Avui us
presento un merescut Premi Prudenci Bertrana, una novel·la signada per una de
les millors veus literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que
t’arriba al cor amb petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art
amb la narrativa.
Amb un títol
que ho diu tot, Maria Carme Roca torna per encisar-nos amb un cant de
sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la marea.
El far és un títol
potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la veu més
clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat familiar en
el qual ens trobarem immersos.
Aquest far
fa referència al far de Buda que estava situat a l'extrem més oriental de
l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i un segle més tard la regressió
del delta de l'Ebre va fer que quedés completament envoltat d'aigua i que
finalment la nit de nadal de l'any 1961 un fort temporal de Llevant el fes
ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per l'enginyer Lucio del Valle, sent
construït a les drassanes de Birmingham. En el moment de la seva finalització,
va ser el far metàl·lic més alt del món amb una alçada de 51,5 metres.
Una joia
arquitectònica que en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en
que les forces dels elements de la natura es prenen les mides amb les forces de
la condició humana.
Aquesta
historia es compon per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran
encreuant els uns amb els altres per mostrar-nos els secrets de la família
Vidal, alguns d’aquests personatges són inspirats en persones reals i d’altres
són nascuts de la imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint
maneres de pensar, de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i
que aconsegueixen una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.
En aquest
punt m’agradaria puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que
en una família sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però
la Maria Carme els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs
que m’ha deixat la pell de gallina.
Aquesta
novel·la amaga una gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon
port, però en aquest cas farà que la seva presencia porti una família a
descobrir el seu propi passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les
relacions personals i familiars que no sempre són tan clares i senzilles com
semblen.
labutxaca ens
presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida
als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.
Que més us
puc dir sense caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada
nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves
darreres obres “L’enigma
Colom”, “A
punt d’estrena” i ara El far són imprescindibles per a tota
biblioteca personal.
Aquí us en
deixo les seves primeres
planes.
No voldria
deixar d’agrair des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que
m’acompanyarà durant molt de temps a la memòria i al cor.
Gràcies
Maria Carme per la teva amistat i per les teves lletres.
