El noi del Maravillas

Si ja som uns enamorats d’en Lluís Llach a través de les seves lletres tant a la música com a la literatura estem d’enhorabona doncs torna amb una novel·la imprescindible.

Ja ens va encisar amb les seves novel·les Memòria d’uns ulls pintats i Les dones de la principal i ara ho torna a fer amb El noi del Maravillas.

Una novel·la altament sensible ens presentarà a mode de biografia la vida d’en Roger Ventós, un baríton de renom internacional al qui li ret homenatge en aquesta gran obra.

A l’obra ens centrem des dels seus inicis a un lloc que no concorda massa amb la ciutat, un lloc d’esbarjo on els somnis i la felicitat han de ser la tònica general.

Pot un teatre il·luminar tota la foscor dels temps convulsos que es vivien a la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta? Pot un somni esdevenir realitat envoltat de tanta pols de post guerra?

Us convidem a conèixer al noi del Maravillas i trobareu les respostes.

El teatre és com un món paral·lel situat al Paral·lel barceloní on ell, la seva mare, el seu oncle tramoista, la propietària del local, els artistes i músics viuran mil i una situacions. 

El teatre és un gran engany on res no és el que sembla i s’enfrontaran al prestigi de l'alta societat amb l’òpera però al cap i a la fi l’art és art.

En Roger és la prova vivent de que no hi ha cap somni massa gran ni cap somiador massa petit. Acompanyem-lo per la seva vida i veurem fins on ha arribat.

Secrets d’escena que de ben segur el propi autor coneix de primera mà fan del Maravillas un personatge principal en que podem debatre de la societat catalana i els fets històrics del seu context.

És una novel·la encisadora, dolça tot i tenir moments àcids i amargs, dinàmica i amb el lema d’una vida que ha deixat empremta.

Què seria de nosaltres sense somnis? Qui decideix quins somnis es poden fer realitat i quins no?

Gràcies a labutxaca ens retrobem amb un dels autors més estimats de la nostra cultura que ens ve a presentar a un gran somiador a través d’aquest gran homenatge.

El voleu conèixer?

 

Vinga va! És la lectura que agradarà a tothom per Sant Jordi!

Midnight, Texas. Encrucijada a medianoche

Hoy nos enfrentamos a fuerzas que desconocemos, a un lugar donde los diferentes viven protegiéndose los unos a los otros y donde nuestra normalidad es la anormalidad.

Charlaine Harris ha creado con su pluma e imaginación el pueblo de Midnight en Texas, un lugar que muchos ya conocéis dado que esta trilogía ha dado lugar a una adaptación televisiva de la cadena Syfy.

Antes de continuar y hablar de la novela, quiero confesar que ya había visto la primera temporada de la serie y no está mal, pero al leer el libro me he dado cuenta de los increíbles matices que se han perdido al pasar del libro a la pequeña pantalla.

Midnight, Texas. Encrucijada a medianoche es la primera entrega de la trilogía, donde la autora se recrea creando el ambiente y presentándonos a los personajes. Nos sitúa en un pueblo marcado por un cruce de caminos, un lugar donde se puede pactar con el demonio. 

El pueblo podría pasar desapercibido del mapa si no fuera por el único semáforo que los ilumina en el mapa. 

La historia arranca cuando Manfred se muda a Midnight, su habilidad le permite hablar con los muertos y le saca rendimiento trabajando de vidente y junto a él viajaba Xylda, su abuela, o mejor dicho el espíritu de su abuela quien le ha guiado hasta su nuevo hogar.

Pocos vecinos viven aquí, pero cada uno es diferente y especial, Bobo es humano, Fiji es una bruja poco convencional, Olivia es una asesina con grandes secretos y amante de Lemuel, un vampiro, Joe es un ángel caído, Creek es humana y el reverendo Sheehan es un hombre tigre… y solo estamos empezando.

El pueblo empieza a adaptarse a la presencia de Manfred, pero todo se complica el Primer Día Anual de Picnic, cuando todos los habitantes pasan el día en Roca Fría  y allí descubren el cuerpo de Aubrey Hamilton, exnovia de Bobo y sobre quien recaerán todas las sospechas del asesinato.

Los habitantes de Midnight deberán unir fuerzas, conocimientos y aptitudes para encontrar al culpable, sin olvidarnos de las tramas secundarias que hilvanaran el carácter real de cada personaje y que iremos conociendo mientras recorremos las pocas calles del pueblo y sus establecimientos.

A parte de tener que defenderse de los vecinos del pueblo de al lado que básicamente les odia y les preferirían ver a todos muertos, aunque algunos ya lo están.

La prosa es dinámica, los elementos fantásticos están detallados y les da un carácter menos oscuro y con un toque más irónico, no son tan oscuros ni perversos, aun siendo especiales tienen alma.

Si he de ser sincera hay una mezcla explosiva de diversidad de personajes, es como un cóctel un poco recargado que llega a desplazar el sabor individual de cada elemento para colapsar en un nuevo sabor.

B de bolsillo le hace un guiño a la serie presentando el libro con una cubierta donde podemos ver a sus protagonistas.

