Cullerades de vida

Comencem el dia entonant un “mea culpa”. Just ara hem descobert a la gran Francesca Aliern i la seva producció bibliogràfica que conté veritables tresors que ens mobilitzaran els fils més amagats de l’ànima.

Una dona que escriu des del cor i des de l’amor a les lletres que hem descobert a través de la lectura de Cullerades de vida, una novel·la protagonitzada per una dóna forta en la que molts ens podem emmirallar i una trama que ens convida a un viatge introspectiu i emocional sense precedents.

La vida en si i els nostres sentiments són els ingredients principals que nodreixen la ploma de l’autora que s’embarca en l’aventura d’escriure sobre una dona amb un passat que no la deixa viure en pau.

La Daniela és forta, amb gran coratge i no defallirà mai en la lluita contra el seu passat del que s’avergonyeix però, creieu que tancar els ulls n’és la sortida o bé l’ha d’enfrontar? Bé, poc a poc ho anireu descobrint...

De família humil va espavilar molt de pressa per tal d’ajudar a casa en tot allò que se la necessitava i per tirar endavant amb els seus germans, era com la seva mare i a més treballava fóra de casa. Una dona marcada per l’entrega als altres i que ha anat tragant suaument píndoles d’incomprensió, ràbia continguda i dolor.

De sobte troba la seva felicitat i el seu refugi a la cuina. És allà on es veurà en cor de posar-se en diàleg amb si mateixa i regalar-nos una obra sensible i salvatge que ens farà plorar, esbossar somriures i sentir una forta empatia amb ella.

Realment si us parlem del seu passat la lectura perdria la seva gràcia, l’únic que podem fer és recomanar-vos la seva lectura doncs estem convençuts que no us en penedireu, és més de ben segur que repetireu i si sou curiosos com nosaltres no us podreu estar de ficar el nas en l’extensa bibliografia de l’autora.

Gràcies a Cossetània Edicions hem fet una nova amiga i ens declarem fanàtics de la seva prosa carismàtica i plena de caràcter. 

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) i Les passions de la Menestrala (2014).

Una autora impressionant amb el do i la punteria d’arribar al cor dels lectors. Què més voleu? 

Vinga va, a gaudir de l’encontre i les seves lletres!

Amor verdadero

Jude Deveraux, una de las autoras de novela romántica más conocidas y apreciadas, regresa con una nueva y fantástica serie: la trilogía de las Novias de Nantucket. Ambientada en esta mágica isla de Massachusetts, Amor verdadero nos presenta a la nueva generación de las familias Montgomery y Taggert, que ya nos enamoraron anteriormente en “El caballero de la brillante armadura”, “El corsario”, “Dulces mentiras” y “La doncella”.

La querida tía Addy deja un testamento un poco peculiar, lega su casa a su sobrino Jared, un joven que fuera de la isla de Nantucket es un arquitecto famoso pero que en la isla es uno más, dado que casi todos sus habitantes están emparentados de una u otra manera, pero hay una clausula especial, una joven, Alix, deberá vivir en la casa durante un año donde deberá descubrir que sucedió a la joven Victoria, una antepasada que desapareció hará unos doscientos años.

Alix es una joven estudiante de arquitectura, que si ella saberlo, en su pasado ya se ha cruzado con Jared y su pasado está lleno de secretos.

El motivo real de este misterio es el hecho de que en la casa vive un fantasma, un antepasado de Jared que tiene una fecha limite antes de desaparecer, su profundo amor por Valentina le mantiene atado a la casa donde ha visto sus reencarnaciones nacer, crecer, vivir y morir.

Una novela que seducirá a todas sus lectoras y muy especialmente a las que ya cayeron en las garras de los Montgomery y Taggert, sus rivalidades y su amor por la familia. Si no es así, no hay ningún problema para seguir esta trilogía, dado que los personajes son una generación posterior y se presentan en el nuevo marco.

Alix quiere que Jared le enseñe todo lo que sabe, pero cuando le va conociendo descubre que tras la fachada del arquitecto hay un hombre y un corazón capaz de entregarse sin reservas.

El principio de su relación me recordó mucho a Lizzi Bennet y al Señor Darcy, uno no quiere ser modelo de nadie y la otra al no entender sus cambios de humor decide poner distancia.

Suerte que hay amigos y familia que les empujan el uno hacia el otro hasta que se dan de bruces con sus sentimientos.

Lo que más me gusta de las novelas de Jude Deveraux es el hecho de dar parte del protagonismo a los personajes secundarios de modo que sus propias historias se van entrelazando creando una imagen completa y variada, no solo centrándose en una pareja y sus idas y venidas, todo el pueblo en si es protagonista.

Realmente, me he quedado con las ganas de descubrir que nos deparará Vergara en “Me entrego a ti” y “Por siempre jamás”, donde visitaremos de nuevo esta increíble isla donde ya no seremos forasteros ni turistas, seremos unos vecinos más con los que tomaremos helados, haremos un picnic y urdiremos planes dignos de las mejores celestinas.

¿Aún no os he convencido? Os aseguro que pasar un tiempo en la isla de Nantucket es una experiencia única que la propia autora vivió de primera mano, donde fue a inspirarse.

