Les incerteses. Sobre la creació del món

Avui tenim l’honor de retrobar-nos amb un amic de la casa. En Jaume Cabré torna amb novetats però primer volem mirar una mica enrere el que ell significa com a autor per a nosaltres.

Nosaltres mateixos vàrem escriure sobre Jo confesso: “és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes la novel·la”.

És per això que se’ns va esbossar un profund somriure quan vàrem tenir entre mans Viatge d’hivern, la darrera obra del nostre admirat autor. 

I just ara ens retrobem amb una obra introspectiva i molt profunda en la que despulla la seva ànima i la seva ment a disposició dels seus acèrrims lectors.

A Les incerteses sobre la creació del món, obra que crec que esdevindrà un boom de cara a la Diada de Sant Jordi, ens mostra d’una banda els seus grans interrogants vers el món, la creació, l’admiració i els dubtes que tothom en un moment o altre s’ha qüestionat.

La seva ment inquieta acompanyada de la seva ploma sintètica, directa i sensible ens mostra un ventall de possibilitats i reflexions sobre allò que no s’explica, que es mora però no es toca, que se sent però no es pot demostrar. 

Realment no ens queda cap dubte del perquè ell ha esdevingut un referent europeu en el camp de la literatura i de la mà de Proa podeu gaudir d’aquesta joia en la que extraurem conclusions i altres preguntes que encara en generen moltes més al seu darrere.

Hi ha alguna cosa més atractiva que els misteris de la vida, allò del “creure o rebentar”... bé al cap i a la fi allò bo de la vida sempre ha estat intangible, sensacions, emocions, la bellesa subjectiva i aquell “no sé què” que no sabem explicar.

L’autor aconsegueix captar la nostre atenció des de el primer instant i com si fos una xerrada de sobretaula et quedes embadalit llegint les reflexions d’aquest home al que la cultura li brolla per tota la pell, la seva escriptura i la seva experimentada vivència i veu.

Realment ens ha fascinat i només hem pogut dir al uníson “Uau”... molt bon senyal que també ens deixa amb interrogants i misteris però amb una sensació plaent molt plena.

Com ell mateix acaba dient: “tot, al món, existeix perquè al final algú ho escrigui” i nosaltres hi afegim que si és la seva prosa millor que millor i amb aquest relat ens ha mostrat com les muses, la llibertat i les llicencies son enigmes que domina a la perfecció. 

Sense cap mena de dubte ni misteri és una de les millor obres que hem llegit en molt de temps. Original, profunda, intimista, humana i molt real.

No la deixeu escapar!