Per Sant Jordi ens descobrim i una rosa groga (2015)

La rosa groga és l’amistat que es crea entre el que la regala i qui la rep, aquest color ajuda a poder discernir i discriminar, activa la memòria i ajuda a organitzar les idees de manera clara. 

Per poder-nos descobrir en la lectura us recomanem:

L’àguila negra, Premi Sant Jordi d’enguany, tracta una història profunda i reflexiva en la que ens farem molt amics i còmplices del protagonista i viurem els anys seixanta i setanta d’una manera molt intensa.

En Marià està a no res de celebrar el seu setantè aniversari i decideix fer un viatge al passat i recordar tot allò viscut per tal de fer les paus amb el seu passat i encarar de manera més encertada el seu futur.

Un punt d’inflexió i una introspecció intensa que batega al ritme d’un cor molt accelerat i ens recorda que som allò que hem fet, allò que hem desitjat i el que hem deixat estar.

Agafa la maleta, encara que no l’omple més que de records, i marxa a un poble nudista a pensar i alliberar-se dels fets que no el deixen avançar de manera correcta o lliure.

Moltes coses que només en Joan Carreras sap posar en negre sobre blanc i transmetre d’una manera directa i clara, sentiments, telons de fons que esdevenen personatges principals i una empatia que et fa enganxar-te a la novel·la d’una manera compulsiva.

De la mà de Proa podem gaudir d’una gran obra i d’un gran autor.

Feia molt de temps que no reia tant, en Daniel Arbós sap com treure-li suc a la generació jove a la trentena que segueixen més perduts que un pop en un garatge.

Deu top-models i una boja que parla sola és un títol que no copsa la bellesa que s’amaga entre les seves planes i potser si, una mica de la seva bogeria que s’encomana. Però jo li canviaria el nom per Google, ja que té tot el que esteu buscant.

Una obra amb una fina sensibilitat que us apassionarà i no podreu deixar de recomanar a amics, coneguts i saludats.

Daniel Arbós posseeix una veu irònica molt fina i polida, la seva prosa és fresca i molt dinàmica, enganxa al lector des del principi i amb ell patirem però també riurem.  Una obra de ficció inspirada en fets reals, on és un noi qui pateix d’amor perdut i ens demostra que no tots són iguals.

RBA La Magrana fa un encert que descol·loca a la llei universal, també coneguda com Murphy, un autor novell amb una novel·la a l’alçada d’escriptors més versats. 

En El camí dels perfums de Cristina Caboni ens trobarem amb l’Elena, una jove que no es refia de ningú. Ha perdut tota la confiança i ja ni tan sols creu en l’amor. Només aconsegueix trobar sentit a la vida quan crea nous perfums. Fa segles que les dones de la seva família produeixen fragàncies seguint l’art antic, un do que s’ha transmès de generació en generació. Les olors els parlen de les esperances ocultes de les persones i són un camí d’entrada als seus cors: l’iris promet confiança, la mimosa porta la felicitat, la vainilla protegeix, la ginesta ajuda a no donar-se mai per vençut...                     

Ara que el destí la posa a prova, l’Elena sap quin camí ha de seguir. Un camí que la du a París, a una de les perfumeries més reconegudes de la ciutat. En poc temps, les creacions de l’Elena destaquen perquè és l’única que sap expressar els desitjos més profunds. Ella és l’única capaç de crear el perfum adequat per recuperar l’amor perdut, per superar la timidesa, per retrobar l’equilibri o la serenitat.

L’Elena, però, encara no ha aconseguit trobar l’essència que li ha de permetre fer les paus amb el passat, encarar el futur i acomplir el somni de reobrir l’antiga perfumeria de l’àvia. 

Edicions 62 sap com donar-ho tot als lectors.

Espasa Editorial nos vuelve a sorprender ésta vez de la mano de Carlos del Amor mediante su incursión en la novela. Su segundo libro, El año sin verano es una delicia, afianzando su éxito tras la publicación en 2013 de “La vida a veces”.

Carlos del Amor, periodista y colaborador de radio, nos ofrece un relato vivencial y plagado de sentimiento que no nos puede generar ningún tipo de apatía. Un relato llano, carente de retórica banal, donde los personajes son pequeñas cajas de sorpresas que has de ir desenvolviendo poco a poco.

