El Gattopardo

Avui he de reconèixer que tinc entre les mans un veritable regal de la literatura contemporània.

Editorial Proa ens presenta una nova edició de El Gattopardo novel·la única de l’aristòcrata italià Tomasi Di Lampedusa i presentada amb l’acurada traducció de Pau Vidal. Una edició que en regala part de la vida de l’autor, el seu propi convenciment sobre la seva obra i les seves darreres voluntats.

En un prefaci colpidor escrit per Gioacchino Lanza Tomasi descobrirem les diverses negatives que va rebre l’autor per publicar la seva obra i com aquest va fer arribar l’obra a diverses mans abans de morir. Cartes més o menys personals acompanyaven aquestes copies que podreu descobrir juntament amb el testament i darreres voluntats del propi autor.

Publicada l’any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent ens trobem amb una obra molt completa que ens portarà a una Sicília en ple canvi, en una transició entre l’ordre més solemne i clàssic cap a un més modern i nou, viurem el “Risorgimento” d’una societat.

El títol de l’obra fa referencia a l’escut d’armes de la família Salina formada pel Príncep de Salina, Fabrizio Corbera,  i la seva família.

La novel·la és divideix en vuit parts que comencen el maig de 1860 sota el regnat de de Francesc II de les Dues Sicílies i que s’entrellaça fidelment a les evolucions socials i polítiques de l’època fent servir de punt de referencia personatges i successos reals.

El protagonista és el príncep un home arrelat a les costums però amb una visió molt clara sobre el futur, un home que veu la caiguda de la noblesa davant d’una burgesia que desitja el poder amb ambició i que no dubtarà de jugar brut per aconseguir-ho, un fet que marcarà l’esperit del príncep i que el portarà cap a la solitud i la reflexió fins a la seva mort.

Les seves filles no tindran les coses fàcils, les seves histories ens mostraran que els assumptes del cor no sempre surten com es desitja i molt menys si hi ha algú de gran bellesa capaç d’ambicionar i veure més enllà.

Amb una prosa molt mesurada, delimitada, clara i concisa l’autor ens presenta una critica social i els seus propis pensaments en veu del príncep, un home que acabarà morint desenganyat de la vida i amb un final en mans d’unes filles, sobretot Concetta qui amb una acció més metafòrica  trencarà amb el dolor del passat.

Aquest nou volum que tenim entre les mans ens presenta un apèndix on queda pales l’ordre i l’autoria de la novel·la així com part del cançoner, uns poemes que l’autor volia incloure del puny i lletra del príncep, així com dos fragments que s’han d’intercalar en la pròpia novel·la.

Crec que estem davant d’una novel·la amb un profund teló de fons històric on l’ànima de la noblesa i les seves costums s’esfondraran mostrant un canvi ambiciós.

Una d’aquelles històries que han quedat a la memòria de molts gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Luchino Visconti l’any 1963 i amb un repartiment de gala amb Claudia Cardinale, Burt Lancaster i Alain Delon.

Però si accepteu el meu modest consell, val molt la pena llegir primer aquesta nova traducció, l'edició canònica d' El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva, pel meu gust té una profunditat i un retrat psicològic dels personatges molt profund.