Que l’obra de l’escriptor britànic JRR Tolkien va marcar un abans i un després en la història de la literatura fantàstica i mitològica és una cosa que no es pot posar en dubte.
Després d’haver enganxat a milions de lectors amb les aventures del hobbit Frodo i la seva lluita per impedir que l’Anell Únic caigués en les mans de Sàuron, el Senyor Fosc, que busca dominar els habitants de la Terra Mitjana, la magnificència de la imaginació del escriptor britànic torna de la mà de Columna i Minotaure, que acaba de publicar la seva obra inèdita La llegenda de Sigurd i Gudrun.
J.R.R. Tolkien va escriure La llegenda de Sigurd i Gudrun entre 1920 i 1930. El llibre va ser escrit abans d’El Hobbit i El Senyor dels Anells quan l’escriptor era professor d’anglosaxó a Oxford. Per primera vegada tenim al nostre abast una extensa recreació de l’autor, emulant el vers nòrdic de les llegendes èpiques de Sigurd el Volsung i la caiguda dels Nibelungs.
Tot i que les seves 527 pàgines espantin en el primer cop d’ull, el llibre enganxarà de bon començament a tot aquell a qui li agradi la mitologia nòrdica. Una magnífica ocasió de conèixer ‘les balades’ de Sigurd i Gudrun.
A La balada dels Völsungs es relata la història del gran heroi Sigurd, el caçador del més cèlebre dels dracs, Fafner, del tresor es va apoderar, del despertar de la valquíria Brynhild, que dormia envoltada per un mur de foc, i de les seves esposalles, i de la seva arribada a la cort dels grans prínceps a qui anomenaven els niflungs (o nibelungs), de qui es va convertir en germà de sang.
En aquesta vall va néixer un gran amor, però també un gran odi, alimentat per el poder de la bruixa, mare dels nibelungs, iniciada en les arts de la màgia, de les transformacions i de les pocions d’oblit. En escenes de dramàtica intensitat, de confusió d’identitats, passions frustrades, gelosia i amargues lluites, la tragèdia de Sigurd i Brynhild, del nibelung Gunnar i la seva germana Gudrun, es fa més intensa fins al seu final amb la mort de Sigurd a mans dels seus germans de sang, el suïcidi de Brynhild, i la desesperació de Gudrún.
A La balada de Gudrun es relata el seu destí després de la mort de Sigurd, el seu matrimoni en contra de la seva voluntat amb el poderós Atli, sobirà dels huns (el Àtila històric), l’assassinat d’aquest a mans dels germans nibelungs de Gudrun, i l’espantosa venjança que aquesta porta a terme.
La versió de J. R. R. Tolkien és fruit del seu exhaustiu estudi de la poesia noruega i islandesa recollida en l’Edda poètica (i allà on no hi ha poesia antiga, de la posterior obra en prosa Volsunga Saga), d’aquí l’ús d’estrofes breus els versos imiten els ritmes literatius i la poderosa energia dels poemes de l’Edda. La narració poètica és molt fluïda encara que la temàtica és una mica espessa, per això recomano que us llegiu el pròleg i els comentaris previs a cada poema.
Oblideu-vos, al agafar aquest llibre, de les històries del Hobbit, El Silmaríl·lion i El Senyor dels Anells, és una obra individual. En una entrevista concedida per Christopher Tolkien al rotatiu britànic The Guardian, el fill de l’escriptor va afirmar que aquest llibre pot decebre a molts seguidors d’El Senyor dels Anells: «M’atreviria a dir que a una bona quantitat de lectors se’ls pot treure les ganes de llegir una llarga narració de poemes en vers i no seguir endavant. No obstant això, els veritables amants de tota la literatura de Tolkien poden experimentar un impacte inesperat: la meva esperança és que els qui aprecien i admiren les obres del meu pare el trobaran reveladora des del punt de vista de la poesia nòrdica de l’antiguitat en general i de el seu tractament d’una llegenda intensa, apassionada i misteriosa».
Aquets és un llibre que requereix més d’un sentit en la seva lectura, temps i tranquil·litat per poder copsar l’essència que l’autor buscava transmetre.
El text inclou, a més, una introducció del mateix J.R.R. Tolkien, extreta d’una de les seves conferències en literatura nòrdica, amb comentaris i anotacions dels poemes de Christopher Tolkien, el tercer fill de l’autor. Les il·lustracions en blanc i negre acompanyen els títols donant una lleugera pista sobre els referents que trobarem en el poema. I com a curiositat molt valorada: a les pàgines parells hi hagi la versió original en anglès i a les imparelles la traducció al català o al castellà.
Un llibre líric amb musicalitat pròpia.
