La casa de la frontera

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb el grandíssim autor Rafael Vallbona. Un home que respecta al seu públic lector i sempre ofereix histories en les que val la pena ficar el nas i capbussar-s’hi sense cap mena de por. 

Totes les seves obres ens indiquen que a més de ser un autor incansable i treballador té un segell de qualitat que ens aporta una garantia de retrobar-nos amb una historia que no ens deixarà indiferents i que ens agradarà refugiar-nos en les seves planes. 

Us animeu a descobrir la seva darrera obra mereixedora del Premi BBVA Sant Joan d’enguany? Vinga va! No us el podeu perdre!

Sota el títol La casa de la frontera trobareu una historia vital de cinc generacions en las que els propis protagonistes deixaran un espai molt significatiu i simbòlic a l’espai físic on succeeix l’acció.

En el petit enclavament de la frontera, més concretament al barri de la duana de Puigcerdà hi ha una casa que ha estat testimoni del pas del temps des de finals del segle XIX fins avui.

Una terra en que molts han enterrat els seus somnis, d’altres han fet brollar les seves llàgrimes i on també hi ha sang i suor amb l’anhel de sempre tornar-hi i que perduri a la família essent com un emblema per ells.

Amb descripcions més que fotogràfiques i amb el marc històric perfectament ben explicat sobre les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil, els refugiats, les modernitats dels anys 60 i l’impacte de cada succés ens trobem amb una nissaga que les ha passat de tots colors.

La transformació de l’hostal en botiga de queviures amb bar i posteriorment en botiga d’esports no ha canviat el batec dels qui hi viuen i ho visiten. Sembla que fins i tot nosaltres, els lectors puguem gaudir d’aquell paratge tan particular entre l’anar i tornar de la gent.

La família Grau ha fet mans i mànigues per tal de complir els seus somnis a la frontera. Ho hauran aconseguit?

És una terra on han fet les seves arrels, on han sentit la curiositat pel món, on s’han enamorat, on han tingut fills. Han crescut allà, són fills d’allà i testimonis de la feina dels seus pares superant la negror de la Guerra, les primeres il·lusions, el desig de tornar... La casa de la frontera és el seu refugi es transformi en el que es transformi, és el seu lloc en el món.

Voleu conèixer a la família Grau? 

De la mà d’Edicions 62 i gràcies a la prosa majestuosa de l’autor teniu l’oportunitat d’anar a l’encontre d’unes persones màgiques, entranyables i que des d’ara ja són eternes.

La voz de los árboles

Por Ángela Sánchez Vicente

Si sois amantes de las novelas que os sacuden y os dejan el corazón lleno de sensaciones os tenéis que lanzar al nuevo éxito de la aclamada Tracy Chevalier.

Después de su éxito mundial con La joven de la perla y con una pasión por las letras y las historias movilizadoras llega con un canto a la vida y a la naturaleza.

En La voz de los árboles descubriréis a una familia que a través de los árboles y más concretamente a través de sus manzanos extienden sus raíces y sus hojas para contarnos su legado familiar a la vez que un marco histórico muy concreto documentado a la perfección y con suma meticulosidad.

La familia Goodenough deja atrás la Nueva Inglaterra del siglo XIX para instalarse en los pantanos de Ohio. Sólo se llevarán con ellos las ramas y semillas de sus manzanos, ese emblema de su familia.

Emblema de la tierra que aman y en el que de alguna manera han escrito su nombre y su suerte empapando sus raíces de sudor, lágrimas y algo de su propia sangre.

Han crecido a la sombra del manzano y éste ha sido testimonio de todas sus alegrías y sus penas. Nunca esperaron que las manzanas pudieran llegar a sembrar diferencias entre ellos.

James adora las manzanas dulces pero Sadie prefiere refugiarse en la sidra, desde este punto que parece no tener retorno se erige un cisma en la familia que los afecta a ellos mismos y a sus hijos.

Robert, el pequeño de ellos desplegará su historia en California donde se ve obligado a marchar por distintas circunstancias. Él y su nuevo amor de la mano de una entrañable cocinera le conducirán a poseer y cuidar preciosas secuoyas.

Poco a poco sus verdades salen a la luz en una novela que planta una semilla en nuestro imaginario y crece sin límites hasta la última página, hasta convertirse en un gran árbol que ha crecido sano y con gran belleza pues la autora tiene la fórmula secreta para construir historias que nos enamoran y nos hacen reflexionar sobre la valía humana y nosotros mismos.

No se puede salir ileso de esta lectura.

Las historias personales se despliegan a medida que avanzamos con un ritmo sutil que a la vez acompaña el contexto social e histórico americano centrado en la fiebre del oro.

Es una obra de oro que merece su reconocimiento y será una de las mejores novelas de este otoño.

Parece simple construir a través de un elemento que se convierte en protagonista toda una historia pero sin la maestría de la autora y su facilidad a la hora de crear aventuras situadas en espacios y tiempos concretos no sería posible.

Desde la historia bíblica de Adán y Eva, el cuento de Blancanieves de los hermanos Grimm o Las tres manzanas de oro de Nathaniel Hawthorne no habíamos tenido entre manos una novela tan impactante a través de este elemento.

De la mano de Duomo podemos disfrutar de la novela del otoño.

