Avui us presentem un llibre picant que revela fins a
límits insospitats la naturalesa humana. Emocions, sentiments, llums i ombres
es conjuguen de manera magistral a la novel·la Les relacions virtuoses.
La novel·la arrenca amb la Mar Tell, una noia bonica que
està acostumada a ser la floreta del seu cap, la nena mimada, la consentida i
lògicament la seva apassionada i salvatge amant.
Ja de per si es morbós el tema d’entendre’s amb un
superior i que tots els treballadors sospitin i intentin esbrinar les trobades
secretes dels amants que aprofiten la més mínima per entallar els seus cossos,
però arriba una tercera en discòrdia, la nova a la feina.
Aquesta nova arriba amb ànims de progressar i aquest
interès serà entès pel cap, l’Albiol i es començarà a teixir una relació que
fotrà enlaire els plans de la Mar Tell... Aquesta noia bonica i més jove que
ella, la ingènua Cecília que aconsegueix desmais al ritme dels seus passos serà
víctima de la venjança de la Mar Tell.
Serà que més enllà dels interessos es va penjar per
l’Albiol? N’està enamorada? Només és pell o hi ha sentiments entre ells? És
enveja vers la joventut de la Cecília?
Sigui com sigui i amb la motivació que anirem desgranant
en aquesta novel·la trepidant, amena, àgil, moderna i fresca com voldran que la
Cecília s’enamori d’un altre home, en Bellmunt, un guapot que té molt més cos
que neurones però és capaç d’enamorar a tot bitxo vivent.
La Cecília passa de ser una santeta a tota una diablessa
però... S’ha enamorat d’en Bellmunt? L’atracció duu a l’amor? Existeix el sexe
sense amor? I l’amor sense sexe? Prefereix l’amor pur del seu promès o
necessita el foc del nou pretendent? Pot el “poques neurones” canviar i
esdevenir un compendi de tot el que necessita?
A la novel·la d’en Marc
Romera trobareu una gran historia que us farà pensar en la nova manera
d’estimar, en com cos i interior no són el mateix i com l’ésser humà està
destinat a estimar.
Gelosia, timidesa, trencaments d’esquemes, ambició,
traïció, desig, passió, secretisme i molta diversió ens esperen en aquesta obra
oferta per La Magrana.
Haig de confessar que em vaig sentir una mica intimidada
per el títol i la contraportada doncs creia que seria un llibre més d’aquest
nou gènere al que he batejat con eròtic-festiu però no és així.
No es un Christian Grey ni cap d’aquests on dones
sotmeses complauen els desitjos d’homenarros sense escrúpols i amb la bragueta
fàcil. Crec que és el llibre antònim a tots aquests doncs és el paper de la
dona i més precisament el de la Mar Tell el que porta la veu cantant en tot.
Voleu saber com acaben aquests quatre i el promès de la
Cecília? Doncs aneu a buscar el llibre i us asseguro que el llegireu en un tres
i no res, és altament addictiu!
Recordeu que qui avisa no és traicioner! És genial veure
com els seus interiors vam a unes revolucions molt superiors que les dels seus
cossos i acaben perduts en un mar de sentiments.
Una evolució de “Les amistats perilloses” que us atraparà
amb la seva modernitat i realisme amb la nova manera de lligar rere la
pantalla.
“El hobbit” (títol
original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again), és una novel·la
fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels
anys 1930 i, en un principi, només tenia l’objectiu de divertir als fills
petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l’obra encara sense acabar va ser
prestat per l’escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de
l’editorial George Allen & Unwin. Així fou com el 21 de setembre de
1937 va ser publicat al Regne Unit.
És la primera obra que explora l’univers mitològic creat
per Tolkien
i que més tard s’encarregarien de definir “El Senyor dels Anells”
i “El Silmarillion”. Dins d’aquesta ficció, “El hobbit”
es situa l’any 2941 de la Tercera Edat, i ens explica la història del
hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu
una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya
Solitària.
