dimecres, 15 de maig del 2019

Las brujas de San Petersburgo


Por Ángela Sánchez Vicente

Magia negra, amor e intriga en la corte de los Romanov

Os presentamos una novela llena de intrigas, hechizos y magia que os encantará mientras conocemos un poco más a la corte de los Romanov y a los habitantes que viven en ella.

En Las brujas de San Petersburgo conoceremos a dos brujas que escapan al cliché de las escobas y las verrugas. Ellas son hechiceras y expertas en espiritismo.

Militza y Stana son las hijas del empobrecido Rey de Montenegro y se ven forzadas a contraer matrimonio con dos aristócratas rusos para que su padre recupere su posición social y el respeto de sus allegados.

No será fácil para ellas vivir en la corte del Zar Nicolás.

La influenciable zarina Alexandra caerá en las redes de los poderes esotéricos de las jóvenes y con el deseo de traer al mundo a un heredero desplegaran todo su potencial en forma de pociones, pócimas y coqueteos con la magia negra.

Las jóvenes atrevidas verán como durante un tiempo controlan sus habilidades pero en el momento en que Rasputín se pone delante de ellas todo cambia.

Ellas quieren dominar la corte y facilitar sus vidas pero su juego ha llegado demasiado lejos.

De la mano de Imogen Edwards-Jones podemos disfrutar de una obra histórica llena de magia y giros inesperados que os sorprenderán.

¿Lograran las brujas hacerse con el poder? ¿Quién ganará? 

Sólo leyendo esta joya que nos ofrece Ediciones B podremos sentir que estamos paseando por la corte de los Romanov y captando el clima social de la época.

Es una novela que tiene los ingredientes justos entre la historia, el amor, la traición, el poder y la magia.

¿Podréis escapar a su encanto?

Estas dos jóvenes os esperan para vivir mil aventuras.



dimarts, 14 de maig del 2019

El Gattopardo


Avui he de reconèixer que tinc entre les mans un veritable regal de la literatura contemporània.

Editorial Proa ens presenta una nova edició de El Gattopardo novel·la única de l’aristòcrata italià Tomasi Di Lampedusa i presentada amb l’acurada traducció de Pau Vidal. Una edició que en regala part de la vida de l’autor, el seu propi convenciment sobre la seva obra i les seves darreres voluntats.

En un prefaci colpidor escrit per Gioacchino Lanza Tomasi descobrirem les diverses negatives que va rebre l’autor per publicar la seva obra i com aquest va fer arribar l’obra a diverses mans abans de morir. Cartes més o menys personals acompanyaven aquestes copies que podreu descobrir juntament amb el testament i darreres voluntats del propi autor.

Publicada l’any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent ens trobem amb una obra molt completa que ens portarà a una Sicília en ple canvi, en una transició entre l’ordre més solemne i clàssic cap a un més modern i nou, viurem el “Risorgimento” d’una societat.

El títol de l’obra fa referencia a l’escut d’armes de la família Salina formada pel Príncep de Salina, Fabrizio Corbera,  i la seva família.

La novel·la és divideix en vuit parts que comencen el maig de 1860 sota el regnat de de Francesc II de les Dues Sicílies i que s’entrellaça fidelment a les evolucions socials i polítiques de l’època fent servir de punt de referencia personatges i successos reals.

El protagonista és el príncep un home arrelat a les costums però amb una visió molt clara sobre el futur, un home que veu la caiguda de la noblesa davant d’una burgesia que desitja el poder amb ambició i que no dubtarà de jugar brut per aconseguir-ho, un fet que marcarà l’esperit del príncep i que el portarà cap a la solitud i la reflexió fins a la seva mort.

Les seves filles no tindran les coses fàcils, les seves histories ens mostraran que els assumptes del cor no sempre surten com es desitja i molt menys si hi ha algú de gran bellesa capaç d’ambicionar i veure més enllà.

Amb una prosa molt mesurada, delimitada, clara i concisa l’autor ens presenta una critica social i els seus propis pensaments en veu del príncep, un home que acabarà morint desenganyat de la vida i amb un final en mans d’unes filles, sobretot Concetta qui amb una acció més metafòrica  trencarà amb el dolor del passat.

Aquest nou volum que tenim entre les mans ens presenta un apèndix on queda pales l’ordre i l’autoria de la novel·la així com part del cançoner, uns poemes que l’autor volia incloure del puny i lletra del príncep, així com dos fragments que s’han d’intercalar en la pròpia novel·la.

Crec que estem davant d’una novel·la amb un profund teló de fons històric on l’ànima de la noblesa i les seves costums s’esfondraran mostrant un canvi ambiciós.

Una d’aquelles històries que han quedat a la memòria de molts gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Luchino Visconti l’any 1963 i amb un repartiment de gala amb Claudia Cardinale, Burt Lancaster i Alain Delon.

Però si accepteu el meu modest consell, val molt la pena llegir primer aquesta nova traducció, l'edició canònica d' El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva, pel meu gust té una profunditat i un retrat psicològic dels personatges molt profund.


dilluns, 13 de maig del 2019

Dragón


Libros del zorro rojo no deja de sorprenderme título tras título. Esta vez tras una sola palabra, un solo nombre, un solo ser se esconde la gran metáfora de la vida y del paso del tiempo.

