El asesinato de Sócrates

Tras el título de Finalista del Premio Planeta 2016 y con un título solo al alcance de unos pocos nos reencontramos con un autor muy querido por todos nosotros, Marcos Chicot.

Nos acercamos por primera vez a su prosa con “El asesinato de Pitágoras”, le seguimos con “La Hermandad” y cambiando totalmente de género nos desternillamos con “Diario de Gordon”.

Hoy nos presenta su galardonada novela El asesinato de Sócrates, una novela donde la prosa fluida del autor, las descripciones detalladas, la profundidad del trabajo de investigación sobre el propio personaje y sobre la Grecia clásica se mezclan con personajes ficticios que le dan consistencia a la narración.

Una novela que parece a simple vista no terminar jamás y que una vez empiezas a leer no puedes parar, quieres saber más, descubrir que esconden las páginas venideras y como sus personajes se van solidificando y evolucionando adquiriendo su esencia final.

Al final de la novela nos encontramos una carta del autor dirigida a cada uno de nosotros mostrándonos sus sentimientos como lector y no puedo estar más de acuerdo dado que esta novela se ha quedado conmigo una vez terminada y sus puntualizaciones sobre los personajes es admirable.

Entre sus líneas se transpira su propio amor por lo que escribe, es un autor pasional, si no le gustará el tema o la trama no lo escribiría, creo que uno de sus puntos fuertes es la honestidad que refleja sobre su propia narrativa.

Del mismo modo que de todas sus novelas cede el 10% del dinero a fundaciones que ayudan a personas discapacitadas, su alma está tocada por un ángel de carne y hueso, su hija Lucía quien tiene Síndrome de Down, hecho que provoco un cambio de trescientos sesenta grados en su vida llevándolo a las puertas de la narrativa y a una lucha contra los prejuicios frente a lo diferente o desconocido.

Sé que me he centrado poco en la novela, pero no podía dejar de demostrar mi admiración por un luchador capaz de transportar a sus lectores a la Grecia Antigua y convertirlo en un griego más, mostrándonos a un filósofo como Sócrates quien con su mente y mirada diferente sobre la vida y la inmensidad de lo que le rodeaba aún marca tendencia y reflexiones.

Una novela que nos ofrece Booket y cuyas primeras páginas os dejo para que visitéis el pasado y no queráis regresar hasta el final.

Si lo que queréis es un spoiler sobre la novela y su trama solo os diré cuatro cosas: Os encontraréis en el siglo V A.C en Grecia, un oráculo vaticinará la muerte de Sócrates, un recién nacido será condenado a morir por su padre y Grecia sufrirá los rescoldos de la guerra entre Esparta y Atenas.

Una gran novela para leer, una pequeña ayuda económica solidaria y un regalo para los sentidos.

No esperéis a que os la regalen y regaladla vosotros.

 

Nunca fuímos ángeles

No soy un ángel.

Ni tú tampoco.

El talento de Sylvia Marx era reconocido como Finalista del Premio Oz con “No soy un ángel” hoy nos presenta Nunca fuimos ángeles una segunda entrega que se puede leer de manera individual aunque personalmente recomiendo hacer la lectura de las dos obras dado que se complementan como sus portadas, en la anterior teníamos a una joven con alas de ángel blancas sobre un fondo monocromo blanco, ahora nuestra portada es un joven con las alas negras  perdiendo plumas en el mismo fondo.

Podéis encontrar las dos novelas de la mano de Oz Editorial y nosotros queremos agradecerles su generosidad y la de Babelio.

Antes de entrar en materia os voy confesar que su prosa me enamoro hace bastante tiempo con “Ni tu Romeo ni yo Julieta”.

Esta novela empieza como una página en blanco como Sara su protagonista, una joven de diecinueve años que despierta en un hospital después de haber estado en coma con amnesia.

Sus recuerdos no están, quien era, que sentía, a quien conocía solo son lagunas, borrones que ha de descifrar aunque los que la rodean no tienen la intención de ayudarla, le dicen que fue un accidente de tráfico y ahí se terminan las explicaciones. ¿Qué le ocultan? ¿Por qué?

¿Vosotros podríais soportar ser una sombra de vosotros mismos? Sara no puede y prueba un medicamento experimental y en sus sueños empezará a llenar espacios en su memoria, sus recuerdos irán apareciendo conformando un puzle de sí misma que puede que le guste o puede que no.

Esta novela es joven, fresca, actual, dinámica, con un tempo sostenido y muy adictivo. Es muy fácil entrar a formar parte de la historia y abandonar nuestro papel de mero lector para intentar descifrar con Sara sus sueños y su pasado.

Esta historia es más de lo que parece a simple vista, su prosa es pulcra y nos lleva por un camino que puede dejarnos en más de algún momento con sorpresas no deseadas, pero en su sencillez reside su complejidad, no la dejéis escapar.

Tiene su propia banda sonora que la autora en sus últimas páginas nos explica su simbolismo y el motivo de cada una y yo me decanto por dejaros esta canción.

 

Forts, lliures i nòmades

Per Àngela Sánchez Vicente

Per tots és sabut que em declaro seguidora de les lectures que ens proposa l’Elsa Punset però destaco d’entre les seves publicacions aquelles que et conviden a agafar llapis i goma d’esborrar i treballar en tu i per tu.