A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va
rebre, els editors van demanar a Tolkien
una continuació. Batejada com “El Senyor dels Anells”, el seu
canvi a un to allunyat de l’infantil va provocar que “El hobbit”
va ser lleugerament modificat per encaixar la història amb "El Senyor dels Anells", però no pel seu to infantil sinó perquè el relat de com va aconseguir l'Anell en Bilbo no era molt coherent amb com es va desenvolupar desprès la seva influència
L’inici de la
història
La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant
de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d’una companyia de
tretze nans, liderada per Thorin, i formada per Balin, Glóin, Bifur, Bofur ,
Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un
membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla:
aconseguir entrar a Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el
seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i
d’aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l’aventura de la seva
vida.
No us donaré més que aquestes molles de pa i un breu “Bon
dia” com a avenç d’aquesta història; a tots aquells que ja l’heu llegit segur
que la rellegireu molt aviat i a tots aquells que no ho heu fet, segur que la
pel·lícula us picarà el suficient la curiositat per saber-ne més. Molts heu
llegit o vist la trilogia de “El senyor dels anells” i per això
ja coneixeu en Bilbo, encara que més gran d'adat, però no d'aspecte ja que des de que va aconseguir l'Anell va deixa d'envellir en aparença, cansat de la vida i
vivint en el record de la seva aventura, que en El Hobbit descobrireu, i
reconeixereu en Gandalf el gris i el fer i actuar dels Nans i dels Elfs.
Personalment, us recomano a aquells que estigueu a temps
de començar pel principi i continuar cronològicament. Jo no ho vaig poder fer
ja que em va agafar la febre “El
senyor dels anells”. Més tard, per gaudir-los plenament, vaig
rellegir-los tots cronològicament. Si, a partir d’ara ja em podeu dir friki.
Personatges
principals
En Bilbo
Bolsón és un hobbit nascut l’any 2890 de la Tercera Edat. En Bilbo és fill de Bungo Bolsón i Belladonna Tuk. Els hobbits són
baixets, tenen molt de pèl als peus, les orelles una mica punxegudes i són una
mica rodonets. Un vici d’en Bilbo és fumar en pipa.
En Gandalf,
és un mag que va ser enviat a la Terra Mitjana en la Tercera Edat per
formar part de l’Ordre dels Istari, l’objectiu dels quals era combatre a Sauron
i protegir als habitants de la Terra Mitjana. La figura d’en Gandalf esta
influïda en el Deu nòrdic Odi, en la seva encarnació com Vegtamr, un ancià de
llarga barba blanca, amb un barret d’ala ampla blau i un bastó per caminar,
vesteix una túnica gris i una bufanda platejada. Posseïdor d’un dels tres
anells èlfics, en Narya.
En Thorin
és un nan, fill de Thráin II i germà gran de Frerin i Dis, va néixer l’any 2746
de la Tercera Edat i va lluitar al costat del seu poble a la batalla de
Azanulbizar, on es va guanyar el sobrenom d’ “Escut de roure” per haver
combatut i haver-se defensat amb la branca d’un roure. Després de la derrota,
va acompanyar al seu pare fins les Muntanyes Blaves i, quan aquest va morir en
les masmorres de Dol Guldur, es va convertir en el nou rei. Com tot nan, és
baix, robust, corpulent i fort, amb una barba abundant, que les dones també en
tenen. És indomable, persistent i tossut, treballador, amb molta voluntat i
peca d’orgullós.
Smaug és el drac més gran
de la tercera Edat del Sol, de color vermellós i daurat, amb ales i força intel·ligent,
que vivia a les Muntanyes Grises. En sentir notícies sobre les riqueses de
Erebor es va encaminar cap al regne, va destruir Esgaroth i va expulsar als
nans. Amb les gemmes del tresor es va construir una cuirassa pel pit i el
ventre del seu cos, el seu únic punt dèbil.
El món de la Terra
Mitjana
La curiositat recau en el fet que el propi autor va idear
la Terra Mitjana com a reflex de la nostra Terra. Podríem considerar que la
Comarca del Hobbits segons el seu clima seria la zona d’Anglaterra, Gondor
seria la zona del Mediterrani i Mordor estaria per l’Orient Mitjà.
Però si en voleu saber més us recomano la “Guia
completa de la Terra Mitjana” de Robert Foster, en ella
trobareu des de Adaldrida Brandigamo fins a Zaragamba, tots els hobbits, elfs,
nans, orcs, homes i d’altres residents de la Terra Mitjana descrits i situats
en el temps i l’espai. Tot això i més amb referencies creuades amb “El Hobbit”,
“El senyor dels anells” i “El Silmarillon”.