Quizás me estoy adelantando a los acontecimientos así que empezaré por el principio.

Con una encuadernación en cartoné y un gran formato nos encontramos con la pluma de Ray Bradbury, autor de títulos como “Fahrenheit 451”, “Crónicas marcianas” o “El hombre ilustrado” quien es acompañado por el pincel de Svetlin Vassilev en este ejemplar singular de Dragón.

Este breve relato que fue publicado por primera vez en la revista Esquire en agosto de 1955 llega a nosotros brillantemente traducido por Marcial Souto.

Antes de entrar en la prosa empezaré por el pincel, del mismo modo que en la portada los colores predominantes son fríos, oscuros, lúgubres y crean una sensación claustrofóbica importante en poco espacio. Blanco sobre negro, azules oscuros y grises metálicos hacen destacar el rojo y el amarillo del ojo del dragón de la portada.

Un ojo que me ha recordado al de “El señor de los anillos” dada su forma y la idea de que todo lo ve, es como el alma del dragón.

La prosa es sencilla y clara, un relato, un cuento donde dos caballeros con armadura están en un páramo de noche, helados y esperando la muerte en las garras del dragón al que han ido a matar y así proteger a su pueblo, pero la historia evoluciona de golpe en la voz de los caballeros cuando uno de ellos dice “ En este páramo no existe el Tiempo, existe solo la Eternidad” a partir de ese momento la historia da un giro, aparece la acción, el temido dragón hará de las suyas y su final es rocambolesco por decir algo.

Hay que recordar que su autor es un maestro de la ciencia ficción y releyendo la historia y su final me he dado cuenta que el autor simplemente juega con el miedo frente a la mitología y reflexiona sobre el paso del tiempo, un tiempo que no se detiene ante una armadura, un tiempo que nos ve, nos acompaña y nos sigue, nos lleva de la mano sin saberlo hasta el final de nuestros días y quizás más allá.

Un tiempo que en la narración ha quedado atrapado entre la época de los caballeros y una más moderna que descubriréis fácilmente.

Quién sabe si nuestro Dragón no inspiro a George R.R.Martin y sus caballeros del muro.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que juzguéis por vosotros mismos las varias lecturas que se pueden extraer de un relato a la sombra de la hoguera.



diumenge, 12 de maig del 2019

Macbeth


Shakespeare va escriure per encàrrec una de les tragèdies més llegida i representada, Macbeth, on l’ambició d’un noble escocès acaba amb un regicidi i les seves conseqüències.

Més o menys, això li ha passat a Jo Nesbo, a qui tots coneixem per les histories de Harry Hole, a ell li van oferir formar part del projecte que va començar l’any 2005, The Hogarth Shakespeare Project, on grans autors actuals adaptarien clàssics del famós escriptor. Després de pensar-s’ho molt i dir primer que no, va acceptar sempre que pogués ser Macbeth i avui us presentem la seva adaptació.

Per a tots aquells que ja heu gaudit de l’original descobrireu que segueix l’estil i la idea general, encara que ha sigut necessari fer-hi petits afegits per adaptar-lo a una Escòcia fictícia emmarcada als anys setanta.

En aquesta adaptació Macbeth és un bon policia que serà manipulat per Hècate, un mafiós ben situat, i per la dona que no el deixa dormir, la seva ombra i a l’hora aquella persona que el sap fer ballar al so que més li interessa, Lady Macbeth qui regenta un casino i té ànsies de poder.

Macbeth haurà d’acabar amb la vida del nou cap de policia, en Duncan, un home que vol acabar amb el regnat de les drogues, valent i amb grans valors positius, però com era d’esperar una petita llum que pugui aportar esperança és un perill que no tots volen veure brillar.

Jo Nesbo reflecteix un ambient claustrofòbic i angoixant, una ciutat industrial gris, humida, on plou sovint i on les rates de la societat es senten poderoses i com a casa seva. Estem davant d'un món desesperat, perdut, on el crim és el contrapunt d’una moralitat cada cop més feble.

És impressionant llegir aquesta adaptació passada per un sedàs tan fi i descobrir que manté l’aire psicològic amb personatges formats capa a capa, donant-li més dinamisme i transformant la tragèdia en un thriller psicològic d’alt impacte violent i en certs moments d’aquells que posa el pèl de punta.

Sis-centes planes que es llegeixen d’una revolada, altament addictiva, amb el segell propi de l’autor i alhora un gran respecte per l’original adaptant els noms dels personatges i donant-los rols més actuals però mantenint l’essència de l’ànima d’aquells que varen ser.

labutxaca fa un doble regal als seus lectors, per una banda ens presenta una obra d’un autor que sempre aconsegueix mantenir-nos a la corda fluixa i alhora ens regala una tragèdia moderna, una escalada de poder i les seves repercussions a la societat i a la ment del botxí.

Personalment, confesso que vaig dubtar una mica al pensar en una adaptació, vaig tenir a prop un exemplar de Shakespeare, però no el vaig obrir ni una vegada, em vaig veure avocada a una trama absorbent que no em va deixar pas respirar.

Si voleu veure el resultat d’una gran ploma sobre una d’altre, aquí en trobareu les seves primeres planes.