El reino perdido

Si queréis sumergiros en una novela histórica de calidad centrada en la Edad Media llena de aventuras, dudas e intrigas, os tenéis que rendir a El Reino perdido.

Una aventura que se sitúa en la finísima línea entre la realidad y la ficción por el hecho de centrarse en la existencia o no de Preste Juan y todo su reino. Son abundantes a la vez que contradictorios los mapas de la época donde aparece dicho reino envuelto en grandísimas y copiosas riquezas y un halo de magia. 

Unos personajes descritos con suma realidad y con una evolución que sorprende al lector página tras página, los estratos sociales de la época quedan descritos y separados a la perfección aunque tendrán que aliarse de diversos grupos sociales para intentar aportar luz al descubrimiento.

La esclava Casandra se convertirá en pieza clave de la historia al ser la única que puede indicarles el camino a través de sus visiones. Los sacerdotes le aportan el toque de documentación religiosa cuando temen que Jerusalén caiga en  manos de Saladino. 

¿Llegaran a conocer las tierras de El Reino Perdido? ¿Temerán a las maldiciones que rodean la leyenda o serán osados guerreros? 

Michael Peinkofer, autor de obras históricas sumamente perfectas en cuanto a certezas de hechos, cronologías, personajes históricos y movimientos sociales nos regala una obra didáctica sobre como vivían los ciudadanos de Oriente en la Edad Media.

Lleva sus inquietudes sobre diversos temas a novelas, traduce sus más profundos interrogantes históricos en relatos donde intenta aportar luz para que el lector pueda formarse una opinión basada en hechos y fechas concretas.

Ediciones B suma a su colección de novelas históricas una aventura a medio camino entre el poder religioso, los dogmas y las leyendas, una yuxtaposición entre la cartografía tradicional y aceptada por la mayoría de la sociedad con la cartografía minoritaria donde se indica un  nuevo y posible reino.

Reyes, caballeros templarios, monjes, esclavos, condes y sultanes se entrelazan para transportarnos a un telón de fondo extremadamente detallado. Desde las relaciones que se establecen entre ellos en la pirámide social a la explicación intrínseca de la cotidianidad de cada uno de ellos marcando las diferencias en las que vivían en esos tiempos.

Una novela que se hace corta, donde las páginas te invitan a seguir y a seguir leyendo sobre un Reino que podría cambiar el rumbo de la historia de dicho territorio. Este relato es una herramienta didáctica para cualquier amante de la historia pues se novelan los hechos tal y como fueron.

Un imprescindible de la novela histórica donde la belleza de sus escenarios se traslada hasta su portada, toda una declaración de intenciones y una invitación a un viaje del que no se vuelve indiferente. 

¿Existe el Reino Perdido?

Entrevista David Martí

Benvolgut David, t’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “El guerrer adormit”.

El que podem dir de David Martí és que va néixer a Barcelona l’any 1970, humanista, mestre, consultor i responsable de projectes relacionats amb les noves tecnologies, però que un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure i a fer conferències.

El 2008 va publicar “La revolució interior”, el 2010 va escriure la seva primera novel·la “Les bruixes d’Arnes”, el 2012 “La metgessa de Barcelona” i ara ens presenta “El guerrer adormit”

Tot això ho podem saber gracies al seu web http://davidmarti.es/ o a les contraportades dels seus llibres, però volem saber més coses.

Així doncs, i si et sembla bé, comencem per descobrir coses d’en David Martí.

Una cosa que ens intriga és com un home tecnològic decideix canviar de vida i transformar-se en un home de lletres. Quin fou el detonant d’un canvi tan important a la teva vida?

El detonant va ser fer-me conscient de que portava una vida que en realitat no m'agradava. A partir d'aquí van succeïr-se una sèrie d'encontres i casualitats que em van fer adonar que era possible viure d'una manera molt més consequent amb el que jo volia. 

Què et va impulsar a escriure “La revolució interior”?