Nuestro protagonista, un periodista-escritor en plena crisis de la “hoja en blanco” se encuentra un 2 de Agosto el manojo de llaves vecinales de la portera de su edificio, totalmente vacío a causa de las vacaciones estivales. Ni corto ni perezoso, decide entrar una a una en las casas desnudando secretos, historias de amor e incluso asesinatos.

Según vayamos ¿cotilleando? descubriremos las historias de unos vecinos que podrían ser los nuestros propios.

A Com si fos ahir, de la mà de la Teresa Muñoz descobrirem de quina manera els humans somatitzem a través del cos allò que no ens rutlla emocionalment.

Això m’ha fet pensar en que quan no diem les coses amb paraules o gestos és el nostre cos el que parla... A vegades posem amb paraules coses que el nostre propi cos nega amb la gestualitat.

La normalitat és aquella bombolla on podem ser nosaltres mateixos sense preocupar-nos, la nostra zona de confort que només es modifica si nosaltres volem i que hi entra aquell que nosaltres volem. És com un espai privat on les ordres les imposem nosaltres mateixos però sempre pot haver l’amenaça del trencament d’aquesta normalitat.

El destí, la vida, les seves pròpies decisions fan que la seva normalitat s’esfondri i es trenqui... ja no hi ha normalitat... com a molt trobarà una normalitat modificada.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir i desgranar una historia que ens frapa, ens allibera de nosaltres mateixos i ens fa reflexionar sobre la condició humana.

Tu, i només tu

Per Àngela Sánchez Vicente

Després d’Aquell instant de felicitat, el segell labutxaca torna a pensar en els joves amants de les novel·les d’en Federico Moccia i les reedita en un format còmode, atractiu i sobretot més assequible econòmicament parlant, però si voleu l’edició en format tapa dura el trobareu a Columna.

A la primera part de l’aventura recordeu que mentre en Nicco es tortura per l’Alessia i els motius de la seva ruptura, en Gio només se les empesca per dur-lo a tots els clubs que coneix, a presentar-li noies, a fer-lo tastar els millors còctels de cada garito on paren sense saber que els seus destins es creuaran ben aviat amb dues noies ben especials.

Poc a poc en Nicco surt de si mateix i com en Gio mateix reconeix torna a ser ell i torna  a dirigir les rendes de la seva vida sense carregar amb el pes del desamor. 

Una tarda de confessions, d’aquelles que ni es planegen, quan són més ells que mai coneixen a dues turistes nord-americanes que els deixaran bocabadats fins el punt d’enamorar-se bojament. 

Dins d’aquest quartet veiem com poc a poc en Gio perd protagonisme i ens centrem en el Nicco i la seva nova... Parella? 

A Tu i només tu recorrerem Espanya de la mà d’en Nicco i en Gio en busca de la Maria i la certesa d’un amor correspost que no pot quedar en l’oblit. Ell s’aferra als records dels dies viscuts amb ella i pren a la seva mà aquella pedra en forma de cor que ell li va donar ansiant poder dipositar-la de nou en ella.

La trobaran? Podrà l’amor que senten fer que Espanya esdevingui minúscula o serà una recerca amb mil i un obstacles?

Crec que l’autor altament conegut per les seves localitzacions i espais ens fa un regals als lectors situant part d’una gran historia d’amor a Espanya doncs la podem veure a través dels seus ulls i sentir-la a traves del que ell ens transmet a traves d’olors, colors i textures.

És una cloenda a un gran amor al més pur estil Moccia, no cal dir que acaba bé però la manera en que es desenvolupa ens farà creure en l’amor, en la seva força i alhora en la seva fragilitat si no es cuida amb l’atenció que requereix.

Us animeu a buscar a la Maria? Vinga anem amb ells que uns i altres acabarem per trobar-la. Afanyeu-vos no sigui cas que li doni temps de conèixer a un altre noi! 

Si el busqueu en castellà el trobareu a Planeta i a Booket.

Per Sant Jordi imaginació i una rosa lila (2015)

El color lila estimula la imaginació i la intuïció, aporta grans ideals i ens aporta un món de l’imaginari on no hi ha límits ni d’espai ni de temps.

