Si hi ha alguna cosa en aquest món que m’apassiona és la
meva ciutat i descobrir-ne poc a poc racons, històries, personatges i tot allò
que constitueix el teixit de la meva ciutat natal.
Com a amant del tema he llegit diverses novel·les
històriques ambientades a Barcelona i n’hi ha de millors i pitjors però el que
us presento avui si que és una joia sense precedents. Sense més preàmbuls us
parlo dels puntals de Barcelona. Una biografia.
I us preguntareu: una biografia? Si senyors, un repàs des
que va néixer fins al dia d’avui i amb els ulls mirant al futur. Amb llums i
ombres, personatges que l’han estimat i d’altres que l’hi ha fet passar mil
inferns però que al cap i a la fi tots ells i tots els esdeveniments que
s’anaven succeint han forjat la ciutat que avui trepitgem.
Sempre intento que la família m’expliqui coses de la
Barcelona que ells recorden, on vivien, que feien, que els agradava, que els
distreia... però l’Enric Calpena fa
una passa molt més enllà per explicar-nos la historia política, social, econòmica
i icònica de la ciutat a través dels grans períodes històrics i aquells que hi
varen deixar la seva empremta.
La gentilesa de Edicions
62 ens apropa una obra complerta amb un alt potencial didàctic amb una veu
molt interessant que ens fa adonar de la grandíssima transformació que ha
experimentat la ciutat.
Una ciutat supervivent de la foscor i que ha sabut
brillar com cap altre en les seves èpoques de referencia mundial i esplendor.
Molt treball de documentació i una capacitat de
descripció sense mesures es donen les mans en aquesta obra imprescindible per a
tots els barcelonins i per els visitants de tan bella, històrica, emblemàtica i
apassionant terra.
Periodista de
professió, historiador, professor... En quina vessant et sents més còmode? La veritat és que en qualsevol, i no
descarto encara incorporar algun més, sóc un cul inquiet.
Quan va descobrir que el món de les
lletres l’estava esperant? No ho sé si m’esperava, però en tot cas escriure
sempre m’ha agradat. Fer de periodista és una manera de fer d’escriptor. No és
estrany que tants col·legues de professió facin el salt cap a la literatura,
perquè és un món molt proper.
Esdevenir escriptor va ser un procés
natural, una necessitat d’expressió? Què et va motivar? La
meva passió per la història m’havia portat a conèixer molts fets del passat que
mereixien que s’expliquessin més enllà del coneixement acadèmic. D’aquí el
salt.
Creus que
aquesta novel·la és la conjunció perfecta de les tres gran professions? Bé, Barcelona, una biografia,
no es pot considerar una novel·la, sinó que és una assaig històric, encara que
en clau de divulgació, amb una estructura narrativa diferent a l’habitual en
els llibres d’Història. Si que es pot dir, per tant, que és una conjunció de
tres vessants personals meves.
Com ha estat el
procés de documentació? Llarg
i feixuc. Ja portava anys llegint sobre diversos aspectes de la Història de
Barcelona, però quan t’has de posar a escriure sempre la perspectiva de les
lectures canvia. He hagut de fer servir uns tres-cents llibres...
Què sents quan
passeges per Barcelona? Ets un observador voraç que es distreu amb la bellesa
que ens ofereix o vas al destí sense parar massa atenció al teló de fons? Depèn del dia, és clar... Quan
vaig amb pressa tampoc miro molt al meu voltant, ho he de confessar. Com que
m’agrada molt caminar, de tota manera, sempre hi ha un moment o un altre en que
puc rememorar o interrogar-me sobre el que ha passat per allà on estic en
aquell moment.
Tens algun racó
de Barcelona que sigui el teu preferit? I algun que no t’agradi massa? M’agrada especialment la plaça
de la Concòrdia, a Les Corts, on jugava totes les tardes quan sortia del
col·legi. I no m’agrada molt mirar els edificis de l’Eixample que han estat
malmesos amb la construcció de dos o més pisos d’alçada afegits.
 |
| Plaça de la Concòrdia |
Com t’imagines
Barcelona d’aquí a un segle? Com
una megalòpoli que s’estendrà molt més enllà dels límits actuals de la ciutat,
però amb el mateix esperit inquisidor i discutidor que ens ha caracteritzat
sempre als barcelonins.
Creus que els
nous plans de remodelació (el Born, la façana del Liceu...) són positius o són
prescindibles? En
general, tots els edificis necessiten sempre una rentada de cara de tant en
tant i, per tant, no em fan por els canvis. Tot i així, caldria meditar molt
què es toca i, sobre tot, com es toca.
Si haguessis
d’associar Barcelona amb cada un dels sentits amb quina imatge et quedaries per
la vista? Potser
l’edifici de la Pedrera o alguna font Wellington...
 |
| La Pedrera |
Quina olor de
Barcelona t’encisa? La
del salnitre del port de pescadors de la Barceloneta
 |
| Port de pescadors |
Quin plat
tradicional fa que es desperti el teu gust? La paella Parellada, tan barcelonina
Quin soroll
t’agrada de la ciutat? El
de les persianes de les parades dels mercats aixecant-se o abaixant-se
Quin tacte
destacaries? La
pedra dels murs de la catedral
 |
| Catedral de Barcelona |
Creus en aquell
dit dels antics en que “saben més les parets...” Què ens diuen les parets de
Barcelona? Algunes
parets tenen històries ben tristes, d’altres de molt més boniques. Totes poden
explicar moltes coses.
Ens has fet
veure com han estat necessaris 2000 anys i moltíssims esdeveniments per
construir una ciutat que encara avui està en constant evolució. Creus que la memòria és passat que vol
esdevenir present? No, penso que el present és construeix, entre
d’altres coses, per la selecció del que volem recordar i del que no.
Per acabar, ens agradaria que ens responguessis al que ja
ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i
creus important? Ens la pots respondre?
Crec que sempre és més important l’intercanvi de
preguntes i respostes que fem els humans que no pas una pregunta en concret.
Qualsevol pregunta que no m’han fet mai, és important, perquè no m’ha obligat a
donar cap resposta.
Moltíssimes
gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta novel·la et reporti
una gran satisfacció i un gran èxit.
Àngela
Sánchez Vicente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada