Sombras en el bosque

Por Ángela Sánchez Vicente

Tú no le encuentras…

Él te encuentra a ti.

Hoy os quiero recomendar el último thriller que he leído pero la verdad es que no sé muy bien por dónde empezar ya que la intriga es tan atrayente que no quiero desvelaros ningún dato relevante.

En Sombras en el bosque encontraréis una novela totalmente novedosa y que huye de los clichés de los thrillers que habéis podido leer con anterioridad.

Lo que si os aseguro es que la huella de Stephen King y de Ruth Ware entre otros grandes maestros del género se puede entrever como factor de crecimiento por parte de la autora Phoebe Locke que despliega con suma maestría una historia que os dejara totalmente sin aliento.

El miedo y la psique serán los auténticos protagonistas.

En un bosque que da miedo y a la vez atrae en 1990 tres niñas se entregan a una figura siniestra, una década después una madre joven desaparece dejando atrás a su marido y a su hija recién nacida y en 2018 acompañaremos a una joven que es acusada de asesinato en un juicio que conmocionara al mundo.

Tres hechos aparentemente aislados pero con un nexo de conexión muy fuerte que espero descubráis vosotros mismos mientras desgranáis la majestuosidad de esta aventura sombría.

Un hombre alto y un algo que tiene el bosque tienen la culpa o es la raíz de los males de estos sucesos escalofriantes.

También cabe destacar la gran tarea de descripción por parte de la autora por crear una atmosfera que nos lleva a una nebulosa de interrogantes y el arte de crear unas protagonistas tan diferentes en tres períodos de tiempo diferenciados pero que caen en la misma trampa.

¿Cómo afecta el bosque?

Es tan detallada que parece que hasta el propio bosque se convierte en un protagonista de esta gran historia.

Gracias a Harper Collins podemos leer este debut literario de esta autora que ha dejado huella de su potencial y ha mostrado su gran valía.

¿Podrán acabar con el bosque y lo que lo domina?

Sólo si lo leéis lo podréis descubrir.

En tiempos en que están de moda los thrillers y series televisivas como Stranger Things es una gran opción dentro del género.

¿Lo dejaréis escapar?

Todo lo que sucedió con Miranda Huff

Javier Castillo regresa a nuestras manos tras una larga espera después de dejarnos sin palabras con “El día que se perdió la cordura” y “El día que se perdió el amor”, hoy nos presenta una novela individual, un thriller psicológico muy negro que nos invita a descubrir el mundo de las sombras del cine.

Todo lo que sucedió con Miranda Huff es su tercera novela, una obra que sigue una estética muy parecida a la anterior centrando la portada en nuestra protagonista quien se confabula con el ambiente que la rodea.

Esta historia juega a dos tiempos, el pasado se irá reencontrando con un presente marcado por las voces de sus protagonistas. Con capítulos cortos el autor deja que nuestros tres protagonistas nos vayan presentando su propia historia y el desarrollo de los acontecimientos. Todos en primera persona pero cada uno desde su propia perspectiva.

Miranda y Ryan son un matrimonio que parece tenerlo todo, han llegado a la meca del cine para trabajar de lo suyo pero no todo es lo que parece, su matrimonio está en la cuerda floja y tras visitar a un terapeuta deciden hacer una escapada romántica a una cabaña en Hidden Springs, todo cambia cuando Ryan llega y encuentra dos copas de vino, sangre en el baño y Miranda no está, ha desaparecido ¿se ha marchado?, ¿Está muerta?...

A partir de este momento el autor nos irá dando detalles de sus vidas y como estas entraron en confluencia con el director James Black, nuestro tercero en discordia, sin olvidarnos del trabajo policial que nos guiará entre sus páginas como un acomodador en el cine.

Para aquellos que leísteis las novelas anteriores descubriréis que el autor usa un tempo más lento, se centra en describir las personalidades complejas de sus protagonistas y cuando crees que ya has resuelto el caso da un giro argumental inesperado que nos hace retroceder y cambiar de camino, hecho que crea en el lector una necesidad de seguir leyendo.

Suma de letras nos presenta un thriller psicológico, una novela negra donde nada es lo que parece de la misma manera que en el mundo del cine todo son interpretaciones sobre la realidad.

Estamos frente a una historia marcada por los secretos, las medias verdades, los sentimientos intensos y esperanzas rotas marcadas en el fin de la película, aquel momento en que se encienden las luces en el cine y todo cambia.

Aquí os dejo sus primeras páginas, no la dejéis escapar.

Pes mort

Avui us presentem el títol número quaranta tres de Crims.cat, una novel·la que a la seva contraportada es defineix com a dramèdia, un punt mig entre el drama i la comèdia, encara que jo la definiria més aviat com ridículament enginyosa.