 

El desenlace de El descubrimiento de las brujas, la gran aventura culmina aquí tras viajar en el tiempo con “La sombra de la noche”, la historiadora y bruja Diana Bishop y el genetista Matthew Clairmont vuelven al presente para hacer frente a nuevos problemas y a viejos enemigos. Pero la amenaza real para su futuro todavía está por llegar y, cuando lo hace, la búsqueda del Ashmole 782 y sus páginas perdidas cobra aún mayor urgencia. En casas ancestrales y laboratorios universitarios,haciendo uso de conocimientos antiguos y de la ciencia moderna, desde las colinas de la campiña francesa hasta los palacios de Venecia, la pareja al fin desvelará lo que las brujas descubrieron hace siglos. ¿En qué consistía el secreto encerrado en el misterioso Ashmole 782 y después perseguido incansablemente por daimones, vampiros y brujos? ¿Cómo podrán la bruja Diana y el vampiro Matthew vivir su amor y cumplir con su misión bajo el peso de todas las diferencias que los separan?

En esta última entrega de la serie iniciada con “El descubrimiento de las brujas”, Deborah Harkness cierra magistralmente el suspense y la magia de una trilogía que ha cautivado a millones de lectores en todo el mundo y que nosotros podemos leer de la mano de Suma de letras.

Voleu acompanyar-nos a un viatge sense igual per la Barcelona romana per un cel ple de dirigibles, i el fum de les màquines de vapor? Doncs vinga, el vostre bitllet a la imaginació es titula La república pneumàtica.

El seu autor, en J. Valor Montero, és un gran mestre de la història i gràcies a la seva extensa documentació ha pogut cohesionar fets històrics distants en el temps i geogràficament en un mateix temps i escenari creant una novel·la plena de personatges amb un gran volum i desenvolupament crític i moral i unes reflexions que es poden extrapolar als nostres temps deixant-nos amb la boca ben oberta.

La majoria de les novel·les de ciència ficció ens narren sentiments humans però el dibuix de la por, la compassió, la família i un llarguíssim etcètera que brolla de la ploma de l’autor us deixarà ben sorpresos i amb moltes ganes de recomanar aquesta obra a amics i coneguts.

De la mà de Cruïlla podreu gaudir d’aquesta obra extraordinària que farà les delícies dels amants de les lletres, els apassionats de la historia i els nostres seguidors més fantàstics. En castellà la podreu trobar a Fantascy.

En los Cuentos completos de J.G. Ballard, un hombre que desde su prosa fantástica e imaginativa nos muestra que ya podemos ir de modernos pero que la mayoría de las cosas o giros que nos muestran los genios de la ciencia ficción actual, ya sea literatura, cine o series, él ya lo pensó y lo plasmó con más clase, intriga y trabajando la unión de los aspectos fantásticos con la psique humana.

A partir de distopias y hechos espeluznantes despliega toda su magia narrativa, cada cuento supera al anterior dándole nuevos giros y puntos de vista totalmente opuestos.

Este gran autor inglés fue todo un visionario, incluso en la introducción que él mismo escribió poco antes de fallecer lanza binomios fantásticos que asegura que serían éxitos comerciales si una mente audaz los combinara a la perfección. Nos propone un ordenador de vapor y un televisor que funciona con el viento ¿alguien se anima a superar al maestro?

Gracias a RBA-Fantástica y a su pasión por la buena literatura podemos impregnarnos de esta extensa colección de cuentos en un solo volumen, están todos los destacados que le dan un nombre internacionalmente conocido y muchos que no conocía pero que son impresionantemente impactantes.

Mañana Todavía es una novela distópica en sí misma. Lo primero que me viene a la cabeza es saber exactamente la definición del término distopía o mejor dicho (no-utopía), una distopía describe sociedades que surgen debido a los momentos determinados del presente pero que su futuro es negativo y poco deseable. Es una manera satírica e irónica de crear una opinión social.

En esta edición a cargo de Ricard Ruiz Garzón el lector queda atrapado desde el prólogo, una reflexión que parece superficial pero que leída de manera pausada es una crítica distópica en toda regla a la sociedad actual y a sus problemas sociales y económicos.

