Harry Potter i la cambra secreta

Harry Potter i la cambra secreta és el segon títol de la saga màgica de J.K.Rowling, rere “Harry Potter i la pedra filosofal” i que conjur rere conjur va enamorar en el seu moment a petits i grans i que ara recupera Empúries amb una edició digne de tota biblioteca muggle.

No parlarem gaire de la trama, ja que aquestes alçades gairebé tots hem vist les pel·lícules o llegit els llibres, però recordeu que sempre hi ha una nova generació de lectors que comença les seves passes i aquesta és una gran aposta per mostrar-los la màgia de la lectura.

Els punts forts d’aquesta entrega són la introducció del personatge d’en Dobby, l’elf domèstic que treballa pels Malfoy i que en el seu petit cor i cap una amistat que trencarà cadenes i forjarà destins creuats.

De la mateixa manera que introdueix el personatge de la Ginny Weasley com alumna de primer a Hogwarts tancant el cercle de la família de pèl-rojos.

Aquest és l'únic llibre que diu l'any on es troben els protagonistes. Sir Nicholas diu que és el seu aniversari de mort 500, i la seva mort és donada com 31 d'octubre de 1492. Això vol dir que la cambra dels secrets es realitza el 1992, i que en Harry va néixer el 1980, com l'autora va confirmar. Al setè llibre, aquesta línia de temps és confirmada.

El llibre va estar a punt de ser titulat Harry Potter i el Príncep Mestís, com el sisè llibre, però va acabar sent la cambra dels secrets. Rowling va voler incloure en aquest llibre un capítol que finalment va deixar per al sisè llibre de la saga, que va prendre aquell títol. En català, es va anomenar "Harry Potter i el misteri del Príncep", i del qual en parlarem en breu.

Si ens centrem en el personatge d’en Harry, aquest continua pensant que viure amb els seus oncles és un infern i que no hi ha res millor per a ell que Hogwarts, encara que degut a esdeveniments com el fet de entendre i parlar la llengua de les serps, fet que descobreix al sentir el Basilisc i la possible relació amb un antic alumne anomenat Tom Ryddle el fa preguntar-se si no hauria estat millor a la casa Slytherin.

En aquesta segona entrega els personatges principals comencen a comprendre la responsabilitat de la seva condició i com aquesta pot recaure en terceres persones innocents.

Si penseu compartir curs amb ells haureu de recordar de no mirar als ulls al Basilisc, que els escrits a les parets poden dir mitges veritats i que la visita al lavabo de les noies pot amagar més d’un secret important.

En TEO. L'amic de petits i grans

Avui, coincidint amb el Dia Internacional del llibre infantil i juvenil, volem retre homenatge a un del personatges més carismàtics de la nostra infància i que celebra el seu quarantè aniversari.

Estic segura que si us parlo d’un nen curiós, amb els cabells taronges, un jersei a ratlles blanc i blau i un peto carbassa només us pot venir al cap un nom, en TEO, un vailet amb qui des de petits hem aprés coses del món més proper i més llunya, que ens ha acompanyat al nostre primer dia d’escola, ens ha presentat a la seva família, hem vist créixer la seva germaneta, i ens va convidar a conèixer els esports de cara a les Olimpíades de Barcelona.

Un personatge Inter generacional que va néixer l’any 1977 de la ploma de Violeta Denou, pseudònim de Carlota Goyta i Asun Esteban, i que de manera espontània, generosa i molt propera ha reunit al voltant dels seus volums avis, pares i nets.

Jo vull confessar que vaig créixer amb en Teo, i els meus llibres van passar una dècada després a les mans de la meva germana quan em regalar “En Teo i la seva germana” tenia un missatge secret, per això és un dels que més m’estimo.

Ara, Estrella Polar i timunmas ens presenten una edició especial, un regal pels nostàlgics i pels menuts d’avui, com molt bé diu el seu títol En TEO descobreix món. L’amic de petits i grans. En aquest volum inclou quatre dels seus contes “En Teo va amb avió”, “En Teo va al mercat”, “En Teo i els esports” i “En Teo al parc natural”, a més d’un índex final amb els diversos títols de la col·lecció i l’any de publicació.

Una de les coses que més m’han agradat és que a part d’introduir-nos dades sobre el naixement d’en Teo i detalls sobre l’autora, en aquesta edició especial s’ha donat veu a personalitats relacionades amb el món de les lletres on parlant des del cor feliciten en Teo i ens expliquen com han compartit amb ell aquests anys.

M’agradaria destacar el fet que els llibres d’en Teo són únics, el seu format quadrat, els seus dibuixos grans, a color, pintats amb tendresa, els valors que s’amaguen rere petites accions dels personatges, el seu context familiar que conviden a llegir en família.

Crec que estem davant un referent literari i cultural a tenir en compte com a patrimoni de casa nostre. Aquí us deixo les seves primeres planes, retrobeu-vos amb ell i encara que creixeu no l’oblideu.

¡PER MOLTS ANYS TEO!

Sang o amor

Avui us convidem a una cita amb el nostre bell amic, el comissari Brunetti, que torna amb les forces renovades i amb l’energia de les seves millors novel·les.

 

Amb Sang o amor ens traslladem al teatre la Fenice de Venecia on la Flavia Petrelli està aconseguint consolidar-se a la fama i està guanyant seguidors dia a dia. La fama en l’estat més pur, el contrast de la vida sota els flaixos i la soledat al seu propi interior, la imatge que mostren els ídols i el que realment són.

 

Pot una persona traspassar la línia de l’admiració i arribar a creure que el seu ídol pugui a arribar a ser seu? Com saben els famosos que els sentiments vers ells van adreçats a la cara que mostren o a allò que oculten a l’ombra dels focus?