¿A qué esperáis?

Una ración de tarta de manzana y un zumito de este fruto son los compañeros perfectos para esta lectura tan profunda e inmensa.

¡No os la perdáis!

Rutes literàries de Barcelona

Aquesta vegada m’haureu de perdonar, he trigat més del que volia per presentar-vos aquest exemplar imprescindible, però amb la seva lectura no n’he tingut prou i l’he hagut de viure.

L’Editorial Meteora ens presenta un recull de Rutes literàries de Barcelona signada per Maria Nunes, una amant de les lletres que es viuen, es trepitgen i respires.

En aquest recull trobareu quatre rutes per descobrir quatre grans de la literatura catalana, racons perduts entre carrerons de la ciutat i novel·les que no haurien de mancar mai entre les nostres mans.

La primera ruta ens portarà de la mà a la Barcelona dels Àustries i la Inquisició (s.XVI) amb Teresa Juvé i la seva novel·la “La Trampa”. Aquesta ruta l’hem fet en família, els seus racons ens han transportat a la infantesa a part dels apunts de la novel·la, aquesta ruta es centra en el casc antic de la ciutat, un barri que personalment he viscut des de petita, la meva mare va néixer davant la Catedral, els avis es van casar a la Basílica dels sants Just i Pastor, la mare va ser batejada a la Catedral i es va casar a l’Església de Santa Anna, anar a comprar els dissabtes a Santa Caterina i els diumenges prendre uns calamars a la Plaça Reial era un costum que es va traduir en tradició.

Amb aquesta ruta he descobert moltes curiositats que no sabia i he vist amb altres ulls allò que era un record a grans pinzellades amb detalls puntualitzats i contextualitzats en una prosa que vaig gaudir fa anys.

La segona ruta ens porta a la Barcelona del s. XIX amb la prosa de Narcís Oller “La papallona”, “La febre d’or” i “Pilar Prim”, tres rutes que es poden fer juntes o per separat, una joia com la nostra Rambla que tots portem al cor.

La tercera ruta ens transportarà a la Barcelona del s.XX (dècada dels anys 20) de la mà de Josep M. de Sagarra amb la seva gran novel·la “Vida Privada” i la darrera ruta ens apropa a la Barcelona del s.XX (els anys de la grisor) de la mà de Montserrat Roig amb les seves novel·les “Ramona, adéu” i “El temps de les cireres”.

Aquest volum és com un revulsiu, si feu les rutes descobrireu unes lectures on la nostra ciutat és transforma en un personatge principal, si ja coneixeu les novel·les us hi endinsareu com uns nens amb sabates noves.

Crec que ja he parlat amb el cor, ara toca ser més formal i parlar del volum en si, un exemplar viu on al principi de cada ruta literària se’ns presenta l’autor i es contextualitza la novel·la, a cada parada de la ruta es marca el punt de la novel·la, ens cedeix el fragment i l’autora ens regala allò que és bo saber i molts no sabem.

Al llarg del volum trobarem breus il·lustracions a blanc i negre, com apunt fets davant el que se’ns vol mostrar signades per Josep Maria Farré Mateu, qui amb traços i detalls retrata el passat i el present d’una gran ciutat i per a ments curioses rere cada ruta trobareu una amplia bibliografia per a descobrir-ne més.

I si sou una mica despistats, al final del volum trobareu un planell per a cada ruta.

Només puc remarcar que aquest exemplar és viu i us vol acompanyar per una ciutat construïda per paper i tinta. I com a docent una excel·lent aposta per els estudiants de literatura catalana.

La vida sense la Sara Amat

Us presentem el Premi Sant Jordi 2015 i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i no acabaríem mai.

Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector i convida al diàleg posterior. Nosaltres, tot l’equip de La Petita Llibreria l’hem llegit i hem extret grans sentències i idees que sense aixafar-vos la trama us intentarem explicar a continuació.

El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves experiències i trencar amb tot allò que l’envolta.

Un dia assolellat en que va sortir a jugar a cuit a amagar amb els seus amics ja no va tornar, va desaparèixer deixant un buit que molts han sabut omplir però d’altres no i encara la recorden com si el sol d’aquell estiu encara els cremés la pell.

El narrador de la historia és en Pep, l’únic que sap que no va desaparèixer aquella nit sinó que es va colar a casa seva. No hi va estar massa temps allà amagada però hi van passar les suficients coses com per deixar una empremta massa profunda a la memòria del nano.

Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs dies donar sentit a tota una existència?

En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.

Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep?

De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper dels records a la nostra vida.

Sobre una trama que és molt interessant i amb pocs precedents crea uns protagonistes amb molt de caràcter i uns sentiments que van evolucionant de manera brutal tot emmarcant-ho en uns escenaris on tots ens hi podem sentir propers.

La seva gran empatia i el llenguatge de la novel·la fan que un cop l’obres no saps com però ja et sents part de la historia i no en pots sortir fins que giris la darrera plana.

Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix labutxaca?

Sabeu que no som massa de recomanar premis perquè a vegades ja se sap allò que diuen “agafa fama i posa’t a jeure” però en aquest cas no és així, és una novel·la interesant, única i ens despertarà de la nostra quotidianitat.

Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.