La trampa del matrimonio

Jennifer Probst nos sedujo con su debut “Matrimonio por contrato”, primer título de la exitosa serie “Casarse con un millonario”, ahora de la mano de Plaza & Janés nos llega su segunda entrega La trampa del matrimonio.

Esta segunda entrega se hilvana con la anterior rescatando una cita a ciegas entre Michael Conte, moreno, guapo, millonario y conde, y Maggie, la cuñada de su amiga Alexa.

Un sinfín de enredos les llevan a sentir tanta pasión como separación, son hielo ardiente en un vaso de armañac.

Si no habéis leído la entrega anterior no os preocupéis, dado que la autora recupera todos aquellos detalles importantes y los recoloca en situación creando una novela completa por sí misma, cierto que alguna pincelada se os puede escapar, pero nada grave a la historia que tenéis ante vosotros.

Nuestros protagonistas tienen mucha química, pero su pasado y sus vidas les mantienen alerta y alejados de cualquier relación que pudiera convertirse en algo real.

Michael es un mujeriego que no encuentra su media naranja, o quizás sí que la encontró pero la dejó escapar, una mañana su hermana le llama desesperada, no puede casarse con su novio dado que él, como hermano mayor no se ha casado y la tradición italiana de su familia así lo pide.

Solo hay una mujer en quien confía para hacer un trato, Maggie, sabe que aunque parece de hielo puede confiar en ella, el trato le saldrá caro, ya que Maggie tiene solo una exigencia y no está dispuesta a fingir ser su esposa en casa de su madre, una autentica mama italiana, sin recibir nada a cambio. Michael deberá dejar de ser amigo de su cuñada, dado que Maggie cree que quiere algo más de ella. Ya se dice que no hay más ciego que el que no quiere ver.

Todo lo que puede salir mal entre ellos sale peor, y todo aquello que parece a punto de estallar calma a las fieras que se esconden en sus corazones.

Sobre papel el trato es perfecto, pero a medida que se conocen más descubren que no son tan diferentes, que los dos se esconden bajo mascaras muy bien construidas y que solo la sinceridad más absoluta y brutal podrá lograr que los sueños se cumplan.

Me han conquistado las tres hermanas de Michael y toda su familia, un matriarcado italiano con toda su pasta y salsa al dente, sus tres hermanas son las reinas del drama y se muestran ante una desconocida como mujeres fuertes e independientes que anhelan a su hermano como tal y no como su guardián.

Una lectura que se hace muy amena, que nos lleva a un precioso pueblo italiano donde los colores, los aromas y los sabores despiertan el alma dormida. Un viaje que mostrará el interior y el pasado de cada personaje dando lugar a una pasión irrefrenable y a la necesidad de sentirse parte de una familia de verdad.

Una historia que empieza con una mentira y termina con una verdad atronadora.

¿Será quizás su hermana Carina nuestra próxima protagonista? Yo apuesto que sí.

Un conjuro de amor dulce y muy mágico.

L'estiu que comença

Aquesta novel·la és com un caramel de llimona en ple estiu, és dolç i el seu perfum envolta el lector, té el seu puntet àcid que aporta frescor en les càlides nits, però que no dura per sempre i el caramel s’acaba.

Amb el merescut reconeixement del Premi Ramon Llull 2013, la Sílvia Soler s’embarca en la relació de dues famílies unides per les dones, esposes i mares. Una història que va fent salts en el temps, uns més curts i d’altres més llargs per poder-nos mostrar el punt on les vides de les dues famílies van canviant.

Te un to pausat, necessari per la profunditat i la temàtica de la novel·la, una història que dona voltes sobre si mateixa i que reflecteix la vida tal i com és, plena d’alegries, de nostàlgia i amb tocs de melancolia. Com molt bé expressa un dels personatges, s’ha de continuar vivint i recordant però sense ser presoner del record. 

Paraules que semblen lliscar entre les seves planes però que mostren un profunditat que toca l’ànima del lector. He de confessar que en algun moment m’ha arrencat més d’una llàgrima però també és cert que a la meva cara s’ha dibuixat algun que d’altre somriure.

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andre Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, l’Elvira i la Roser, que són més que amigues, són com germanes, han crescut juntes i són el motor perfecte per arrencar la història. L’autora ens les presenta com dues dones plenes de vida, de llum i d’esperança que estant embarassades fan plans pel futur dels seus fills, imaginen amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam que les uneix a elles o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Una història que   arrenca l'any 1961 i arriba fins al 2011.

Els personatges podrien ser els vostres veïns, són humans, gens recargolats i mostren tot un ventall de sentiments: culpa, angoixa, tristesa, alegria, esperança, amor. Són personatges molt tridimensionals en els quals el lector es podrà identificar. Trobareu uns personatges principals que es van fent grans i van madurant. Fills i nets, però tots ells estaran marcats per una desgracia que cadascun superarà a la seva manera. S’allunyaran i es retrobaran, s’estimaran i s’evitaran, i al final ... això ho haureu de descobrir vosaltres.

Pot realment el destí fer-nos donar voltes, agafar camis complicats, fer-nos parar i continuar fins arribar al punt on hauríem de estar? Aquesta és la pregunta que el lector s’anirà trobant plana a plana. També podrem gaudir de la imatge que aporta un petit costum que es converteix en una tradició, un simple fet, una senzilla frase en un moment determinat marcarà un punt de trobada entre la família Reig i la família Balart, un brindis la nit de Sant Joan: “I per l’estiu que comença”.

Molt emotiu, et posa la pell de gallina i sents la xafogor de l’estiu i el fred de l’hivern. Feia molt de temps que una novel·la no em tocava tant. És molt intensa. Hi ha una aposta per l'esperança, malgrat que les famílies dels dos protagonistes, Júlia Reig i Andreu Balart, viuen una tragèdia de la qual es parlarà durant molts anys al poble on viuen, el municipi imaginari de Sorrals, entre les comarques del Maresme i la Selva.

La podreu trobar gràcies a Planeta i a labutxaca.

La República Pneumàtica

Avui estem d’enhorabona tots els seguidors de les bones històries que es basen en un punt de partida real fins que un tall d’irrealitat ens mostra com podria haver estat tot si hi haguessin interferit altres elements, persones o situacions. 

Voleu acompanyar-nos a un viatge sense igual per la Barcelona romana per un cel ple de dirigibles, i el fum de les màquines de vapor? Doncs vinga, el vostre bitllet a la imaginació es titula La República Pneumàtica.

El seu autor, en J. Valor Montero, és un gran mestre de la història i gràcies a la seva extensa documentació ha pogut cohesionar fets històrics distants en el temps i geogràficament en un mateix temps i escenari creant una novel·la plena de personatges amb un gran volum i desenvolupament crític i moral i unes reflexions que es poden extrapolar als nostres temps deixant-nos amb la boca ben oberta. 

La majoria de les novel·les de ciència ficció ens narren sentiments humans però el dibuix de la por, la compassió, la família i un llarguíssim etcètera que brolla de la ploma de l’autor us deixarà ben sorpresos i amb moltes ganes de recomanar aquesta obra a amics i coneguts.

Estem parlant de que les xarxes i vies de comunicació ja uneixen gairebé tot el món, l’Imperi Romà està a un pas de la guerra amb l’Imperi Xinès i a l’abans del progrés sense cap final ni punt de retorn. 

El nostre nou amic i protagonista anomenat Marcus té la missió d’anar a Barcinomagna per cercar les proves que poden alliberar al seu pare d’un empresonament injust fruit d’un reguitzell d’infortunis i errors però el seu camí no serà gens fàcil.

Aquest nano està dotat d’una gran moralitat i no deixarà arrossegar el nom del seu pare per terra així s’hagi d’enfrontar a complots, a revoltes que el tocaran de prop i al propi Cònsol.

A més també tenim la trama amorosa que potser li entorpeixi el camí però potser el salva d’altres aspectes... realment no us volem desvetllar massa cosa més doncs és una obra a tenir en compte i que val molt la pena de ser llegida així que us convidem a que us feu amb un exemplar i el gaudiu plana a plana i desgraneu tot allò que l’autor ens indica com a critica social i col·lectiva dels períodes històrics que en aquests fulls es donen cita.

Creieu que se’n sortirà en Marcus? 

La resposta només la sabreu de la mà de Cruïlla i d’aquesta obra extraordinària que farà les delícies dels amants de les lletres, els apassionats de la historia i els nostres seguidors més fantàstics.

Encara no esteu convençuts? Us deixem amb les primeres planes i us avisem que és altament addictiu! No el deixeu escapar i gaudiu del viatge.

En castellà la podreu trobar a Fantascy.

Per cert, La república pneumàtica és només una peça d’un projecte més gran, per una banda tenim aquesta novel·la que tindrà segona part i per una d’altra Omni, un relat interactiu que s’ha convertit en una app per iPad i en un llibre auto-editat, “Barcelona Steam Punk”, amb recursos de realitat augmentada; en un futur proper, en una Barcelona molt semblant a la nostra, els personatges es mouen entre el món real i una mena de Second Life, un videojoc que recrea aquesta Roma alternativa.

L'amant xinès

Per a tots els seguidors de Llibres del Delicte i amants de les novel·les negres i de les seves escriptores, ens retrobem amb la inspectora Mina Fuster, la vàrem conèixer en la breu història que signava Margarida Aritzeta i que quedava recollida dins el recull “Elles també maten, antologia de tretze relats negresescrits per dones”, esperem estar davant d’una saga de novel·les altament addictiva.

L’amant xinès és, doncs, la primera novel·la llarga de la inspectora i el retorn al gènere negre de la Margarida Aritzeta després de molts anys.

La novel·la parteix d’un cas real que va aparèixer a la premsa el mes de febrer de 2014, en el qual havien trobat morta una indigent no identificada en una caseta de tren prop de Picamoixons (Alt Camp). L’autora no reconstrueix el cas ni la història, la pren com a referent i la ficciona.

Si us pregunteu que us podreu trobar en aquesta novel·la, jo us diria que gairebé de tot, crims de sang i fetge, la vida dels policies i dels jutjats, una protagonista jove, maca, independent amb ombres i cicatrius del passat, una mare que la treu de polleguera, una amiga molt esbojarrada, conflictes interculturals, temes d’actualitat i com qui diu tot a tocar a la porta de casa, un compendi difícil d’equilibrar i que aconsegueix crear una atmosfera de plenitud.

La narrativa de la Margarida Aritzeta es dinàmica, segueix un estil lineal en el qual mostra temes que es van entrelligant al flux de la resolució del cas, en cap moment perd dinamisme i crea un ambient molt humà i proper per al lector.

M’ha tingut enganxada des de la primera plana, no podia deixar de llegir, es com si hagués ensenyat el paper del caramel a una criatura i aquest l’hagués de trobar entre les seves planes.

Les seves descripcions són molt acurades i el lector es pot trobar passejant prop del mar o treballant a la ciutat, els seus personatges van agafant profunditat i les relacions que s’estableixen entre ells donen molt més de sí, dona la sensació que només ens hagués fet una presentació molt acurada del que podrem trobar més endavant.

Voleu saber sobre la nostra nova inspectora preferida? Li fem un truc?