 

En aquesta línia conflictiva es veurà immersa la Flavia que rebrà cada dia flors i més flors d’un admirador al seu camerino fins al punt d’inundar-la en flors, pètals i afalacs... potser al principi s’ho pren amb certa il·lusió i pensa que valora el seu treball però poc a poc s’adonarà que ella és l’objecte de l’obsessió d’un pertorbat.

 

La persecució per tota la ciutat farà que la paranoia de la cantant sigui cada dia més cartera però juntament amb l’ataca a persones properes a la diva l’esgarrifaran fins al punt de perdre el control de la seva pròpia vida. 

 

Qui la pot ajudar? 

 

El seu amic de la infantesa, el comissari Brunetti desplegarà tot els dispositius que té a l’abast per tal de calmar-la fins que veurà que el cas és molt més greu del que pot imaginar.

 

Rere la careta o l’interrogant de la identitat de l’assetjador s’amaga una persona obscura, sinistre i un tant dement. Una persona que ha convertit la seva vida en una fantasia protagonitzada per la Flavia.

 

De la ploma de la Donna Leon torna a relluir un best seller on la trama detectivesca, les escenes teatrals i l’amistat es donen la mà d’una manera natural, casual i desenfadada. És un ritme narratiu àgil, lleuger i frecs que fa que sigui una lectura que es llegeix en un tres i no res, que desperta interrogants i la necessitat de respondre’ls.

 

Gràcies a labutxaca la col·lecció de títols protagonitzats per aquest jovial comissari creix de manera quantitativa i qualitativa. És impossible llegir només una novel·la d’aquest protagonista doncs amb el temps ha esdevingut una mena d’Hercules Poirot, Miss Marple, o els grans mestres del misteri que brollen de grans plomes. 

 

Fins al moment podreu trobar títols com “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís” i “Mort entre línies” fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra.

 

Esperem que aquesta gran dama de les lletres torni a la seva estimada Barcelona a veure si la cacem per tal de demanar-li que ens signi la seva obra. 

 

La seva gentilesa, educació i proximitat amb els seus lectors la fan especial i admirable. 

 

Harry Potter i la pedra filosofal

Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on trobar-les” per tornar als inicis, allà on va començar tot.

Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.

El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a Empúries avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.

En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.

Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.

A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.

Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.

Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.

No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?

Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.

CONCURSO SANT JORDI DUOMO

Martina con vistas al mar

Muy mal acostumbradas nos tiene @BetaCoqueta, Elísabet Benavent, cuando crees que no te puede sorprender, cuando no esperas nada más, ella solita decide poner toda la carne en el asador y presentarnos una bilogía que no deja nada indiferente.

La descubrimos con “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” y “Valeria en blanco y negro”, luego decidió subir la temperatura en los hogares de sus lectoras con “Alguien que no soy”, “Alguien como tú" y “Alguien como yo”, después nos invitó a vivir la vida del rock con “Persiguiendo a Silvia” y “Encontrando a Silvia” sin olvidarnos que a principios de año nos regalaba “El diario de Lola”.

Hoy os quiero presentar a Martina, Amaia, Sandrita, Javi, Pablo, Fer, Marcos y un gran grupo de secundarios que pondrán la sal y el azúcar en la vida de nuestras protagonistas.

Martina es nuestra protagonista en Martina con vistas al mar, una joven que desde pequeña a soñado en vivir entre fogones y la oportunidad de su vida cruza en su camino llevándola a trabajar con Pablo, el chef entre los chefs, juntos son como el aceite y el vinagre, ¡pero que buena esta la vinagreta!.

¿Quieres saber qué sucede cuando dos polos opuestos se atraen sin remedio?

Ella es todo control, ponderación, ecuanimidad, pero Pablo lo vive todo de manera desmedida y sus vidas están a punto de cambiar y cambiar la del otro, su química es irresistible, y aunque decidan ser un poco más que amigos la cosa se complicará y mucho hasta un extremo que… (No nos adelantemos)

Aunque el personaje de Martina me gusta, mi preferida es Amaia, una enfermera que trabaja con Javi su mejor amigo y que está enamorada del Doctor “su” Marcos. Amaia no tiene filtro es natura, espontanea, siempre espera lo mejor de los demás, aunque no cree merecer cosas buenas en su vida, según ella esta gorda y le gusta, no es un insulto, es como es.

Sandrita es una niña mimada a quien sus padres, su novio y sus amigas tendrán que hacer bajar de las nubes y mostrarle el mundo donde la gente trabaja para vivir y descubrir que no es el ombligo del mundo. Lo que me he reído a costa de Sandrita no tiene precio, a nadie le puede pasar lo que le pasa a ella.

Todos los personajes están entrelazados, o se han acostado juntos, o son ex, o son los mejores amigos de unos u otros. Los líos y calentones están muy bien emplatados y servidos.

Si pensabais que ya lo habías leído todo es que no os habéis cruzado con el frio control de Martina y la ardiente pasión de Pablo.

Una historia que las adictas a Betacoqueta devoraran en un santiamén y aquellas que no la conozcan desearan saber mucho más.

Los puntos fuertes de esta novela son la relación de amistad de las tres chicas, la pasión y el arte de la cocina, la prosa ligera como una mouse y la sensualidad de una buena botella de vino al paladar.

Me gustaría mucho poder contaros la trama pero sé que luego me odiaríais, así que punto en boca y a leer su segunda parte “Martina en tierra firme” que nos presenta Debolsillo.

¡Chicas, la cocina está que arde!