La necessitat de compartir amb altres persones la meva experiència a l'hora de reinventar-me personal i professionalment.

Fa uns tres anys vares publicar la teva primera novel·la amb un gran èxit entre els lectors,  

Com et vas sentir a veure que després d’haver creuat el teu desert hi havia algú que t’esperava?

Va ser una gran lliçó. La prova evident de que havia estat molts anys adormit.

Ets un enamorat de la teva existència o encara et manca quelcom per fer-la rodona del tot?

Crec que l'amor, com la felicitat, s'ha de treballar cada dia. Avui estic més enamorat de la meva existència que ahir, però menys que demà. Amb la felicitat em passa el mateix.

Després d’haver llegit totes les teves novel·les he de confessar que “El guerrer adormit” d’un dia per un altre ha esdevingut un imprescindible a la meva biblioteca. Ens podries dir quin és el llibre que consideres un imprescindible per a tu? Per què?

Moltes gràcies per las teves paraules! El Petit Príncep és un llibre que hauría de llegir la Humanitat sencera per entendre que les coses que de veritat són importants no es veuen.

“El guerrer adormit” és una novel·la humana, emotiva, real on la por s’ha de vèncer i s’ha de començar a despertar a una vida on potser patirem o on potser quelcom sorprenent ens esta esperant. Et semblaria bé que a part d’aquests adjectius s’hi afegís un com “d’autoajuda”?

Jo més aviat diria que és una novel·la de la que tots podríem ser-ne els protagonistes.

No faré gaire spoiler, però la novel·la comença: “Mai no he sigut una persona valenta.”  

Alguna vegada t’has plantejat aquesta frase en tu mateix?

Absolutament. Si hagués estat valent m'hauria atrevit a despertar abans.

L’Edward, el nostre protagonista, te alguna cosa d’en David l’autor?

Sí, té moltes coses. Però també estic convençut de que molts lectors s'identificaran amb ell i amb la resta de personatges.

Alguna de les cançons de la banda sonora de la vida de l’Edward serien les del David? Ens podries dir alguna d’elles? Què t’aporten?

No podria entendre la vida sense música. I el millor de tot és que cada instant pot tenir la seva banda sonora. En el meu cas m'agraden grups de tota mena però la cançó que em ve ara al cap és Purple Rain de Prince. 

La novel·la està inspirada en fets reals, quin grau de dificultat aporta aquesta dada a la creació dels personatges i de l’ambient?

Penso que sempre és més fàcil escriure sobre coses que has viscut. No cal fer l'esforç d'imaginar. Només cal obrir el calaix de la memòria corresponent i rebuscar al seu interior.

La teva novel·la la podem trobar en català publicada per Edicions 62 i en castellà per Ediciones B, la vas escriure en català o en castellà? Sé que és una pregunta una mica peculiar, però m’agrada descobrir les paraules i els girs originals que s’han plasmat de les teves mans.

La vaig escriure en castellà, però la traducció al català la vaig fer jo mateix.

Va ser molt difícil aconseguir donar tant caliu a un espai tan asèptic com un hospital i a la inversa donar un aspecte asèptic a una llar com la de l’Edward i l’Ellen?

No, la veritat és que no em va costar gaire. Volia que l'habitació d'un hospital es convertís en un veritable palau. Al final, casa nostra està allà on vulguem.

La Hanna i en Tom són uns personatges que van més enllà d’un pla o de dues dimensions, sembla que parlin al lector, no fan puntada sense fil i aporten saviesa, esperança i humanitat, són dos personatges que disten molt entre ells però que fan un tot excepcional, el destí els uneix per despertar un cavaller perdut. Creus en la força del destí?

Sí, crec en la força del destí però encara crec més en la voluntat de les persones per fer realitat els seus desitjos més genuins.

Si el món fos una gran partida d’escacs, quina creus que hauria de ser la perspectiva dels jugadors i quina la peça clau per guanyar-la?

