La balada del corazón salvaje

Por Àngela Sánchez Vicente

Si queréis leer una novela sobre una mujer aventurera, con ansias de perseguir su sueño y crear su propia canción, no os podéis perder La balada del corazón salvaje ambientada en la década del 1900.

Una novela que arranca de manera trepidante cuando Shannon, nuestra protagonista vuelve a San Francisco a reencontrarse con los suyos. Su abuela es un personaje muy arisco y desbastado por la pérdida de dos hijos, esto la convierte en una mujer reservada que desde su dolor quiere procurar para sus generaciones futuras un cierto orden que les aporte seguridad en sus vidas. 

Shannon quiere a su abuela pero admite que a la vez que la protege, la asfixia. Ya le tiene un pretendiente elegido, Rob, un hombre formal, sincero, honesto y rico en valores. 

A primer golpe de vista Shannon acepta hasta que su trabajo en el National Geographic la lleva hacia Alaska y hacia los brazos fuertes, seguros, tiernos y protectores de Josh. 

Nuestra amiga verá como su mundo no para de dar giros y se ve envuelta involuntariamente en un triángulo perfecto entre Rob y Josh, dos polos opuestos que la enamoran de diferentes maneras. 

Todo cambiara cuando Shannon quede embarazada de un niño que resultara ser el heredero de su sabiduría y dotado de un gran sentimentalismo empático que le permitirá amar a los dos hombres por sus condiciones, uno por ser su padre (y no os diré cual es) y el otro por la manera que tiene de querer a su madre a pesar de renunciar a su amor aceptando que no es el indicado para procurarle la felicidad completa.

Una novela que destila amor por los cuatro costados y los abundantes fragmentos tiernos, de encuentros y desencuentros, de partidas y llegadas nos muestran como sentimientos como los celos y el dolor por una pérdida amorosa se pueden transformar en confianza y aceptación.

Norah Sanders logra transformarse en el alma de la protagonista pues la una y la otra goza de los viajes, de los entornos y de la descubierta de territorios vírgenes. 

Es una novela rica en descripciones de los territorios por donde pisan y de las tradiciones cotidianas que van encontrándose a su paso.

Ediciones B vuelve a apostar por una novela landscape donde el centro de la trama sucede en un determinado territorio que se despliega de manera tan profunda que se convierte en uno de los elementos más importantes de la narración.

Las novelas landscape creo que son de las más completas que se pueden encontrar a nivel narrativo y fotográfico pues integran el escenario en cada ápice de la trama. En esta editorial también podréis encontrar títulos tan atractivos como: “El amante de la Patagonia” de Isabelle Autissier, “Más allá del Nilo” de Nicole C. Vosseler y “La isla prometida” de Amanda Helsing.

La balada del corazón salvaje dividida en cinco partes: Sensualidad, Nostalgia, Recuerdo, Esperanza y Pena, otro elemento que nos muestra como los sentimientos además de estar impresos en el papel se tatuaran en el alma de los lectores.

Una novela muy recomendable dado que se convierte fragmento a fragmento en la canción que necesitamos, ya suene a amor prohibido, a  desamor, a amor verdadero o a emoción sorpresa que aun han de vivir.

No dudéis y viajad a Alaska de la mano de Shannon, os aseguro que hará que el viaje sea muy relajante y tranquilo a la vez que una plaga de aventuras y obstáculos por vencer.

Esta chica quiere cuando son fuertes y protege cuando son débiles, si habéis leído la novela con esta sentencia lo decimos todo.

Les cròniques del Déu coix

Aquesta és la historia mai explicada de com els Déus de l’Olimp van ser assotats per un Déu únic, un Déu omnipotent que va canviar les creences de la humanitat, sota diverses aparences i noms, sota diverses creences cristianes, musulmanes o jueves, un únic esser va acabar amb tots, o gairebé tots, els Déus de l’antiguitat.

Joan-Lluís Lluís ens explica la història d’Hefest, també anomenat Vulcà, déu del foc i del metall, obrer incomparable, fill de la dona de Zeus i espòs legítim de la Deessa més bella, amo de ciclops i mestre dels millors fargaires.

Les cròniques del Déu coix, ens parlen de com un esser suprem i immortal veu esfondrar-se tot allò que coneix, perd els seus companys divins, la seva llar i el seu temps, sense forces es veu empès a un periple al món dels homes, uns essers inferiors als quals haurà d’aprendre a dominar per sobreviure.

Una història que tracta temes controvertits com les creences religioses, els mites i les llegendes, els cultes i les professions de fe, una visió introspectiva de la pròpia història embolcallada per l’aventura d’un déu vingut a menys que haurà d’aprendre a extreure de la seva divinitat la seva humanitat. 

Hefest, retratat com un infant insolent, descobreix un nou món, la necessitat d’adaptar-se i fer front a la seva pròpia mortalitat. Una divinitat que se sent sola en un món on ha sigut relegat per un altre Déu, no sap llegir, no pot sofrir els avenços tecnològics dels humans i tanca el seu món prop de ‘a Muntagna, a Sicília.

Un personatge que aprendrà de cada humà amb qui conviurà per sobreviure, generació rere generació, veurà passar els fills dels fills d’aquells que l’han lloat a canvi d’opulències i riqueses. S’equivocarà, canviarà i estimarà, però mai deixarà de ser qui és.

Una ficció on s’hi arrelen veritats irrefutables, cert és que un Déu únic va fer canviar les creences del passat, però encara que puguem dubtar de l’existència de l’Olimp i dels seus Déus, no podem obviar que la humanitat sempre ha cregut amb quelcom superior a qui demanar, pregar i venerar.

Una novel·la amb moltes lectures, la podem gaudir com una història més on les aventures i desventures del seu personatge ens mostra els canvis que ha patit la humanitat amb el pas del temps, o la podem gaudir com un viatge introspectiu i metafòric de la vida de qualsevol esser humà que neix en el desconeixement de la seva pròpia mortalitat, que conviu en societat i que està destinat a deixar pas a les generacions següents.

Proa ens ofereix una resposta a la pregunta: i si la mitologia s’enfrontés amb la religió?.

Una novel·la amb un ritme pausat, tranquil, sense pretensions de cremar les veles abans que arribi el vaixell a bon port, amb un personatge principal intrigant que segle rere segle veu passar la vida davant dels seus ulls i amb uns personatges secundaris efímers com el temps, només poques excepcions perduren a la memòria. 

Una construcció que atrapa al lector seduint-lo des del principi, situant-lo a l’Olimp i baixant-lo a la terra, i regalant-li les il·lustracions de Perico Pastor, que no deixen de ser un contrapunt en blanc i negre del color que destil·len les paraules escrites.

Yo te siento

Dicen que la vida está formada por hojas de calendario, por caminos elegidos y dejados, por atajos que nos llevan a nuestros destinos, pero todo ello carece de importancia cuando el corazón y la cabeza no van a la par. Cuando la racionalidad nos dice una cosa y el cuerpo otra, los desvíos se convierten en caminos difíciles, llenos de baches y muy embarrados, lo más posible es que acabemos en la cuneta esperando, decidiendo y reflexionando sobre donde nos hemos equivocado.

En Yo te siento, Elena ha decidido su camino, un camino que la lleva a Filippo y la aleja de Leonardo, con Filippo encuentra estabilidad, serenidad, amor y comprensión, pero su mente no deja de pensar en el hombre que la hacía vibrar de pasión, que le descubrió todo un mundo nuevo en “Yo te miro” y que cree poder olvidar. 

Pero la vida es un gran cruce de caminos y aunque ha dejado detrás de si su querida Venecia para instalarse en Roma, una ciudad donde el pasado cruza constantemente con el presente, donde las ruinas conviven con el tráfico de hora punta y donde los atardeceres despiertan una ciudad bajo las luces y las sombras. Elena se reencontrará con su pasado, con la pasión y con el amor que Leonardo insiste en negarse a sí mismo y a ella.

Elena se despierta llorando, sueña que no volverá, le siente en ese beso que no fue, le siente en las ausencias, le siente en los escombros de ese amor que la lleno de penas, le siente en el olvido, le siente en el recuerdo, le siente en cada parte, le siente en todo el cuerpo. Pero ahora no está dispuesta a volver a sufrir, con Filippo todo es sencillo y no puede volver a recomponer su corazón ni jugar a los juegos de Leonardo. ¿Podrá Elena alejarse de Leonardo? ¿Podrá Leonardo escuchar a su corazón?

De la mano de Irene Cao, descubriremos los enigmas que esconde el futuro de Elena, y afortunadamente también muchos de los secretos de una de las ciudades más inmortalizadas tanto en el cine como en la literatura, en su anterior novela disfrutamos de Venecia, y ahora sus pinceladas sobre Roma, sus calles estrechas, sus calas pequeñas, sus aromas y colores, despiertan la añoranza de aquellos que han pisado sus callejuelas e invita a visitarla a aquellos que la desconocen.

También disfrutaremos con el arte, Elena está restaurando “La adoración de los magos” de Giovanni Baglione, en la iglesia de San Luigi, donde además se encuentran guardados tres de los cuadros más celebres de Caravaggio: “El martirio de san Mateo”, “San Mateo y el ángel” y “La vocación de san Mateo”.

Los personajes principales adoptan matices nuevos debido a su nueva situación, y a la relación que establecerán con personajes nuevos como los compañeros de trabajo de Filippo, la nueva jefa de Elena y Martino un joven encantador. Aunque tendremos novedades de Gaia, su personaje pierde peso en esta entrega y se la encuentra a faltar, la espontaneidad y vitalidad que le contagiaba a Elena decae, mostrando una Elena más madura, pero sin tanto brillo en sus ojos.

Suma de Letras nos invita a conocer un mundo nuevo, unos personajes muy humanos, donde las decisiones más o menos acertadas desembocaran en… quien sabe, deberemos esperar a leer la última entrega de esta trilogía “Yo te quiero” para descubrir que le depara el futuro a Elena.

Lo único que podemos hacer es esperar que el destino y sus atajos le den la felicidad.

El reino perdido

Si queréis sumergiros en una novela histórica de calidad centrada en la Edad Media llena de aventuras, dudas e intrigas, os tenéis que rendir a El Reino perdido.

Una aventura que se sitúa en la finísima línea entre la realidad y la ficción por el hecho de centrarse en la existencia o no de Preste Juan y todo su reino. Son abundantes a la vez que contradictorios los mapas de la época donde aparece dicho reino envuelto en grandísimas y copiosas riquezas y un halo de magia. 

Unos personajes descritos con suma realidad y con una evolución que sorprende al lector página tras página, los estratos sociales de la época quedan descritos y separados a la perfección aunque tendrán que aliarse de diversos grupos sociales para intentar aportar luz al descubrimiento.

La esclava Casandra se convertirá en pieza clave de la historia al ser la única que puede indicarles el camino a través de sus visiones. Los sacerdotes le aportan el toque de documentación religiosa cuando temen que Jerusalén caiga en  manos de Saladino. 

¿Llegaran a conocer las tierras de El Reino Perdido? ¿Temerán a las maldiciones que rodean la leyenda o serán osados guerreros? 

Michael Peinkofer, autor de obras históricas sumamente perfectas en cuanto a certezas de hechos, cronologías, personajes históricos y movimientos sociales nos regala una obra didáctica sobre como vivían los ciudadanos de Oriente en la Edad Media.

Lleva sus inquietudes sobre diversos temas a novelas, traduce sus más profundos interrogantes históricos en relatos donde intenta aportar luz para que el lector pueda formarse una opinión basada en hechos y fechas concretas.

Ediciones B suma a su colección de novelas históricas una aventura a medio camino entre el poder religioso, los dogmas y las leyendas, una yuxtaposición entre la cartografía tradicional y aceptada por la mayoría de la sociedad con la cartografía minoritaria donde se indica un  nuevo y posible reino.

Reyes, caballeros templarios, monjes, esclavos, condes y sultanes se entrelazan para transportarnos a un telón de fondo extremadamente detallado. Desde las relaciones que se establecen entre ellos en la pirámide social a la explicación intrínseca de la cotidianidad de cada uno de ellos marcando las diferencias en las que vivían en esos tiempos.

Una novela que se hace corta, donde las páginas te invitan a seguir y a seguir leyendo sobre un Reino que podría cambiar el rumbo de la historia de dicho territorio. Este relato es una herramienta didáctica para cualquier amante de la historia pues se novelan los hechos tal y como fueron.

Un imprescindible de la novela histórica donde la belleza de sus escenarios se traslada hasta su portada, toda una declaración de intenciones y una invitación a un viaje del que no se vuelve indiferente. 

¿Existe el Reino Perdido?

Entrevista David Martí

Benvolgut David, t’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “El guerrer adormit”.

El que podem dir de David Martí és que va néixer a Barcelona l’any 1970, humanista, mestre, consultor i responsable de projectes relacionats amb les noves tecnologies, però que un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure i a fer conferències.

El 2008 va publicar “La revolució interior”, el 2010 va escriure la seva primera novel·la “Les bruixes d’Arnes”, el 2012 “La metgessa de Barcelona” i ara ens presenta “El guerrer adormit”

Tot això ho podem saber gracies al seu web http://davidmarti.es/ o a les contraportades dels seus llibres, però volem saber més coses.

Així doncs, i si et sembla bé, comencem per descobrir coses d’en David Martí.

Una cosa que ens intriga és com un home tecnològic decideix canviar de vida i transformar-se en un home de lletres. Quin fou el detonant d’un canvi tan important a la teva vida?

El detonant va ser fer-me conscient de que portava una vida que en realitat no m'agradava. A partir d'aquí van succeïr-se una sèrie d'encontres i casualitats que em van fer adonar que era possible viure d'una manera molt més consequent amb el que jo volia. 

Què et va impulsar a escriure “La revolució interior”?

La necessitat de compartir amb altres persones la meva experiència a l'hora de reinventar-me personal i professionalment.