Desprès d’èxits en aquest sentit com “Una motxilla per a l’univers” i “El llibre de les petites revolucions” arriba a les nostres mans un darrer volum carregat de nous aprenentatges.

A Forts, lliures i nòmades ens presenta propostes per viure en un temps extraordinari.

Estem vivint uns dies i uns mesos que realment ningú se’ls esperava i després de les primeres setmanes on tots vàrem fer com unes mini vacances de la nostra quotidianitat i vàrem redescobrir el plaer per la lectura, les pel·lícules, la música, la lectura, les xerrades telefòniques amb els amics i el temps de qualitat amb la família, etc. hem reconegut una nova normalitat que ens envolta i que no és gens amable.

Vivim un temps fosc on les opcions d’oci no abunden i alhora el pensament i sentiment de tot el patiment que hi ha al món opaca tot allò que fem.

En aquesta obra ens convida a aprofitar aquest temps ja que el món està capgirat per intentar nosaltres mateixos capgirar el nostre mon interior i créixer i millorar.

Potser si que és un moment idoni per treballar en un mateix per el propi benestar.

Ella ens proposa unes directrius no massa complicades a simple vista però que si ho aconseguim ens pot fer canviar bastant i mostrar la nostra millor versió.

Ens fa cinc cèntims del que hem après en general sobre la pandèmia i que cadascun de nosaltres podem ampliar, ens convida a despertar al somiador que portem dins, a reconnectar amb el món natural, a viure com els grans optimistes i a la revolució del “cuidadania”.

Propostes engrescadores que ens ajuden a analitzar-nos, a fer noves activitats i a reflexionar sobre on som i fins on volem arribar.

Amb aquest llibre reconnectes de manera serena amb tu mateix i descobreixes el que has de treballar.

Gràcies a l’editorial Columna tenim a la nostra coach a l’abast i ens mostra amb un llenguatge planer i tranquil el camí cap a la pròpia revolució.

Si ja heu descobert a l’autora us encantarà i si encara no heu llegit res d’ella aquest és una bon llibre per començar.

A les èpoques dolentes també hem d’aprofitar per no quedar-nos estancats!

 

Les tenebres i l’alba

Avui us vull presentar una novel·la que se m’ha fet curta tot i tenir més de nou-centes planes, el motiu podria ser que m’agrada la prosa del seu autor Ken Follett o que la trama s’ho mereix. En aquest cas haig de dir confessar que són els dos motius molt vàlids.

Amb una portada fosca i una portalada arquitectònica l’autor ens comença a donar pistes del viatge que estem a punt de començar i ens convida a cercar la mar en un vaixell víking, tots els elements d’aquesta portada són el reflex en certa manera del personatges principals de Les tenebres i l’alba, la preqüela de “Els pilars de la terra”. Voldria destacar els mapes de les terres que coneixerem de la seva mà en el interior de les tapes i l’elegància i sobrietat d’una tapa dura amb una cinta negra de punt de llibre, un element poc agraït però que li dona quelcom més al volum que tenim entre les mans.

No podem negar que el treball de documentació de la obra que ens presenta, cultura, tradicions, descripcions és impressionant però el millor de tot és que no en fa un abús sinó que crea el marc perfecte per mostrar-nos temes com la injustícia, l’ambició, la traïció, la esclavitud, la guerra, l’amor impossible, els somnis trencats, els nous començaments i la societat estamental amb els seus privilegis pels nobles, la lluita del clero i la vida del poble.

Aquesta societat de finals del segle X i principis del XI, intenta ressorgir d’una època fosca i així ens la presenta en tres protagonistes. L’Edgar és un jove que ha decidit marxar amb la dona que estima ja que ella està casada, però el destí s’interposarà i el nostre jove constructor de vaixells haurà de marxar amb la família a la recerca d’una nova llar.

La Ragna és la filla d’un comte normand que s’enamora d’en Wilwulf un noble anglès amb qui es casarà deixant la seva llar per anar i marxant a unes terres desconegudes i amb més mentides que veritats. No podem oblidar que els anglesos estaven en guerra amb els víkings i els gal·lesos.

I el nostre tercer protagonista és l’Alfred un monjo que es revela contra les injustícies encarà que les seves paraules i accions es tornin en contra seva.

Els seus camins confluiran, però l’autor ens mostra en els seus quaranta-tres capítols diferenciats el camí de l’Edgar i el de la Ragna, però no ens podem oblidar d’un secundaris impressionants.

En aquest punt he de confessar que la construcció dels personatges és molt realista, amb virtuts i defectes, són molt humans, imperfectes i fins i tot en cert punt els porta a un extrem on el lector arribarà a apreciar-ne molt a alguns i a odiar-ne a d’altres amb visceralitat.

Poc puc dir de la prosa de l’autor, els seus diàlegs són dinàmics, el tempo es sostingut i les descripcions detallades però mesurades. La lectura no es fa gens pesada, les planes volen entre les mans del lector mentre construeixen una nova vil·la o el que serà el nou Kingsbridge.

Necessitaria moltes planes i molt temps poder-vos desgranar la historia que Rosa dels Vents ens ha presenta, així que el més encertat és convidar-vos a llegir-lo per vosaltres mateixos.

Aquí us en deixo les seves primeres planes i la presentació de la novel·la pel propi autor, ningú millor que ell mateix per dir el just i necessari.