L'aire que respires

De nou tenim la indeclinable invitació a la lectura de la darrera novel·la de la Care Santos, una autora inquieta, innovadora i amb un profund amor per la paraula escrita.

Ja ens va captivar en el seu món compartit amb Ángeles Escudero a “Tantes coses a dir-nos” i aquesta vegada torna en solitari amb L’aire que respires, una obra intimista on els llibres i la passió per aquests són els missatgers d’un nou destí. 

En aquesta aventura d’un cicle sense cap fi, una roda vital inexhaurible condueix a la Virginia, la nostra protagonista, a rebre una herència que li oferirà molta més riquesa interior que no pas monetària, una persona que trobarà la seva passió i el seu rumb.

La llibreria Palinur passarà a les seves mans i l’atmosfera que crea l’autora fa que tant la Virginia com els lectors ens fonguem en l’escena, una pila de llibres i documents empolsegats que amaguen molts enigmes a descobrir, i sobretot, una nova il·lusió que treu a la llum totes les virtuts de la noia.

En aquesta gran oda a la literatura, tots els generes literaris troben una “mare” que els acull i els respecta tal i com són, amb les seves particularitats i les seves cares brillants i fosques.

Podem arribar a pensar que per les venes de la Care Santos corre tinta en forma de paraules, de negre sobre blanc.

De teló de fons tenim la transformació de la ciutat al segle XIX, amb els canvis urbanístics, socials i econòmics. Un relat molt ben documentat i amb una història de recerca que és captivadora.

Gràcies a Planeta hem descobert una novel·la que té caràcter propi i uns colors i unes olors que surten del llibre per convidar als lectors a anar a l’encontre amb ells mateixos alhora que experimenten l’amor per la literatura en la seva plenitud.

Des de La Petita Llibreria us convidem que visiteu el blog de l’autora on se us presentarà com una amiga propera i descobrireu el seu seguit de títols publicats a quin millor que l’altre. Nosaltres ens hem sentit molt ben acollits i d’alguna manera hem vist el dibuix del somni que nosaltres vàrem tenir per engegar el nostre propi projecte literari. 

Potser són masses coses en comú però us recomanem a tots una bona historia que de ben segur us agradarà desgranar plana a plana.

Us deixem amb una frase que ens proposa l’autora com a declaració d’intencions: “Qui s'estima els llibres i ha de viure'n lluny, de mica en mica va perdent l'ànima.” Veieu com les seves lletres travessen l’ànima.

Aneu a la seva trobada i no us en penedireu. Feliç lectura!