Llengües pròpies de
la Terra Mitjana
Tot món te la seva pròpia cultura i el seu propi idioma.
En Tolkien
fou un gran aficionat a la construcció de noves llengües, li agradava jugar amb
les lletres i amb les paraules, una aportació molt rica al món de fantasia i
ficció on ens introduirà poc a poc.
Podreu conèixer el quenya i el síndarin parlat pels elfs
de la Terra Mitjana,l'adunaic,
la llengua de Númenor que era la que parlaven els homes de l'Oest i
després, com el llatí, va evolucionar en altres llengües al barrejar-se
amb les de la reste dels homes, el khuzdul
parlat pels nans i molts d’altres llengües que anireu descobrint quan comenceu
a caminar per la Terra Mitjana i se us presentin nous personatges, tant en “El Hobbit”
com en la resta de la saga.
Per què hauríeu de
llegir “El hobbit”?
Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la
ma d’un geni, en J.R.R
Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit”
com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans,
hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita
entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. L’estil de
la novel·la és molt ric; tot i que hi han molts personatges els lectors no es
perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de
l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme.
Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més
adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana. Espero que us serveixi la meva
paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma
a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb
els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la
mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb
el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.
És molt més senzill anar al cinema i veure la pel·lícula,
però esteu segurs que la vostra imaginació no és millor?, un cop li heu posat
cara als personatges ja no hi ha remei. Però part de la màgia de la lectura és
poder crear el món des de zero.
Tot i així, i en aquest cas no li farem un lleig a la pel·lícula i menys avui que podem gaudir finalment del desenllaç.
Hotel Indira se’ns presenta de la mà d’Edicions 62 com una novel·la vers
l’acceptació d’un mateix, de les seves limitacions i possibilitats.
El poeta Nicolau Comagran Serch torna a Mallorca després
d’una vida plena daltabaixos. Nico va poder assaborir les mels de l’èxit i
assabentar-se que aquest és com un amant infidel i et deixa quan menys t’ho
esperes.
Un cop perdudes les muses, torna a Mallorca amb la seva mare per tal de
regentar l’Hotel del seu tiet, l’Indira, ja que és incapaç de tornar a seguir
escrivint.
Reduït al no-res com escriptor i com persona, el
protagonista ens farà acompanyar-lo per gairebé totes les etapes emocionals que
es poden tenir al llarg del procés més important de l’ésser humà: el treball
introspectiu de saber com és un mateix.
Presoner d’un pou cíclic i viciat, haurà de ser capaç de
trobar-se a si mateix i comprendre que allò que som, ho hem anat teixint al
llarg dels nostres dies i que potser la culpa del nostre present només la tenim
nosaltres mateixos. A la seva trobada personal s’acobla l’inesperat ressorgiment
de l’amor per la Natàlia, la dona del seu més gran enemic, responsable d’un
gran grup hoteler.
Melcior Comes ha estat guanyador del 34è Premi BBVA Sant Joan justament per aquesta novel·la. Llicenciat en Dret i Teoria de la Literatura i autor de novel·les com "L’aire i el món", "L’estupor que us espera" i "El llibre dels plaers immensos", araens
presenta a Hotel Indira uns personatges tèrbols, afligits, emmarcats en una
Mallorca diferent a la que podem conèixer des de fóra.
Una Mallorca dessolada, hivernal, que pateix les mateixes
transmutacions que els treballadors de l’Indira: la calor de la Rita, la
corrupció d’en Burak, la bogeria d’en Nico, la fredor de la Natàlia...
Melcior
ens apropa a una realitat que coneixem: la corrupció econòmica i política que
pateix el nostre país com a rerefons d’un amor malaltís que com una catàstrofe
emocional es pot emportar amb la seva ona expansiva tot allò que realment
estima.
De lectura lleugera però amb un potencial psicològic
enorme, Hotel Indira es pot prendre en petits glops descafeïnats o com una
tassa de cafè ben carregat. Recomano la cafeïna: la reflexió de les ànimes,
l’estudi de les persones... i si la seva lectura pot canviar allò que fem, o
deixem de fer a la nostra vida, per encarrilar-la en benefici de la nostra
integritat psicològica, perquè no fer-ho?
