Encara
em sorprèn com certs autors no em deixen de sorprendre amb les seves trames, la
seva prosa i els seus girs argumentals que em deixen estorada a la cadira.
Després
de confessar que sóc una lectora fidel de Jo
Nesbo tant en les seves obres d’en Harry Hole com en aquelles que tenen un
món propi no puc fer res més que aconsellar-vos la seva darrera novel·la
presentada per l’Editorial Proa.
Sang a la neu és el primer títol d’un nou cicle
narratiu “Sicaris d’Oslo” que va ser escrita l’any 2015 i que abans de final
d’any podrem continuar en “Sol de mitjanit”.
Una
novel·la curta amb un protagonista molt complex. Olav Johansen és un sicari, un
assassí a sou que treballa per un capo de la màfia, Daniel Hoffman. Un home amb
una infantesa molt dura, una mare molt problemàtica i un pare que apareixia per
arrambar els diners i marxar de nou.
La
seva vida és molt ordenada, no té grans estudis però es cultiva amb la lectura,
no veu alcohol, no pren drogues i mai s’aprofita de les dones, té el seu propi
codi moral i sent un assassí és complicat, per això no comparteix la seva
solitud amb ningú.
És
un personatge molt complex, capaç de ser un home altruista amb els que ho
necessiten i alhora capaç de tallar el fil d’una vida sense ni despentinar-se.
Tot
canviarà quan el seu cap li demanarà que mati a la seva dona, una dona que li
robarà el cor a l’Olav i li mostrarà la
línia tan fina que hi ha entre l’amor i la mort.
Un
thriller que se m’ha fet realment curt, la prosa de l’autor és molt perfilada,
gens rocambolesca, diu el que vol dir i porta al lector cap al seu objectiu
final, encara que els seus girs argumentals segueixen sent molt interesants.
Les
seves descripcions són molt acurades però el que sempre em sorprèn és la seva
capacitat de en poques pàgines descriure uns personatges reals, profunds i amb
unes personalitats complexes.
Heu
de llegir aquesta novel·la, amb ella us volarà el temps i la vostra ment viura
una dualitat entre l’amor i la mort.
