Brúixola

Quines fronteres ens delimiten més... les físiques, les polítiques o les mentals?

Suposo que aquesta pregunta ressonava a la ment d’en Franz mentre era al seu llit de l’apartament vienès remenant els llençols intentant conciliar un plàcid somni.

Aquelles nits en que no pots dormir i només penses en allò que has fet i el que no has fet són tremendament descoratjadores. Els humans som màquines de “I si...” però a l’hora de la veritat deixem passar molts dels nostres somnis i les nostres passions per veritables tonteries.

A Brúixola gaudirem de la historia d’aquest enamorat de la música i apassionat de l’Orient com si ens poguéssim ficar al interior de la seva ment i ballar amb els seus sentiments i pensaments en aquesta nit tan rellevant en que repassarà la seva existència. 

La ploma sensible i alhora realista i àcida del gran Mathias Enard ens captiva amb un ritme i “tempo” que ens duu a una experiència lectora plaent i enriquidora. Crec que és una lectura genial pels apassionats de les bones lletres i alhora una mica terapèutic per tal que nosaltres mateixos també fem una mica de balanç i ens adonem de tot allò que deixem escapar per por o per raons insignificants.

Els seus records són bocins de la seva historia que li venen a tocar a la porta de l’avui per mostrar-li un nou horitzó i espavilar-lo a ser qui realment desitja.

Amb tants ingredients i tanta emotivitat és ben merescut el Premi Goncourt 2015 que li ha reportat aquesta gran obra. 

En Franz veurà com la Sarah segueix sent la protagonista dels millors records i dels seus desitjos més purs juntament amb la descoberta de la cultura Oriental que ella li provoca.

Poden els pols oposats vèncer les fronteres? Què ens limita? Som nosaltres que ens auto boicotegem? Tanta por tenim als canvis?

Gràcies a labutxaca desgranarem semblances i diferències entre Orient i Occident, entre el passat i el present, entre els records i el que desitgem, el que hem fet i el que no.

Una nit transcendental per en Franz serà el motor cap a una nova experiència vital amb un ritme trepidant que no ens abandona en cap moment de la narració. És intimista, tendre, vital i molt sincer.

Llums i ombres juguen a fet i amagar en el seu imaginari i al seu cor. 

Podrà més la seva vida a Viena o les seves estades lluny d’Àustria? Què té allò desconegut que ens atrau tant?

Llegiu-lo i ho descobrireu! 

Movie Star 1-2-3

Hoy os quiero presentar la  trilogía firmada por Alex Cartier y que nos presenta Booket en su colección la erótica.

Voy a ser muy sincera y a explicaros el motivo de presentar las tres partes a la vez y no por separado. Esta trilogía a mi modesta manera de ver hubiera sido mejor presentarla como una sola novela o máximo en dos partes dado que la primera parte por sí misma es un poco lenta, demasiado descriptiva y extensa con aquello que se quiere decir y mantiene un tono lento y pausado, hecho que puede desanimar a más de un lector a continuar con la trama. Pero como digo es solo mi opinión, así que os la voy a presentar como es debido.

Presentada la mayor parte en primera persona y en forma de diario de la protagonista nos invita a ser sus confidentes y descubrir aquello que realmente piensa y siente.

Movie Star 1. Una historia de amor tan ardiente como peligrosa

Nuestra protagonista es Ophélie, una joven con una vida tranquila y pausada, vive con su pez Julieta y su adorado gato Romeo, trabaja en Paris como asistente de prensa y su vida es más alegre junto a su amiga Laure, a quien vais a adorar.

Ophélie conoce a Christophe un joven perfecto para ella, pero su vida cambiará al ir al festival de cine de Deauville, donde conocerá a su amor platónico, el actor de cine Michael Brown, un hombre que pondrá su vida patas arriba transformándola en una cenicienta del mundo del cine, la chica sencilla que ha encandilado al gran actor de cine.

En esta entrega descubriremos un nuevo mundo regido por la pasión, las nuevas experiencias y un retrato oscuro, frio y calculado del siempre brillante y estrellado Hollywood.

Movie Star 2. ¿Cuál es el precio por acostarse con una estrella?

En esta segunda entrega Ophélie está casi anulada por su obsesión por Michael, en su trabajo sigue siendo brillante y segura pero cuando está con él parece desdibujarse dejándole los focos a él incluso cuando están solos, en esos momentos de intimidad parece una sombra de ella misma.

Juntos se embarcan en su yate, cuyo nombre ya da algo en que pensar, Pleasure is mine, acompañados por su fiel amiga Laure quien sabe disparar la atención del lector, le imprime carácter a la narrativa y una ironía fina pero punzante.

Siguiendo en la línea argumental Ophélie descubrirá lo que ya se veía venir, las vacaciones han acabado y Michael ya tiene de ella lo que quería, así que aunque ella soñaba con campanas de boda se encontrará compuesta y sin novio.

Me gustaría remarcar un personaje que destacará en contrapunto a Michael, su hermano Charlie y la representación de la otra cara de la moneda, es dulce, cariñoso, comprensivo, atento y con corazón. Un personaje que dará que hablar.

Movie Star 3. ¿Y si fueras tú la razón del escándalo?

Llegamos al final de la historia con un tempo más dinámico y con una protagonista que ha cambiado, ya no es cándida, sino que aterriza en Los Ángeles para un nuevo trabajo y con ganas de ser ella misma de nuevo.

Busca renacer de sus propias cenizas y de su corazón roto, y aunque en una ciudad de estrellas no es lo que más quiere se reencuentra con Michael y también con Charlie.

A partir de este momento se formara un triángulo amor-odio, Michael es como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer, un hombre egoísta y altivo que verá como la mujer que despreció siente algo muy especial por otro hombre a quien él considera menos.

Ophélie tendrá el poder en sus manos de poner a cada uno en su lugar y dejarse llevar por su corazón y ser amada como ella ama.

Una novela con su propia moraleja y crítica social al mundo del espectáculo mostrando sus luces y sombras, con escenas de alto voltaje a la vez que presenta un romance con todas las letras.

Una historia que mejora página a página y que al terminarla deja un buen sabor de boca.

Lar reglas del juego

Dicen que en el juego como en la vida todo se rige por normas, según nuestra querida Anna Casanovas, autora que nos atrapo, emociono y enamoro con su trilogía anterior formada por “Vanderbilt Avenue”, “El universo en tus ojos” y “Si todo desapareciera”, regresa a nuestras manos con una historia llena de suaves matices, caricias prohibidas y reglas omitidas.

La primera regla es “nunca te enamores de la prometida de tu mejor amigo”.

La segunda regla es “rompe las reglas”.

HQN nos presenta una novela que se lee en un suspiro, llena de matices, segundas lecturas, emociones a flor de piel y un amor oculto incluso a los ojos de los protagonistas hasta que no pueden negarlo más.

Una historia de encuentros y desencuentros, de momentos poco apropiados y finalmente de la imposición del corazón sobre la razón y la opinión de los demás.

Las reglas del juego nos presenta una un volumen formado por capítulos relativamente cortos, introducidos todos ellos por una regla del juego americano que nos dará una pequeña pista sobre lo que nuestros protagonistas vivirán entre sus páginas.

Permitidme que los presente, ella es Susana Lobato, presentadora televisiva con una carrera en auge y una boda a la vista con un jugador de los New England Patriots, Tim un hombre que a pocos días del enlace cancela el compromiso por un motivo que parece sorprenderle tanto a él como a ella.

A partir de ese momento Kev MacMurray, el capitán del equipo y quien ha estado enamorado de Susana desde el principio per que había mantenido las distancias dado que era la prometida de su amigo verá el camino libre aunque le costará tomar el primer paso.

Hasta ese momento había creado un muro de indiferencia y desagrado entre ellos, ahora deberá cambiar la visión de ella sobre él para poder tener la más mínima oportunidad.

Hacía mucho tiempo que una novela no me seducía con la mera imagen de un roce casual, de un amor no solo pasional sino que se centra mucho en las caricias robadas, en un beso en la frente, en una mirada intensa, un juego de seducción elegante y sofisticado a espaldas de los demás.

El descubrimiento de un amor profundo y sincero que se encontrará con obstáculos externos a la pareja e internos creados por sus propios miedos e inseguridades, aunque esto no está reñido con la pasión más desenfrenada.

Anna Casanovas tiene una elegancia poco usual, sus novelas son todo un Touch Down de la literatura romántica, su prosa es fluida y mantiene un tempo equilibrado a la narración que la transforma e invita al lector a formar parte de ella, a entrar entre sus páginas y sentir la seducción en sus almas.

Estáis a punto de descubrir unos personajes solidos que sin saberlo vivían encerrados, cautivos de sí mismos y que finalmente empezaran a respirar y a sentir de verdad con la piel y el corazón.

Entrevista a Marta Romagosa

Avui estem d’enhorabona doncs les bones lletres de Marta Romagosa tornen al panorama literari.

Després d’encisar-nos amb Tots els noms del desig ens presenta 22 homes i un desig, una obra que complementa a la primera i d’alguna manera li dóna el contrapunt i la resposta.

A 22 homes i un desig aprofundirem sobre la ment masculina, els seus somnis, la manera que tenen de conduir la seva vida i com es transformen davant de la seva vida.

Realment som tan diferents?

Només cal obrir els ulls i mirar al nostre voltant; el forner, el cambrer, el pare, l’avi, el tiet... Què s’amaga als seus cors i a les seves ànimes?

Tristor, melangia, tendresa, decepcions... podem dir que aquests homes són un còctel perfecte en que mostren de manera holística la seva essència i la seva naturalesa.

En aquesta obra àgil, amena i profunda que ens ofereix Rosa dels Vents ens aproparem de manera més realista a la ment masculina i a la seva sensibilitat.

Llegiu-lo, desgraneu-lo, reflexioneu i valoreu com es mereix al sexe masculí. I tant que volem una revolució i la igualtat entre home i dóna però també hem de deixar de caure en vells clixés i conèixer a l’home de l’actualitat.

