amb els ulls mirant al
futur. Amb llums i ombres, personatges que l’han estimat i d’altres que l’hi ha
fet passar mil inferns però que al cap i a la fi tots ells i tots els
esdeveniments que s’anaven succeint han forjat la ciutat que avui trepitgem.
L’Enric Calpena fa una passa molt més
enllà per explicar-nos la historia política, social, econòmica i icònica de la
ciutat a través dels grans períodes històrics i aquells que hi varen deixar la
seva empremta.
Molt treball de
documentació i una capacitat de descripció sense mesures es donen les mans en
aquesta obra imprescindible per a tots els barcelonins i per els visitants de
tan bella, històrica, emblemàtica i apassionant terra.
La gentilesa de Edicions 62 ens apropa una obra
complerta amb un alt potencial didàctic amb una veu molt interessant que ens fa
adonar de la grandíssima transformació que ha experimentat la ciutat.
Una ciutat
supervivent de la foscor i que ha sabut brillar com cap altre en les seves
èpoques de referencia mundial i esplendor.
Que el president de
la Generalitat Carles Puigdemont no és un polític corrent és una evidència. Els
seus orígens, la seva formació, les seves influències i, sobretot,
l’autoexigència per tenir un pensament propi, en són la causa indubtable. Des
de l’amistat més propera, la que atorguen els anys i les afinitats, Josep Riera Font conversa amb Carles
Puigdemont perquè sigui el president, en primera persona, qui ens parli de la
seva vida, de la seva gent.
Em dic Carles és una aproximació intensa a la personalitat del nou president de la Generalitat i a tot allò que ha marcat la seva trajectòria vital: Amer, els anys d’internat, el mestratge de l’oncle, la biblioteca del monestir de Poblet, l’accident a vida o mort, la vocació periodística, l’emprenedoria, la curiositat pel món virtual, la passió per la lectura i la música, l’alcaldia de Girona, el compromís amb el país...
El retrat d’un home a qui la història ha cridat en aquest moment més que per ser qui és, per ser com és i que Ara llibres ens el fa més proper.
Confessions d'un
culer defectuós és, sobretot, la història d'una
conversió sentimental. Alternant reflexions i records, Sergi Pàmies analitza
els orígens atzarosos del seu barcelonisme com un pretext per desplegar un punt
de vista particular i original.
¿Es pot ser culer
sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista
d'animar l'equip? ¿Ha de vendre's el club l'ànima als patrocinadors per
mantenir-se a l'elit?
Amb vint anys
d'experiència com a comentarista de l'actualitat blaugrana en diversos mitjans
de comunicació, Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici
retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional.
El resultat és un
text d'una franquesa insòlita: un autoretrat vivíssim del seu autor i, alhora,
una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme
convencional, que el talent de Sergi
Pàmies converteix en l'observatori idoni per mirar d'entendre el futbol i
les actituds que l'acompanyen.
L’Editorial Empúries fa una mirada original sobre l’equip de les
nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada