Brúixola

Quines fronteres ens delimiten més... les físiques, les polítiques o les mentals?

Suposo que aquesta pregunta ressonava a la ment d’en Franz mentre era al seu llit de l’apartament vienès remenant els llençols intentant conciliar un plàcid somni.

Aquelles nits en que no pots dormir i només penses en allò que has fet i el que no has fet són tremendament descoratjadores. Els humans som màquines de “I si...” però a l’hora de la veritat deixem passar molts dels nostres somnis i les nostres passions per veritables tonteries.

A Brúixola gaudirem de la historia d’aquest enamorat de la música i apassionat de l’Orient com si ens poguéssim ficar al interior de la seva ment i ballar amb els seus sentiments i pensaments en aquesta nit tan rellevant en que repassarà la seva existència. 

La ploma sensible i alhora realista i àcida del gran Mathias Enard ens captiva amb un ritme i “tempo” que ens duu a una experiència lectora plaent i enriquidora. Crec que és una lectura genial pels apassionats de les bones lletres i alhora una mica terapèutic per tal que nosaltres mateixos també fem una mica de balanç i ens adonem de tot allò que deixem escapar per por o per raons insignificants.

Els seus records són bocins de la seva historia que li venen a tocar a la porta de l’avui per mostrar-li un nou horitzó i espavilar-lo a ser qui realment desitja.

Amb tants ingredients i tanta emotivitat és ben merescut el Premi Goncourt 2015 que li ha reportat aquesta gran obra. 

En Franz veurà com la Sarah segueix sent la protagonista dels millors records i dels seus desitjos més purs juntament amb la descoberta de la cultura Oriental que ella li provoca.

Poden els pols oposats vèncer les fronteres? Què ens limita? Som nosaltres que ens auto boicotegem? Tanta por tenim als canvis?

Gràcies a labutxaca desgranarem semblances i diferències entre Orient i Occident, entre el passat i el present, entre els records i el que desitgem, el que hem fet i el que no.

Una nit transcendental per en Franz serà el motor cap a una nova experiència vital amb un ritme trepidant que no ens abandona en cap moment de la narració. És intimista, tendre, vital i molt sincer.

Llums i ombres juguen a fet i amagar en el seu imaginari i al seu cor. 

Podrà més la seva vida a Viena o les seves estades lluny d’Àustria? Què té allò desconegut que ens atrau tant?

Llegiu-lo i ho descobrireu!