Por siempre al mar…

Quan tornem a casa

Per Àngela Sánchez Vicente

Digueu-me pesada però avui torno amb un dilema que porto arrossegant durant molt de temps: Què és un escriptor mediàtic? Perquè un actor o algú conegut no pot escriure una novel·la de qualitat?

Ja tinc una resposta clara! Un mediàtic per mi és un llibre que realment només el signa el personatge però no hi ha una implicació ni artística ni personal en el procés d’escriptura; un actor, un cantant o un “famoset” pot ser un gran escriptor si s’ho proposa i despulla les seves muses cap al públic amb una prosa encisadora sigui en el gènere que sigui.

Per això elevo la meva llança a favor de la novel·la de la Núria Gago i la recomano amb molta vehemència!

A Quan tornem a casa trobarem una historia molt coral amb un fil conductor que ens enamora. Què és més complicat d’entendre que l’amor? Ai, l’amor...

Cada un dels personatges viurà l’experiència vital d’enamorar-se o no enamorar-se d’una manera diferent, vivències i eleccions guiaran el destí sentimental dels nostres nous amics i de ben segur que a més d’un li podreu posar la cara d’algun amic, familiar o fins i tot el vostre.

La Paula és víctima de la por i sovint perd les rendes de la seva vida, sort en té d’en Manu, un noi que mai està content amb el seu entorn però troba consol al costat d’ella i en Sergio que no sap que ha de fer amb la seva vida. Quin trio! Cap sap on ha d’anar però poc a poc apostem en que trobaran el seu camí en un temps convuls on l’adversitat social i econòmica i el nou model d’emparellar-se no posa les coses gens fàcils.

La Susana amaga un gran secret que li esclatarà a la cara del robert que tractarà amb vehemència comprendre-la i estimar-la per sobre de tot.

L’Álvaro té un cor reaci a deixar-se estimar, el seu passat no l’ajuda però potser la Raquel trobarà la clau que obre el forrellat oxidat del seu cor.

En Salva, el nostre darrer amic té assumptes pendents en el passat que marcaran el seu futur. Com s’ho farà?

Tots aquests cors trencats o malmesos veuran una esperança en mans d’altres persones, es deixaran endur per allò que realment senten i potser es deixaran fluir i viuran d’una vegada enlloc de sobreviure. 

Gràcies a Columna hem degustat una novel·la que es paladeja lentament com un bombó que es va fonent a la boca i esdevé vellut a la nostra gola. 

No us perdeu anar a la cita amb aquests nois i noies i alhora conèixer l’interior de l’autora i el seu talent innat per transmetre sensacions i situacions del nostre dia a dia.

Realment els humans som éssers estranys però l’enemic més potent que tenim és la soledat i la por. Ajudem a aquesta colla a alliberar-se? Vinga va, aneu cap a les llibreries i gaudiu de la lectura! No us en penedireu, és una verdadera joia!

El misterio de la mosca dorada

Por Raúl Gotor

Un tren camino a Oxford, en él los protagonistas de ésta obra maestra: Robert Warner, reconocido dramaturgo que presenta su obra Metromanía junto a Sheila, su joven directora y que viaja con su mujer, Rachel West. 

Nicholas Barclay deseoso de conocer al gran organista Donald Fellowes, el cual es objeto de amor de Jean Whitelegge, un amor no correspondido ya que Donald bebe los vientos por Yseut, la gran protagonista de Metromanía.

Metromanía, la gran obra de la cual todo el mundo habla será protagonizada por Yseut y su medio hermana Helen. Ambas son la cara y la cruz de una misma moneda: Helen amada por todos, Yseut odiada unánimemente.

La providencia coloca como espectadores de la obra a Richard Freeman, jefe de la policía de Oxford y Nigel Blake fan de Robert pero sobretodo de Helen, del cual está enamorado en secreto. 

Nigel sabe que allí se encontrará con otro mito para él: su antiguo profesor de Lengua y Literatura Inglesa, Gervase Fen, el cual es conocido además por poseer una mente analítica sorprendente.

Metromanía además de ser un hecho social y cultural enorme en su época, se convertirá en un hervidero de odios, envidias y misterios de los cuales no todos saldrán vivos para tomar el siguiente tren de vuelta a Londres…y uno de ellos será el verdugo.

Misterio no, lo siguiente, en esta obra maestra de 1943 escrita por Edmund Crispin, experto en crímenes de “habitación sin escape”, estudiante de Oxford, organista y amante de las novelas de detectives que fue capaz de crear un protagonista como Fen a la altura de otros como Holmes o Marple y 70 años después, dejarnos disfrutarlo.

Gracias a Editorial Impedimenta nos llega El misterio de la mosca dorada, una de aquellas obras que das gracias poder leer en pleno siglo XXI. Era de prisas, simplicidades y ajetreos que muchas veces da a luz historias de lectura demasiado fácil. 

Bienvenidos a la literatura de los años 40, rebosante de connotaciones literarias que mama de padres del género del suspense como Agatha Christie. Permitámonos abrir nuestra mente a lecturas con dobleces, a jugar con nuestra inteligencia y aceptar retos cognitivos.

Una novela hecha para disfrutar, para pensar, con unos personajes claramente definidos, fuertes, de aquellos que traspasan las páginas y no se quedan en el olvido. Disfrutadlo y ¡adivinad quien de los 11 personajes puede ser el asesino antes de que no quede ninguno!