diumenge, 1 de juny del 2014

La noia que feia papallones d'Origami



Sou dels que us agrada que un llibre us acaroni l’ànima i un pessigui el cor? Voleu viure una història de clars i obscurs? Voleu endinsar-vos en un viatge cap a l’esperança? Voleu escoltar un cant a la vida?
 
Doncs ja us hem atrapat, amb La noia que feia papallones d’origami tindreu els pèls de punta, un buit a l’estómac, un nus a la gola mentre travesseu una foscor il·luminada per petites píndoles de llum.

L’autor Arnau Vaillant s’estrena en el camp de la ficció demostrant-nos que és un lletraferit amb ganes de quedar-se en el món de les lletres per molt de temps. Nosaltres, us recomanem que sucumbiu al encant d’aquesta tendra i alhora dura història.

La Sylvie acompanyada de la seva filla faran un viatge que les transformarà cap a la Savoia francesa. El viatge neix de la necessitat de veure a la seva mare i àvia a les acaballes de la seva vida doncs aquesta travessà un càncer terminal. 

La Sylvie retrobarà la mà amiga i fraterna de la seva estimada germana que serà el seu puntal i consellera en la seva pròxima separació matrimonial.

Tot sembla ser un cop molt dur per a tots, però en especial per a la petita de la casa que ens sorprendrà amb una gran fortalesa interior.  La nena trobarà una papallona feta d’origami de la seva mare quan tenia la seva edat i a través d’aquesta ambdues viuran un viatge interior connectant present, passat i futur en un mateix espai.
La història de la papallona l’embadaleix i la transporta a un món màgic, ple de positivitat que contrasta amb el seu entorn real. 

Pot una simple papallona canviar el destí d’una família? Som present? Som passat? Què recordem? Com afrontem l’adversitat? Què valorem de la vida? Què en queda quan marxem?

Totes aquestes respostes estan narrades de manera magistral a l’obra que recull Stonberg Editorial, una obra madura que a més de ser altament addictiva ens obra una porta a la reflexió sobre nosaltres mateixos, els nostres drames i el bri d’esperança que ens espera disfressat en algun racó del nostre camí.

Un autor novell que escriu aquesta novel·la mereix entrar per la porta gran a qualsevol estanteria i a totes les tauletes de llum, per nosaltres ha estat una autentica revelació i ha passat de mà en mà dels redactors i ha estat motiu de debat.

Només podem coincidir en una sola cosa: Val la pena llegir-lo, és molt especial!

Si voleu, demà us convidem a llegir l’entrevista que l’autor ens ha cedit tan gentilment on ens mostra que la seva grandesa no es limita al camp literari. 

Moltes gràcies Arnau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada