Bandoler

Què en sabem dels bandolers? Què eren homes tatxats de criminals? Fugitius de la llei i dels seus persecutors? Eren revelats perquè si o tenien motius? Era la sortida dels pobres de recursos? 

De la mà de la gran obra titulada Bandoler, veurem com aquest terme no només s’associa directament a en Serrallonga i que no eren uns rebels sense causa. 

La ploma magistral i sofisticada de la dama de les lletres Margarida Aritzeta ens mostra una descripció acurada del territori i del context social d’un bandoler del que ens farem amics, del que odiarem en algun fragment però que sobretot comprendrem el com i el perquè de la seva situació.

Si ja ens va enamorar amb “La maleta sarda”, “El gorg negre” i “El pou dels maquis” crec que torna amb més força i energia que mai. 

A partir d’una realitat ens explica uns historia que captiva i embriaga des de l’inici fins al final, embolcallant-nos en una obra molt ben tramada i amb un potencial didàctic molt considerable. 

Qui és en Joan Serra, el bandoler conegut com a “El pera”? Què amaga? 

En el decurs de les planes veurem com les preguntes que ens formulem es responen de manera excepcional i sempre donant una nova volta de cargol i intentant reflexar que hi ha més enllà del que els nostres ulls veuen.

En el dilema etern que ens hem plantejat a les classes d’història de Catalunya sobre si els bandolers eren bons o simples malfactors, veurem que potser ambdues respostes serien correctes però que alhora cal caminar molts kilòmetres a les sabates d’un bandoler per conèixer quins motius i quines causes el porten a aquesta situació extrema de fugida i amagades constants.

Una novel·la que esdevé àgil, ràpida, curteta però plena de contingut i una prosa altament adictiva per als lectors.

Gràcies a Cossetània Edicions podem entendre millor aquest moviment del catalanisme en una època en que la nostra historia és revisada dia a dia i amb lupa per tal de veure on anirem a parar per tal de defendre els nostres ideals.

Un tractat que humanitza a aquests personatges dotant-los d’una psique molt treballada i desenvolupada que ens farà reflexionar sobre tot el que duen a les seves espatlles.

Us recomano que us enamoreu de la portada seductora i enigmàtica i que aneu a l’encontre del secret del bandoler... no us deixarà impassible, és emocionant, molt dinàmic i interessant.

Un cop més us pregunto: Qui és “El pera”?

Coneixeu-lo i no us en penedireu!

Lliures o morts

Per Àngela Sánchez Vicente 

 

Ens plau presentar-vos una joia del patrimoni de la nostra terra, l’aventura i peripècia d’un dels herois desapercebuts que varen marcar un abans i un després durant la guerra de secessió. 

Us parlem de Lliures o morts el còmic d’en Mariano de la Torre i d’en Victor García que adapta a un gènere atractiu i molt visual la novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat.

El llibre, amb un altíssim potencial didàctic sobre el període històric on els catalans ens vàrem aixecar per ser lliures i que guarda moltíssims paral·lelismes amb la convulsió social catalana actual. Amb un gran èxit de critica i amb milers de lectors, varen retornar a Catalunya la identitat i la historia personal d’un dels grans oblidats de la lluita pel catalanisme.

Posteriorment va arribar el furor per aquest personatge, mestre de professió i es va fer una obra teatral amb una gran qualitat i una documentació extrema per tal de ser fidels a la realitat. Sembla que per fi es fa justícia i es reconeix la figura de l’heroi i ressuscita per a la societat catalana. 

El còmic és un retrat fidel a la novel·la i no decep en cap moment, el potencial visual, els colors i la distribució de l’espai el fan atractiu i molt assequible per al públic més jove que potser pensaria que el llibre en si és més feixuc.

De la mà de Fanbooks, revivim la historia de l’Ermengol Amill, un català que va lluitar pel bàndol austriacista durant la Guerra de Successió defensant fins a les últimes conseqüències les constitucions, els privilegis, els usos i els costums del Principat de Catalunya.

Va ser fuseller de muntanya i posteriorment coronel. Exiliat dels seus dominis va morir el 4 de setembre de 1732.

En el còmic trobarem la història amb un plus de informació visual, tal i com podem veure als esborranys dels personatges, veiem unes característiques rudes i sobretot heroiques, un cert toc de deixadesa a causa de la batalla i amb més corpulència que el seu home de confiança demostrant també la manera de ser un protagonista meritori per fi i l’home que es queda una passa per darrera empenyent-lo i oferint-li la dosi de confiança necessària.

Jo crec que és l’hora de documentar-nos, prendre consciència de la historia i els nostres valors i aixecar-nos per tal d’aconseguir un canvi que ja ens mereixem. 

Per si encara us queda algun dubte, us deixem amb el booktrailer però si més no, de ben segur que aquest Sant Jordi serà de les novel·les gràfiques més populars i venudes.

Recordeu-ho: Viurem lliures!

La casa de les papallones

Tots els lectors que sigueu seguidors dels casos i aventures personals de la Norma Forester esteu d’enhorabona.