És un llibre imprescindible que no us deixarà indiferents.

Però res millor per descobrir una bona novel·la que donar-li veu a la seva autora.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? No m’ha esperat mai. Sempre hi ha sigut, en silenci. Des de molt  joveneta que m’agrada escriure. Ho he fet moltes vegades en la intimitat i fins el 2016 no em vaig atrevir i no vaig tenir l’oportunitat i la sort de publicar el meu primer llibre.

Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més, la sinceritat i la humilitat de les històries que planteja; la que menys, la supèrbia d’un text per demostrar que pertany a una hipotètica alta literatura

Un llibre que t’hagi inspirat és... M’ha inspirat a la vida, no a l’hora d’escriure: Aloma de Mercè Rodoreda, “El quadern de Noah” de Nicholas Sparks i “Una dona difícil” de John Irving. 

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Em faria por conèixer grans autors del passat. Et pot passar que deixin de ser els teus ídols perquè no t’agrada com són malgrat agradar-te molt com escriuen. Prefereixo viure el present i recordar-los tal com diuen els llibres que van ser.

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? El silenci després d’haver tornar d’un lloc amb gent, moviment, cridòria... vida en definitiva. 

Creus que les teves obres es poden interconnectar a través de la sensibilitat i els somnis? Intento que tinguin sensibilitat perquè busco les emocions, però no crec en els somnis. Sí crec en els desitjos, que poden acabar essent satisfets.

Com ha estat l’experiència d’escriure en veu masculina? Reparadora. Em feia vertigen quan vaig començar perquè no volia caure en estereotips ni quedar-me en la superficialitat dels personatges. Potser per això m’han quedat perfils més profunds que el primer llibre sobre les dones. 

Què t’atrau del món masculí? M’atrauen les relacions personals de qualsevol, el que els passa a les persones tant siguin homes com dones. La diferència, crec, és que nosaltres sovint ho xerrem tot i que molts dels homes, potser per una qüestió cultural, els costa més deixar sortir els seus sentiments a l’exterior.

Creus que els homes senten amb tanta intensitat con les dones? I tant. Amb això som iguals. La diferència és en com ho expliquem.

Quins creus que són els mites masculins que s’han d’enderrocar el més aviat possible? Que només pensen en una cosa, que no s’ocupen tant de l’educació dels seus fills i filles, que no poden fer dues coses alhora.... ai, no que això és veritat.. ja ja ja (riu) 

Què fa a tota la humanitat igual? Què ens diferència a homes i dones? Els sentiments ens fan iguals: tots estimem, tots plorem, tots desitgem coses, tots volem riure, tots tenim por en un moment o en un altre... la diferència no és el què, és el com. I amb homes i dones passa el mateix.

Quins són els homes que han marcat la teva vida? El meu pare, sens dubte, que em va ensenyar l’amor pels llibres, el teatre, la poesia, els viatges, el seu amor per la vida, per la família. Tot amb un somriure sempre. Va ser un home autodidacta que era un pou de ciència.  

Com t’imagines a tu mateixa si fossis un home? Creus que series un dels protagonistes de la teva obra? Potser hagués tingut més possibilitats laborals, perquè no ens enganyem això encara va així malauradament moltes vegades. Però no seria cap dels personatges d’aquest llibre de relats. Segur!

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Hi ha molta música en aquest llibre, també, com al primer. M’agraden músiques molt diferents. Però aquí podria ser la música del musical “Les miserables”

Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Demanant festa de la ràdio per poder passar-me el dia signant llibres i parlant amb la gent que vulgui fer-me confiança i conèixer aquests 22 homes. M’agrada escoltar les històries que a vegades expliquen en aquell moment d’acte íntim.  

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Jo encara no soc ni escriptora. Soc periodista de ràdio, sobretot, que he tingut la sort de fer dos llibres de relats. No cal justificar-se. Escric i escolto el que la gent em vol dir un cop se l’ha llegit. Aprenc de tots els comentaris.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Més fàcil no. Escriure és un acte d’amor. I a vegades es fa difícil. Ara bé les xarxes sí et permeten que la gent et pugui fer arribar la seva opinió. Jo tinc guardats missatges molt bonics de gent que no conec que després de llegir el primer llibre em van explicar la seva vida en un correu o un missatge de Facebook perquè es veien reflectits en alguna història.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Al cap molts; apuntats en una llibreta, alguns.... work in progress, encara cap. Ara vull disfrutar d’aquests 22 homes...

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? La millor compensació és trobar-me algú llegint el meu llibre a l’autobús o al tren o que una professora et digui que ha triat un dels teus contes per treballar a classe amb els seus alumnes.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? A inventar-me històries orals i explicar-les en veu alta igualment

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Mai m’han preguntat si m’agradaria guanyar un premi literari  La respondré amb una broma que sempre faig a casa. “Quan guanyi el Planeta i us retiri, ja m’ho direu”, ja ja ja (riu)

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente