Sang o amor

Avui us convidem a una cita amb el nostre bell amic, el comissari Brunetti, que torna amb les forces renovades i amb l’energia de les seves millors novel·les.

Amb Sang o amor ens traslladem al teatre la Fenice de Venecia on la Flavia Petrelli està aconseguint consolidar-se a la fama i està guanyant seguidors dia a dia. La fama en l’estat més pur, el contrast de la vida sota els flaixos i la soledat al seu propi interior, la imatge que mostren els ídols i el que realment són.

Pot una persona traspassar la línia de l’admiració i arribar a creure que el seu ídol pugui a arribar a ser seu? Com saben els famosos que els sentiments vers ells van adreçats a la cara que mostren o a allò que oculten a l’ombra dels focus?

En aquesta línia conflictiva es veurà immersa la Flavia que rebrà cada dia flors i més flors d’un admirador al seu camerino fins al punt d’inundar-la en flors, pètals i afalacs... potser al principi s’ho pren amb certa il·lusió i pensa que valora el seu treball però poc a poc s’adonarà que ella és l’objecte de l’obsessió d’un pertorbat.

La persecució per tota la ciutat farà que la paranoia de la cantant sigui cada dia més cartera però juntament amb l’ataca a persones properes a la diva l’esgarrifaran fins al punt de perdre el control de la seva pròpia vida. 

Qui la pot ajudar? 

El seu amic de la infantesa, el comissari Brunetti desplegarà tot els dispositius que té a l’abast per tal de calmar-la fins que veurà que el cas és molt més greu del que pot imaginar.

Rere la careta o l’interrogant de la identitat de l’assetjador s’amaga una persona obscura, sinistre i un tant dement. Una persona que ha convertit la seva vida en una fantasia protagonitzada per la Flavia.

De la ploma de la Donna Leon torna a relluir un best seller on la trama detectivesca, les escenes teatrals i l’amistat es donen la mà d’una manera natural, casual i desenfadada. És un ritme narratiu àgil, lleuger i frecs que fa que sigui una lectura que es llegeix en un tres i no res, que desperta interrogants i la necessitat de respondre’ls.

Gràcies a labutxaca la col·lecció de títols protagonitzats per aquest jovial comissari creix de manera quantitativa i qualitativa. És impossible llegir només una novel·la d’aquest protagonista doncs amb el temps ha esdevingut una mena d’Hercules Poirot, Miss Marple, o els grans mestres del misteri que brollen de grans plomes. 

Fins al moment podreu trobar títols com “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís” i “Mort entre línies” fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra.

Esperem que aquesta gran dama de les lletres torni a la seva estimada Barcelona a veure si la cacem per tal de demanar-li que ens signi la seva obra. 

La seva gentilesa, educació i proximitat amb els seus lectors la fan especial i admirable.