Aquí os dejo el hechizo que os invitará a entrar en Midnight. Nos vemos en la encrucijada a medianoche.

El monstre de Banyoles

Per Àngela Sànchez Vicente

Aquest mes els menuts de la casa tenen l’oportunitat d’ampliar el costumari de El Patufet i les tradicions catalanes.

Amb un gran potencial didàctic i lletra lligada que els ajuda a desenvolupar la seva habilitat lectora combinada amb unes il·lustracions magnifiques que amplien el significat de l’obra ens expliquen qui és el llegendari Monstre de Banyoles.

En aquesta nova aventura El monstre de Banyoles a mode de llegenda ens relataran com el monstre va passar de ser una ferotge criatura que atemoria a tot el poble a una criatura vegetariana i estimada.

De la mà d’en Roger Roig i de l’Hugo Prades trobem una nova branca d’aquest costumari en que a més de tradicions i festes populars ara també conviden als infants a conèixer les llegendes de les terres catalanes i les bestioles que les protagonitzen.

D’una manera subtil i molt complerta ofereixen volum a volum un entreteniment i un nou aprenentatge de manera àgil, dinàmica i informal.

És molt important que prenguin consciència de les festes, de les tradicions i sobretot del gran llegat cultural.

El drac de Banyoles gràcies al frare i a la seva capacitat de canvi potser encara ara s’amaga a un dels llacs més coneguts de Catalunya.

Gràcies a Cossetània Edicions tenim entre mans una joia pels menuts i una convidada a obrir diàleg sobre temes que els interessen i de ben segur els agradarà anar aprenent poc a poc.

Tot i disposar de molts títols no deceben amb les noves entregues i es converteix gairebé en un ritual anar a la recerca del nou Patufet a les llibreries.

Aquest menut des de la seva simpatia i alegria els mostra de manera poètica i animada el bo i millor de les terres catalanes.

El deixareu escapar?

És una col·lecció espectacular i molt ben dirigida.

Crec que per Sant Jordi és una de les grans opcions a tenir en compte ja que no són contes buits sinó que a més els ensenya i els obre els ulls a la cultura i a les tradicions catalanes.

El soterrani

Perdoneu però avui començaré pel final i no de l’historia sinó de la contraportada que ja em va atrapar abans de començar a llegir.

“El que haurem de saber, estimat lector, és si se’n sortirà de tot plegat....perquè sobreviure en ocasions, no vol dir res.”

Celebrem amb Crims.cat la presentació del 40è títol publicat per una editorial que no tanca fronteres sempre i quant la prosa i la foscor regnin en les seves novel·les. 

Res millor per un aniversari que publicar l’obra guanyadora de Gran Prix de Littérature Policière 2013 El soterrani escrita per Sandrine Collette i que manté tota la seva força, el seu tempo i la seva essència gràcies a la traducció de Maria Llopis.

Aquesta és la historia d’en Theo, un home que acaba de sortir de la presó i que es refugia, en certa manera, a casa d’un matrimoni gran en una zona rural on sembla que les agulles del temps mouen les fulles dels arbres i on el temps per pensar s’allarga fins a l’infinit. 

De la mà del nostre protagonista gaudirem de grans vistes, un aspecte molt a destacar de la prosa de l’autora que es centra en el detall i en les descripcions acurades, fet que dona la sensació d’alentir la lectura però que a mesura que anem avançant aquest fet ens farà copsar l’ànima dels seus protagonistes.

En una de les seves sortides en Theo serà capturat i tancat en un soterrani, viurà com un esclau, maltractat fins a tal extrem que preferirà la mort, la violència i la tortura passaran a formar part del dia a dia.

És a partir d’aquest punt on una historia que podríem classificar com a poc innovadora dona un gir absolut centrant-se en la psicologia dels personatges mostrant-nos la veritable foscor de l’ànima de l’esser humà.

Narrada en primera persona sentirem l’ansietat i l‘angoixa d’en Theo, un ambient pesat, asfixiant i claustrofòbic ens envoltarà fins a comprendre que al propi protagonista li molesti la seva pròpia pell com a garjola de la llibertat de la seva ànima.

Una novel·la negra profunda i psicològica on el negre no recau en un sol fet aïllat, en un crim passional o en la violència d’un acte concret, tot el contrari la seva foscor manté un tempo sostingut al llarg de la novel·la mostrant la profunditat dels personatges construïts capa a capa mostrant una foscor malaltissa i cruenta.

Aquest, a la meva modesta manera d’entendre, és el motiu de que la novel·la atrapi al lector, no podreu respirar, acabareu amb la necessitat d’obrir la finestra i respirar l’aire fresc, és angoixant i atraient, un compendi difícil de descriure però que al entrar amb els sentits a la trama necessitareu una conclusió.

És per aquest fet que he volgut començar la ressenya pel final ja que potser el que acabem trobant no sigui exactament el que volíem trobar. 

De manera figurada podríem dir que hem començat la casa pel soterrani, un espai que deixem pel final i que de vegades ni tan sols el considerem com a part real de la casa.