La seva mare bibliogràfica ens presenta a La casa de les papallones el darrer esdeveniment on es veurà embolicada.

Amb una gran proximitat contextual, econòmica, social i políticament parlant, ens situem a una Barcelona esplèndida com a teló de fons on trobem a la nostra vella amiga.

Al barri de Vallcarca ha aparegut el cos sense vida d’una jove i ella com a sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra es veu en una casa que reconeix com a la mateixa en que la seva filla ha passat la nit.

Milers d’interrogants són resolts de manera majestuosa i donant petites voltes de cargol per tal de captar l’atenció del lector convertint l’experiència lectora en una situació que no es dilata en el temps. La necessitat de coneixement i de treure a la llum la veritat ens embolcalla des d’un inici i no ens deixa escapar fins girar l’últim full.

Aquest cop, la Norma està més sola que mai doncs el seu marit, metge forense de professió, es veu sobrepassat de feina a causa d’un accident aeri a l’aeroport del Prat.

Podem dir que aquesta novel·la deixa de ser coral per posar el focus central i únic en la Norma, la resta de la família que apareix de manera habitual als altres volums tenen en aquest una presencia mínima que s’equilibra amb la presencia més marcada de la Violeta, la seva filla que estarà lligada molt estretament al cas.

La ploma de la Teresa Solana ens regala una novel·la negra elegant, tal i com ens té acostumats, podem gaudir d’una investigació alhora que veiem com la protagonista desvetlla les seves emocions i no dubta en verbalitzar assumptes policials i assumptes personals alhora.

A més, un gran punt fort de la novel·la és l’aposta per la contemporaneïtat social per tal que els lectors es fiquin a la trama amb més comoditat i essent propera a la realitat que ens envolta. Temes com els maleïts ERES, l’atur, les accions preferents, les dificultats per tirar endavant i les diferències socials cada cop més marcades són motiu de reflexió en aquesta nova novel·la.

De la mà de la sèrie negra de RBA podem paladejar poc a poc una gran saga, una història que va molt més enllà i crea connexions entre una nissaga que té molta força i un caràcter que enganxa al públic i a la critica.

Amb menys humor i molta més actualitat ens preguntem: Matar per motius justificats?

No us desvetllarem el final ni direm qui és l’assassí o assassina, ni la relació amb la Violeta, només us encoratgem a caure en les seves xarxes i anar a l’encontre amb una de les autores de novel·la negra més punyents i enginyoses.

Una novel·la de deu punts.

No preguntis qui sóc

Per Àngela Sánchez Vicente

Diuen que els joves són el públic més exigent i nosaltres hi estem d’acord, per això us volem suggerir No preguntis qui sóc.

Una novel·la enigmàtica, fantàstica i imaginativa alhora que molt metafòrica de la nostra amiga Care Santos.

Amb aquesta novel·la ens sorprèn de nou mostrant-nos la seva versatilitat amb la seva faceta més juvenil. Si alguna cosa la caracteritza és que sempre innova i sorprèn als seus lectors, mai saps que et trobaràs, és com obrir la caixa de Pandora amb una sola garantia: allò que llegiràs és de qualitat.

La vàrem conèixer amb “Tantes coses a dir-nos”, una novel·la escrita a quatre mans i ens va emocionar fins posar-nos la pell de gallina amb “L’aire que respires” i de nou ens mostra el seu talent a l’hora d’imaginar i transmetre una gran historia.

En aquest cas trobarem un protagonista molt especial, en Pol és (o sembla ser) un nano tímid, retret i insegur... un d’aquells joves que passa desapercebut i no destaca ni per bé ni per mal.

Té alguna excentricitat que molts joves podran comprendre i un món cibernètic on es mostrarà més segur i protegit per la pantalla que el separa de la realitat, però tot canviarà quan la seva vida es vegi dirigida pels batecs del seu cor.

Com tot jove s’enamora bojament, la Marzena passarà a ser la seva prioritat, la veurà a tot arreu, la somiarà, l’esperarà i... serà correspost?

De sobte, en Pol sentirà que el seu cos és atrapat per en Janko, un delinqüent que posarà la seva vida en perill arrossegant en la seva espiral a la Marzena i a la seva incipient relació. 

Ambdós nois lluitaran per l’amor de la jove amb dues finalitats molt oposades destacant temes com la possessió, amors turbulents i desenganys. 

De la mà de La Galera podem paladejar una gran novel·la d’inspiració fantàstica que ens transmetrà molts valors de l’amor de joventut i les seves complicades causes i efectes.

Reconec que al llegir la contraportada vaig pensar en Stephanie Meyer i en el seu èxit “The Host” però en endinsar-me a la novel·la he vist que em vaig equivocar de mig a mig. 

És una novel·la innovadora, fresca i molt interessant.

Fantasia i amor en una coctelera explosiva que només pot controlar una autora tan exitosa.

Només ens queda recomanar-vos que sigui una de les opcions de cara Sant Jordi per als joves de la casa i als lectors incipients. Una novel·la entretinguda i que respecta als joves i a la seva intel·ligència i desenvolupament emocional.