Vaig descobrir a Lluís Llort amb “Herències col·laterals” i des de llavors he seguit la seva narrativa, me l’he retrobat en més d’un recull de relats negres com “La reina de diamants” o “Barcelona: viatge a la perifèria criminal” però avui m’ha sorprès amb Pes mort.

Aquesta historia flueix entre les seves planes, no es nota forçada, el pes recau en els diàlegs i en la situació que envolta els nostres cinc protagonistes.

En un bar de l’Eixample succeeix quelcom complicat que els portarà a una bogeria il·lògica i col·lectiva. Els seus propietaris, Josep i Teresa, el cambrer Llorenç, la cuinera Cris i un client habitual, en Cisco que pateix obesitat mòrbida són cinc ànimes que porten un pes a la consciència.

Aquest fet succeeix l’agost del 2018, vaga de taxis, onada de calor, narcopisos, top manta, l’especulació del totxo... tots aquest fets marcaran en certa manera als protagonistes a mostrar-nos una cara poc amable de la humanitat marcada pels prejudicis, la solitud, l’avarícia, les relacions personals, les rutines...

L’autor juga amb un humor molt negre per arrencar al lector més d’un somriure i alhora li dona un gir argumental que el fa reflexionar i alhora l’incomoda al dir més d’una veritat.

Les seves descripcions detallades ens conviden a un thriller ràpid en una novel·la curta on la proximitat geogràfica i el fet de presentar-nos un personatges de classe mitjà els fa molt propers.

Una novel·la molt ben tramada ja que us farà ballar el cap i dubtareu si esteu llegint una historia de situacions on la lògica ha desaparegut per complert i el llunàtic és el rei o si realment rere una crítica social s’amaga quelcom tan profund que ja les arrels arriben al cor de la ciutat.

No podeu deixar escapar la oportunitat de llegir-la, us prometo que no és cap pes mort, no podreu deixar de llegir-la i us deixarà un regust agredolç però gens desagradable al paladar.

Ja ho diuen, al pot petit hi ha la bona confitura i a vegades amb les paraules justes n’hi ha més que suficient. Aquesta historia no necessita floritures, és el que és.

Aquesta nit digues que m’estimes

Ja fa uns quants dies que us anem apropant les novel·les d’en Federico Moccia gràcies a l’aposta d’un format més econòmic per part de labutxaca, o si preferiu la tapa dura la trobareu a Columna.

A les novel·les Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu tenim a uns protagonistes que són joves tot i que entre ells hi hagi diferència d’edat i a l’aventura d’Aquell instant de felicitat tenim uns protagonistes molt i molt joves, és per això que ens ha sobtat (i encantat) la nova novel·la Aquesta nit digues que m’estimes.

En aquesta novel·la que no forma part de cap saga coneixerem un triangle amorós protagonitzat per una dona grandeta i dos homes també ja adults.

La dona és una prestigiosa pianista que ha d’abandonar els seus dies com a gran figura dels teatres i els recitals per tal d’entregar-se al Andrea, el seu company de ruta que ha patit un accident que l’ha deixat paralític. Tot i això, no l’allunyarà de la música doncs sigui on sigui ella la sent d’una manera que la fa brillar amb llum pròpia.

El seu món trontollarà quan en Tancredi la descobreixi a l’església embriagada per la melodia que canten uns nanos... no sap com ni perquè però el subtil moviment dels seus llavis acompanyant de manera vergonyosa la música el deixa embadalit i amb un únic desig: l’haig de conèixer!

En Tancredi és un home sofisticat, aficionat al món dels esports, seductor i extremadament atractiu.

La Sofia no està per històries ni per murgues barates i no creu massa en els sentiments d’en Tancredi, per ella sols son jocs de mirades i d’un alt ego que no vol ser ferit pel rebuig d’una dona. 

El propi Tancredi no es pot creure que ell s’hagi enamorat doncs és un fòbic al compromís i prefereix seguir vivint com un pica flors encara que ja li hagi passat l’edat de fer-ho.

L’historia va in crescendo mentre veien com la Sofia fa una gran introspecció per tal d’esbrinar que és allò que fa perquè vol o allò que fa per obligació o perquè és el que toca... 

Qui ha de guanyar a la seva batalla interna? Allò correcte o allò que l’apassiona? 

Quin camí agafarà? Hi ha algun camí en el que ningú no surti ferit?

Realment he anat a moltes signatures de llibres de l’autor, bé, a totes les que ha fet a Barcelona i em sorprèn com des de que la va publicar sempre és la nota de color entre un públic una mica més gran que no sap si cridar als quatre vents tot el que els ha agradat de la novel·la o millor sentir una mica de vergonya de fer cua enmig d’adolescents!

És una novel·la on el públic és més divers, la trama és més profunda però sempre amb el segell de qualitat de l’autor.

Us perdreu la dolça melodia d’aquestes planes? Jo no ho faria ni boja! 

Esteu a punt de fer-vos fans d’en Moccia si és que encara no ho éreu!