dimarts, 20 de gener de 2015

La reina de diamants



Els nostres amics de LLibres del Delicte ens sorprenen amb una novel·la a vuit mans, crec que no n’havia llegit mai cap amb aquesta combinació, una idea molt original i sorprenent.

Els quatre grans mestres de la literatura que s’han reunit per crear una historia dura, fosca, on els baixos fons de la societat es creuen amb la màfia russa, un món de prostitució, drogues, diner i ambició fan d’aquesta novel·la un thriller negre amb tocs psicològics profunds i girs inesperats.

Una trama que al principi sembla molt ben definida i que va fent ziga-zagues fins a desembocar en una sorpresa.

La novel·la es presenta en quatre capítols, cada un d’ells escrit per un autor diferent, comencem amb “El Robatori” escrit per Lluís Llort, autor que recordareu de novel·les com “Herències col·laterals”,  un capítol que a més de presentar la situació centra l’acció en dos personatges que no deixen de ser titelles al servei d’algú més poderós.

La trama comença amb el robatori en un xalet d’un mafiós rus i les conseqüències que aquest fet provocarà en cadena.

A la segona part “Enyorar el senyor Lobo” escrita per Sebastià Bennasar, autor que trobareu en el recull de “Les veus del crim”, descobrim el món de la màfia russa, de les persones que viuen en aquest xalet i com aquests han estat fent-se amb una gran part del pastís dels baixos fons de la Costa Brava.

A la tercera part “L’amo del Titànic” escrita per Marc Moreno, autor que reconeixereu en “Els silencis dels pactes”, descobrim allò que a desencadenat el robatori, una manera de recular en el temps i mostrar com les ànsies de diners i el desig poder poden enterbolir la ment i fer creure allò que es vol i no el que és real.

Finalment, arribem al desenllaç a “La reina de diamants” de la mà de Salvador Macip, autor d’”Hipnofòbia” entre d’altres, descobrim que res era el que semblava i que les persones que s’amaguen rere la mascara de la ingenuïtat i la feblesa són les més dures i capaces de cometre els crims més cruels.

La genialitat d’aquesta novel·la recau en el fet que cap dels autors perd la seva pròpia veu ni la seva pròpia manera d’escriure, tots quatre conflueixen en la trama i la porten endavant fins a crear una historia força rocambolesca però que enganxa al lector.

La reina de diamants és la carta que necessiten aquests quatre reis per crear l’escala perfecta de color.

Aquesta novel·la m’ha recordat les matriosques, aquelles nines russes que amaguen una dintre d’una d’altre a quina més bonica i sorprenent.

Aquestes quatre veus negres donen profunditat, solidesa i caràcter a uns personatges que trasbalsen al lector i el porten a límits insospitats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada