dijous, 21 de novembre del 2013

Entrevista David Martí



Benvolgut David, t’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “El guerrer adormit”.

El que podem dir de David Martí és que va néixer a Barcelona l’any 1970, humanista, mestre, consultor i responsable de projectes relacionats amb les noves tecnologies, però que un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure i a fer conferències.

El 2008 va publicar “La revolució interior”, el 2010 va escriure la seva primera novel·la “Les bruixes d’Arnes”, el 2012 “La metgessa de Barcelona” i ara ens presenta “El guerrer adormit”

Tot això ho podem saber gracies al seu web http://davidmarti.es/ o a les contraportades dels seus llibres, però volem saber més coses.

Així doncs, i si et sembla bé, comencem per descobrir coses d’en David Martí.

Una cosa que ens intriga és com un home tecnològic decideix canviar de vida i transformar-se en un home de lletres. Quin fou el detonant d’un canvi tan important a la teva vida?
El detonant va ser fer-me conscient de que portava una vida que en realitat no m'agradava. A partir d'aquí van succeïr-se una sèrie d'encontres i casualitats que em van fer adonar que era possible viure d'una manera molt més consequent amb el que jo volia. 

Què et va impulsar a escriure “La revolució interior”?
La necessitat de compartir amb altres persones la meva experiència a l'hora de reinventar-me personal i professionalment.

Fa uns tres anys vares publicar la teva primera novel·la amb un gran èxit entre els lectors,  
Com et vas sentir a veure que després d’haver creuat el teu desert hi havia algú que t’esperava?
Va ser una gran lliçó. La prova evident de que havia estat molts anys adormit.

Ets un enamorat de la teva existència o encara et manca quelcom per fer-la rodona del tot?
Crec que l'amor, com la felicitat, s'ha de treballar cada dia. Avui estic més enamorat de la meva existència que ahir, però menys que demà. Amb la felicitat em passa el mateix.

Després d’haver llegit totes les teves novel·les he de confessar que “El guerrer adormit” d’un dia per un altre ha esdevingut un imprescindible a la meva biblioteca. Ens podries dir quin és el llibre que consideres un imprescindible per a tu? Per què?
Moltes gràcies per las teves paraules! El Petit Príncep és un llibre que hauría de llegir la Humanitat sencera per entendre que les coses que de veritat són importants no es veuen.

“El guerrer adormit” és una novel·la humana, emotiva, real on la por s’ha de vèncer i s’ha de començar a despertar a una vida on potser patirem o on potser quelcom sorprenent ens esta esperant. Et semblaria bé que a part d’aquests adjectius s’hi afegís un com “d’autoajuda”?
Jo més aviat diria que és una novel·la de la que tots podríem ser-ne els protagonistes.
No faré gaire spoiler, però la novel·la comença: “Mai no he sigut una persona valenta.”  

Alguna vegada t’has plantejat aquesta frase en tu mateix?
Absolutament. Si hagués estat valent m'hauria atrevit a despertar abans.

L’Edward, el nostre protagonista, te alguna cosa d’en David l’autor?
Sí, té moltes coses. Però també estic convençut de que molts lectors s'identificaran amb ell i amb la resta de personatges.

Alguna de les cançons de la banda sonora de la vida de l’Edward serien les del David? Ens podries dir alguna d’elles? Què t’aporten?
No podria entendre la vida sense música. I el millor de tot és que cada instant pot tenir la seva banda sonora. En el meu cas m'agraden grups de tota mena però la cançó que em ve ara al cap és Purple Rain de Prince. 





La novel·la està inspirada en fets reals, quin grau de dificultat aporta aquesta dada a la creació dels personatges i de l’ambient?
Penso que sempre és més fàcil escriure sobre coses que has viscut. No cal fer l'esforç d'imaginar. Només cal obrir el calaix de la memòria corresponent i rebuscar al seu interior.

La teva novel·la la podem trobar en català publicada per Edicions 62 i en castellà per Ediciones B, la vas escriure en català o en castellà? Sé que és una pregunta una mica peculiar, però m’agrada descobrir les paraules i els girs originals que s’han plasmat de les teves mans.
La vaig escriure en castellà, però la traducció al català la vaig fer jo mateix.

Va ser molt difícil aconseguir donar tant caliu a un espai tan asèptic com un hospital i a la inversa donar un aspecte asèptic a una llar com la de l’Edward i l’Ellen?
No, la veritat és que no em va costar gaire. Volia que l'habitació d'un hospital es convertís en un veritable palau. Al final, casa nostra està allà on vulguem.

La Hanna i en Tom són uns personatges que van més enllà d’un pla o de dues dimensions, sembla que parlin al lector, no fan puntada sense fil i aporten saviesa, esperança i humanitat, són dos personatges que disten molt entre ells però que fan un tot excepcional, el destí els uneix per despertar un cavaller perdut. Creus en la força del destí?
Sí, crec en la força del destí però encara crec més en la voluntat de les persones per fer realitat els seus desitjos més genuins.

Si el món fos una gran partida d’escacs, quina creus que hauria de ser la perspectiva dels jugadors i quina la peça clau per guanyar-la?
M'agrada més imaginar el món com un d'aquells preciosos mandales de mil colors que fan els monjos tibetans amb sorra. Nosaltres som els petits granets.

Quin creus que seria el nom que li donaria en Tom a en David Martí? Per què?
Em diria que sóc un guerrer adormit que poc a poc va despertant del seu somni.

Potser és una pregunta una mica precipitada, però ja tens alguna idea al calaix per una propera novel·la?
Ja estic treballant un nou llibre que publicarà Edicions 62. És una història que estic gaudint molt i que parla d'unes dones carregades de valor i sabiduria.

M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga rere una portada cavalleresca on la princesa rescatarà al seu guerrer.

Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?
P-
R- M'agrada massa el misteri per desvetllar-la. Qui me la faci em guanyarà per sempre més...

Moltes gràcies de nou, i sobretot per deixar-me el cor encongit, la pell de gallina i els ulls vermells a l’acabar la novel·la i descobrir un guerrer despert i decidit.

Una abraçada
Núria Sánchez Vicente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada