El far

Avui us presento un merescut Premi Prudenci Bertrana, una novel·la signada per una de les millors veus literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que t’arriba al cor amb petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art amb la narrativa.

Amb un títol que ho diu tot, Maria Carme Roca torna per encisar-nos amb un cant de sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la marea.

El far és un títol potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la veu més clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat familiar en el qual ens trobarem immersos.

Aquest far fa referència al far de Buda que estava situat a l'extrem més oriental de l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i un segle més tard la regressió del delta de l'Ebre va fer que quedés completament envoltat d'aigua i que finalment la nit de nadal de l'any 1961 un fort temporal de Llevant el fes ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per l'enginyer Lucio del Valle, sent construït a les drassanes de Birmingham. En el moment de la seva finalització, va ser el far metàl·lic més alt del món amb una alçada de 51,5 metres.

Una joia arquitectònica que en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en que les forces dels elements de la natura es prenen les mides amb les forces de la condició humana.

Aquesta historia es compon per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran encreuant els uns amb els altres per mostrar-nos els secrets de la família Vidal, alguns d’aquests personatges són inspirats en persones reals i d’altres són nascuts de la imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint maneres de pensar, de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i que aconsegueixen una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.

En aquest punt m’agradaria puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que en una família sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però la Maria Carme els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs que m’ha deixat la pell de gallina.

Aquesta novel·la amaga una gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon port, però en aquest cas farà que la seva presencia porti una família a descobrir el seu propi passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les relacions personals i familiars que no sempre són tan clares i senzilles com semblen.

labutxaca ens presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.  

Que més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves darreres obres “L’enigma Colom”, “A punt d’estrena” i ara El far són imprescindibles per a tota biblioteca personal.

Aquí us en deixo les seves primeres planes.

No voldria deixar d’agrair des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que m’acompanyarà durant molt de temps a la memòria i al cor.

Gràcies Maria Carme per la teva amistat i per les teves lletres.