Mañana Todavía recoge doce distopías de autores actuales, más o menos conocidos como Juan Miguel Aguilera, Elia Barceló, Emilio Bueso, Laura gallego, Rodolfo Martínez, José María Merino, Rosa Montero, Juan Jacinto Muñoz Rengel, Javier Negrete, Félix J.Palma, Marc Pastor y Susana Vallejo.

No dejéis que los demás os lo expliquen, Fantascy ha creado un excelente recopilatorio donde, personalmente, no encuentro doce relatos, sino trece, dado que su prólogo es una obra excepcional.

Si os gustan las novelas catastrofistas, en las que el mundo está al borde del colapso y todos podemos desconfiar de todos no podéis escapar al fenómeno de crítica y público bajo el nombre de Blackout y de la mano de Marc Elsberg.

Lo que parece un simple apagón de un semáforo en pleno Milán desemboca en un grave accidente de tráfico en cadena… poco después será toda la ciudad la que vivirá en las sombras más oscuras.

La penumbra acecha a todo el continente europeo aunque hay un joven informático que parece que ha descifrado lo que está pasando y como pararlo. ¿Lo creerán las autoridades responsables? ¿Lo confundirán con el responsable de esta noche permanente? ¿Cómo reaccionará?

Gracias a la apuesta de Duomo por esta gran novela podemos descubrir un nuevo talento de la novela fantástica y del thriller donde los personajes se las ingeniarán para rescatar los despojos de una sociedad que sucumbe a sus bajos instintos para una supervivencia individual.

Córrer per pensar i sentir

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui torno a escriure sobre un dels referents que he tingut a la vida, en Francesc Torralba des dels meus anys d’universitat ha aconseguit fer-me pensar i reflexionar amb una simple sentència que surt de la seva boca.

La profunditat dels seus coneixements, la seva humanitat, el seu amor a la psicologia i la teologia i la seva gran capacitat d’escolta i de transmissió d’idees són les pedres angulars per tal de quedar embadalit davant d’una reflexió, una idea que desenvolupa o un simple consell que et dóna.

Ara, després de diverses publicacions torna amb un tema que em toca de ben a prop i crec que ell tenia bastant amagat. A Córrer per pensar i sentir ens explica que ell surt a córrer cada dia i que és a través de la respiració, l’admiració, la soledat del moment, l’acceleració dels batecs del cor i el sentir-se viu on ell pot trobar aquells espais de pau per reflexionar, pensar i sentir.

Crec que és una mica en la línia del “mindfulness” però aplicat als seus coneixements més filosòfics.

Jo també acostumo a córrer quan em sento baixa de moral, per alliberar tensions i sobretot per treure’m el mal humor de sobre. Moltes de les experiències que narra les he sentit en carn pròpia, quan el batec del teu cor és l’únic que sens o aquella escalfor que el puja pels bessons i el demostra que el cos pesa però alhora és quan millor et sents amb una consciència plena i ets capaç de separar ment i cos per uns breus instants.

Lògicament no és el mateix córrer per la ciutat, per la platja o per un bosc però de cada escenari podem salvar alguna cosa. Potser a la ciutat s’estila més córrer en companyia i així fem que la empatia creixi a cada grimpada mentre si estem pel bosc en soledat és el silenci el nostre còmplice en una carrera introspectiva. 

El plaer, les agulletes, la constància, la lluita i superació dels propis límits o esdevenir una fusió amb l’escenari són part del procés de córrer com a rutina i no com a exercici d’un sol dia. Adonar-se que de vegades guanyes i a vegades la natura o l’espai et guanya a tu.

De la mà d’Angle Editorial podem ajuntar la passió i la moda actual del “running” amb un fet més introspectiu, plaent i complert com el que ens proposa el professor.

I si, un cop més ell es pregunta si ha sabut transmetre el que ell volia i si s’ha entès i novament li retorno un si, és una narració on m’he vist dibuixada més d’un cop i en d’altres que m’ha agradat imaginar-me en un futur quan estigui més entrenada.

Sempre és un plaer llegir les seves lletres doncs no deixen indiferents.

Desitjant-li un gran èxit i que la seva ploma mai s’aturi d’escriure us recomanem que aneu a per un exemplar d’aquesta obra, no cal córrer però tampoc us adormiu!