M'agrada més imaginar el món com un d'aquells preciosos mandales de mil colors que fan els monjos tibetans amb sorra. Nosaltres som els petits granets.

Quin creus que seria el nom que li donaria en Tom a en David Martí? Per què?

Em diria que sóc un guerrer adormit que poc a poc va despertant del seu somni.

Potser és una pregunta una mica precipitada, però ja tens alguna idea al calaix per una propera novel·la?

Ja estic treballant un nou llibre que publicarà Edicions 62. És una història que estic gaudint molt i que parla d'unes dones carregades de valor i sabiduria.

M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga rere una portada cavalleresca on la princesa rescatarà al seu guerrer.

Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?

P-

R- M'agrada massa el misteri per desvetllar-la. Qui me la faci em guanyarà per sempre més...

Moltes gràcies de nou, i sobretot per deixar-me el cor encongit, la pell de gallina i els ulls vermells a l’acabar la novel·la i descobrir un guerrer despert i decidit.

Una abraçada

Núria Sánchez Vicente

El guerrer adormit

Si voleu llegir una novel·la plena de llums i ombres, on la foscor del dia a dia troba la seva llum, on un acte de fe canvia el curs de la vida, no podeu deixar passar l’oportunitat de llegir El guerrer adormit.

Una novel·la en tres actes, tres episodis de la vida que demostraran que cadascú de nosaltres és l’arquitecte de la seva pròpia vida i per molta por que ens doni el destí hem de ser valents i donar un pas al front, ens hem d’atrevir a fer la nostra pròpia travessia del desert i tenir clar que, pel camí, s’hi poden quedar persones que ara considerem imprescindibles en la nostra vida. 

Ara o mai, encara que faci mal, encara que ens trenquem en mil bocins, s’ha de resistir a la por, despertar-nos i obrir els ulls, així veurem els senyals aquí i ara, ara o mai. 

Si amb aquestes paraules he aconseguit copsar una mica de la vostra atenció només us diré que al llarg de la novel·la descobrireu infinitats de sentencies vitals que us aniran obrint els ulls, que us despertaran i us mostraran que no importa l’edat que tingueu, el que realment importa és com s’han viscut aquests anys.

La novel·la comença presentant-nos l’Edward un noi ambiciós, amb una novia ideal, amb una bona feina, però potser tot això no és el que sembla, la vida de l’Edward gira i gira, i li mostra aspectes que ells desconeixia sobre aquells que l’envolten, sobre la seva vida i sobre un anhel que no veu complert, la Felicitat amb majúscules. L’Edward descobreix que no és feliç, que la seva vida s’ha anat enverinant per les aspiracions dels demés, per procurar ser allò que els altres esperen d’ell quedant reduït a poca cosa més que tristor i angoixa.

Quan la vida de l’Edward sembla fosca troba la llum en un hospital, fent de voluntari amb nens malalts de càncer, la seva petita i fràgil llum es diu Hanna i és un personatge capaç d’arrencar llàgrimes al més dur i posat, en aquest moment m’entelen els ulls mentre recordo les seves paraules sàvies i les vivències que comparteix amb el seu rei trist. 

La Hanna serà el detonant de que l’Edward conegui en Tom, un home gran que li mostrarà una amistat sense límits, es transformarà en conseller, amic, pare i company, sense oblidar l’afecte que professarà a la petita Hanna a qui li explicarà histories dels indis.

L’Edward descobrirà de la mà d’ells el que és realment la felicitat, sense oblidar-nos d’en Patrick, antic cap de l’Edward que el guia en els seus primers passos cap a un futur sense ombres.

Amb una portada d’una altre època en David Martí tracta temes molt actuals, el mobing, la traïció, l’avarícia, l’engany, la malaltia, la mort i en definitiva la vida. I a més ens fa un regal impressionant, al final del llibre ens trobem “El diari de la petita Hanna” on en veu d’una nena de nou anys podem descobrir la seva visió sobre l’Edward, en Tom i la seves experiències, totes elles il·lustrades amb dibuixos en blanc i negre de la mà de Valentí Gubianas.

Edicions 62 ens ofereix una experiència vital, una historia que atrapa, captiva i sedueix, que deixa la pell de gallina i els ulls envermellits. Una novel·la que crida CARPE DIEM i que us asseguro que gaudireu. La podreu trobar en castellà per Ediciones B.

La ploma de David Martí és molt hàbil, sap tracta els temes laborals i estructurals amb tinta de gel, els seus personatges, amb alguna petita excepció, són força transparents i freds, calculadors, fins i tot gosaria a dir que asèptics, però en el moment que comença a tractar un Edward recuperant-se la seva ploma canvia la tinta per una de càlida, acarona els seus personatges amb una aura que convida a abraçar-los i tot és nou, el seu tempo deixa reposar el lector per assimilar allò que ha llegit.

En definitiva us puc dir que és una novel·la per gaudir de la vida. Les segones oportunitats us esperen més a prop del que us penseu.

El secreto de Eva

Si sois de los miles de seguidores que fueron cautivados con “El secreto de Adán” no os podéis perder la nueva novela, con el punto de vista centrado en el renacer de la divinidad femenina, El secreto de Eva.

El autor ítalo-argentino Guillermo Ferrara, utiliza sus grandes conocimientos sobre filosofía, civilizaciones ancestrales, psicología transpersonal, el mundo del Tantra Yoga y su gran capacidad humorística para crear una novela donde además de leer un gran relato ficcionado, podemos conocer muchos datos certeros sobre los temas que nos presenta.

En este caso, Evangelina Calvet es nuestra protagonista, una joven escritora con un alma rebelde e inconformista en busca de la verdad.  A pocos días para publicar un libro donde desvela los entresijos de las civilizaciones que nos precedieron y el secretismo que hay hoy en día sobre ellas, es amenazada de muerte.

La Hermandad de la Serpiente quiere que las cosas queden guardadas y protegidas en su tiempo y en su espacio y no están dispuestos a darle tregua a la joven y desafiante aventurera. Poco a poco, veremos cómo esta Hermandad tiene extensiones en los poderes políticos, sociales y religiosos que rodean el mundo de Evangelina.

Junto a Adán, el protagonista de la novela anterior, averiguará quienes son los guardianes del secreto y cuál es el secreto en sí. 

Pruebas y más pruebas que tendrán que pasar y pondrán en cuestión sus conocimientos sobre temas científicos y espirituales, recorrerán un camino lleno de obstáculos que podrán ir salvando si se ayudan entre sí.

¿Qué teme la Hermandad? ¿Cuál es el secreto? ¿Lo llegaran a conocer Adán y Eva? ¿Lo conoceremos nosotros?

Suma de Letras vuelve a apostar fuerte por un autor que nos muestra una aventura construida con mucho mimo y rigurosidad histórica a la vez que nos la ambienta en lugares que hoy en día podemos pisar, en un ambiente de bares, de moda cosmopolita y música que nos es cercano y nos aproxima aún más a los jóvenes protagonistas.

Muchos de vosotros os preguntareis si además de ser una novela de aventuras, detectivesca con chispas de intriga e histórica puede llegar a ser romántica y pasar algo entre los protagonistas.

Esto lo tengo claro, quiero que os lancéis a leerla y por lo tanto no os diré que puede llegar a relacionar a tan impresionantes personajes.

Eso sí, os recomiendo que leáis los dos libros, pues a pesar de ser sobre temáticas científico-espirituales, el primero se centra más en descubrir el inicio del mundo y la vida poniendo en dialogo las diferentes teorías creacionistas y este en como las primeras civilizaciones nos dejan un legado que a muchos no les conviene que salga a la luz.

Narrado con una prosa ágil y muy cercana, este libro nos invita a leer y leer y hacer las veces de investigador. Una novela que va mucho más allá de lo meramente escrito, hace temblar los cimientos de aquello que creemos que sabemos a la vez que nos muestra un nuevo mundo de posibilidades.

Como la luz en la oscuridad nos muestra lo que oculta el manto del secretismo.

La señorita Mapp

Por Àngela Sánchez Vicente 

Después de los exitosos volúmenes de “Mapp y Lucia” y “Reina Lucia”, recuperamos gracias a la editorial Impedimenta la historia de La señorita Mapp.

Un volumen envuelto en una portada que nos recuerda a “Les hasards heureux de l’escarpolette”, el cuadro conocido como “El columpio” del francés Fragonard donde nos transmite la misma sensación de movimiento, frescura y dinamismo en un tiempo pasado y hierático a la vez que desenfadado.

La Señorita Mapp, soltera a los casi 40 años, se abastece de la vida de los demás para construir la suya propia.

Solo con el principio me vino a la mente una imagen, es la “Gossip Girl” y Reina cotilla británica del siglo XIX. Peligrosa propietaria de secretos y de la vida íntima de la vecindad con la que establece unos vínculos un tanto peculiares.

Lógicamente, no tiene blog, ni perfil en Facebook, ni cuenta en twitter por cuestiones de la época así que usa el boca oreja para averiguar chismes que como pasa en el juego del teléfono se acaban transformando, agrandando y embarran su contenido.

Su atemporalidad nos acerca muchísimo a la protagonista, a sus pensamientos y a sus inquietudes. Alardeos y venganzas o devueltas de bofetadas a los que la rodean.

Una entretela social en que se necesitan, se odian, disfrutan con fracasos de los de alrededor y se entretienen inventando dimes y diretes con múltiples finalidades mientras disfrutan de sus habituales timbas al bridge.

Sus compañeros y vecinos más destacados son el capitán Flint, su amor de juventud con el que se supone cruzó algo más que palabras y por el que aún suspira y Puffin, un hombre sin color ni matices, un personaje que parece ser el mero contrapunto al apuesto e idolatrado Benjamin Flint. 

E. F. Benson y la traducción de José C. Vales, le aportan a la narración un vocabulario culto y diálogos que destilan frescura y la despreocupación del género femenino. El autor nos regala  través de su legado literario en la colección de “Mapp y Lucia” un humor británico alejado de lo burdo.

La evolución de la protagonista a lo largo de sus obras nos muestra su psique elaborada y como su posición de adinerada poderosa le hace creer que tiene un cierto poder y control sobre la vida de los demás, como hace con sus víctimas más recurrentes: Withers, su doncella y Diva, la costurera y modista.

Alardea de un título en el almanaque nobiliario pero se puede encontrar con sorpresas, giros de la vida que harán que Diva, entre muchas otras personas, pueda hacer su pequeña vendetta contra la enciclopedia con patas sobre Tilling y todos sus habitantes.

Tened por seguro que le darán donde más le duele pues algo han aprendido de ella, la maestra del despotismo y el desprecio hacia los demás.

Odiada por sus vecinos y adorada por sus lectores, esta novela nos cautiva desde principio a fin, nos invita a leer los otros volúmenes en donde aparece tan singular mujer y nos hace reflexionar sobre todas las cotillas que nos rodean. 

Confesemos que a más de uno nos gusta más un chisme que a un niño un caramelo, disfrutamos conociendo intimidades de los demás y nos gusta compartirlo con otros.

Si queréis un cotilleo del bueno aquí os lo lanzo: esta novela no durara en las estanterías de las librerías así que id a por ella antes de que sea demasiado tarde.

Su vitalidad y rapidez narrativa os hará sentir el viento en la cara y os sacudirá en un tornado de sonrisas. Es un imprescindible de la novela clásica de calidad alejada a esos tostones que parecen ser venerables por tratar temas sumamente profundos.

Conectaos al relaxed mode y disfrutad de lo que la señorita Mapp os tiene que contar, seguro que será de vuestro interés.