Quan tornem a casa

Per Àngela Sánchez Vicente

Digueu-me pesada però avui torno amb un dilema que porto arrossegant durant molt de temps: Què és un escriptor mediàtic? Perquè un actor o algú conegut no pot escriure una novel·la de qualitat?

Ja tinc una resposta clara! Un mediàtic per mi és un llibre que realment només el signa el personatge però no hi ha una implicació ni artística ni personal en el procés d’escriptura; un actor, un cantant o un “famoset” pot ser un gran escriptor si s’ho proposa i despulla les seves muses cap al públic amb una prosa encisadora sigui en el gènere que sigui.

Per això elevo la meva llança a favor de la novel·la de la Núria Gago i la recomano amb molta vehemència!

A Quan tornem a casa trobarem una historia molt coral amb un fil conductor que ens enamora. Què és més complicat d’entendre que l’amor? Ai, l’amor...

Cada un dels personatges viurà l’experiència vital d’enamorar-se o no enamorar-se d’una manera diferent, vivències i eleccions guiaran el destí sentimental dels nostres nous amics i de ben segur que a més d’un li podreu posar la cara d’algun amic, familiar o fins i tot el vostre.

La Paula és víctima de la por i sovint perd les rendes de la seva vida, sort en té d’en Manu, un noi que mai està content amb el seu entorn però troba consol al costat d’ella i en Sergio que no sap que ha de fer amb la seva vida. Quin trio! Cap sap on ha d’anar però poc a poc apostem en que trobaran el seu camí en un temps convuls on l’adversitat social i econòmica i el nou model d’emparellar-se no posa les coses gens fàcils.

La Susana amaga un gran secret que li esclatarà a la cara del robert que tractarà amb vehemència comprendre-la i estimar-la per sobre de tot.

L’Álvaro té un cor reaci a deixar-se estimar, el seu passat no l’ajuda però potser la Raquel trobarà la clau que obre el forrellat oxidat del seu cor.

En Salva, el nostre darrer amic té assumptes pendents en el passat que marcaran el seu futur. Com s’ho farà?

Tots aquests cors trencats o malmesos veuran una esperança en mans d’altres persones, es deixaran endur per allò que realment senten i potser es deixaran fluir i viuran d’una vegada enlloc de sobreviure. 

Gràcies a Columna hem degustat una novel·la que es paladeja lentament com un bombó que es va fonent a la boca i esdevé vellut a la nostra gola. 

No us perdeu anar a la cita amb aquests nois i noies i alhora conèixer l’interior de l’autora i el seu talent innat per transmetre sensacions i situacions del nostre dia a dia.

Realment els humans som éssers estranys però l’enemic més potent que tenim és la soledat i la por. Ajudem a aquesta colla a alliberar-se? Vinga va, aneu cap a les llibreries i gaudiu de la lectura! No us en penedireu, és una verdadera joia!