Fa uns tres anys vares publicar la teva primera novel·la amb un gran èxit entre els lectors,  

Com et vas sentir a veure que després d’haver creuat el teu desert hi havia algú que t’esperava?

Va ser una gran lliçó. La prova evident de que havia estat molts anys adormit.

Ets un enamorat de la teva existència o encara et manca quelcom per fer-la rodona del tot?

Crec que l'amor, com la felicitat, s'ha de treballar cada dia. Avui estic més enamorat de la meva existència que ahir, però menys que demà. Amb la felicitat em passa el mateix.

Després d’haver llegit totes les teves novel·les he de confessar que “El guerrer adormit” d’un dia per un altre ha esdevingut un imprescindible a la meva biblioteca. Ens podries dir quin és el llibre que consideres un imprescindible per a tu? Per què?

Moltes gràcies per las teves paraules! El Petit Príncep és un llibre que hauría de llegir la Humanitat sencera per entendre que les coses que de veritat són importants no es veuen.

“El guerrer adormit” és una novel·la humana, emotiva, real on la por s’ha de vèncer i s’ha de començar a despertar a una vida on potser patirem o on potser quelcom sorprenent ens esta esperant. Et semblaria bé que a part d’aquests adjectius s’hi afegís un com “d’autoajuda”?

Jo més aviat diria que és una novel·la de la que tots podríem ser-ne els protagonistes.

No faré gaire spoiler, però la novel·la comença: “Mai no he sigut una persona valenta.”  

Alguna vegada t’has plantejat aquesta frase en tu mateix?

Absolutament. Si hagués estat valent m'hauria atrevit a despertar abans.

L’Edward, el nostre protagonista, te alguna cosa d’en David l’autor?

Sí, té moltes coses. Però també estic convençut de que molts lectors s'identificaran amb ell i amb la resta de personatges.

Alguna de les cançons de la banda sonora de la vida de l’Edward serien les del David? Ens podries dir alguna d’elles? Què t’aporten?

No podria entendre la vida sense música. I el millor de tot és que cada instant pot tenir la seva banda sonora. En el meu cas m'agraden grups de tota mena però la cançó que em ve ara al cap és Purple Rain de Prince. 

La novel·la està inspirada en fets reals, quin grau de dificultat aporta aquesta dada a la creació dels personatges i de l’ambient?

Penso que sempre és més fàcil escriure sobre coses que has viscut. No cal fer l'esforç d'imaginar. Només cal obrir el calaix de la memòria corresponent i rebuscar al seu interior.

La teva novel·la la podem trobar en català publicada per Edicions 62 i en castellà per Ediciones B, la vas escriure en català o en castellà? Sé que és una pregunta una mica peculiar, però m’agrada descobrir les paraules i els girs originals que s’han plasmat de les teves mans.

La vaig escriure en castellà, però la traducció al català la vaig fer jo mateix.

Va ser molt difícil aconseguir donar tant caliu a un espai tan asèptic com un hospital i a la inversa donar un aspecte asèptic a una llar com la de l’Edward i l’Ellen?

No, la veritat és que no em va costar gaire. Volia que l'habitació d'un hospital es convertís en un veritable palau. Al final, casa nostra està allà on vulguem.

La Hanna i en Tom són uns personatges que van més enllà d’un pla o de dues dimensions, sembla que parlin al lector, no fan puntada sense fil i aporten saviesa, esperança i humanitat, són dos personatges que disten molt entre ells però que fan un tot excepcional, el destí els uneix per despertar un cavaller perdut. Creus en la força del destí?

Sí, crec en la força del destí però encara crec més en la voluntat de les persones per fer realitat els seus desitjos més genuins.

Si el món fos una gran partida d’escacs, quina creus que hauria de ser la perspectiva dels jugadors i quina la peça clau per guanyar-la?

M'agrada més imaginar el món com un d'aquells preciosos mandales de mil colors que fan els monjos tibetans amb sorra. Nosaltres som els petits granets.

Quin creus que seria el nom que li donaria en Tom a en David Martí? Per què?

Em diria que sóc un guerrer adormit que poc a poc va despertant del seu somni.

Potser és una pregunta una mica precipitada, però ja tens alguna idea al calaix per una propera novel·la?

Ja estic treballant un nou llibre que publicarà Edicions 62. És una història que estic gaudint molt i que parla d'unes dones carregades de valor i sabiduria.

M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga rere una portada cavalleresca on la princesa rescatarà al seu guerrer.

Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?

P-

R- M'agrada massa el misteri per desvetllar-la. Qui me la faci em guanyarà per sempre més...

Moltes gràcies de nou, i sobretot per deixar-me el cor encongit, la pell de gallina i els ulls vermells a l’acabar la novel·la i descobrir un guerrer despert i decidit.

Una abraçada

Núria Sánchez Vicente