La vida autèntica

Per Ángela Sánchez Vicente

Sempre ens ha agradat molt iniciar el mes de setembre amb recomanacions literàries molt potents per tal d’encarar la rutina familiar i la tornada al treball amb un bon llibre a prop per dedicar-nos moments necessaris de desconnexió.

Aquest cop us recomanem un llibre en concret i, per si us agrada tant com ens ha agradat a nosaltres, us posem a l’abast els títols més destacats de la Montse Barderi.

Ens va encisar i ens va deixar sense paraules amb obres anteriors com “Camí d’anada i tornada”, “Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar”, “La memòria de l’aigua” i “Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI”.

Sempre amb una prosa treballada i amb una base realista i molt didàctica destaca pel seu poder de comunicació i els seus ideals.

Amb la obra que avui us recomanen, La vida autèntica, ens ha tornat a demostrar la seva grandesa.

En aquesta obra sensible, evocadora, romàntica i amb l’amor com a eix central ens porta a infinites reflexions sobre el món en el que vivim i la manera que tenim, de relacionar-nos i comunicar-nos.

Ja de nen, l’Oliver Bou destacava per el seu talent a l’hora d’escriure cartes d’amor per als seus companys de classe i a l’actualitat és un prestigiós escriptor que a la seva cinquantena destaca en el gènere negre i com a columnista.

Un dels seus amics, en Pere li demana que escrigui mig centenar de cartes per caçar el cor de la Roxana.

En Pere està tremendament i profundament enamorat de la Roxana però ella no és pas una dona fàcil que amb dues paraules tendres canviarà el seu món.

El seu cor és més aviat una fortalesa en la que entrar-hi o fer-s’hi un lloc és una feina molt dura i cansada.

Ella creu el que vol i és capaç d’auto convèncer-se d’allò que li interessa i li és còmode per la seva vida fins que la pròpia vida sigui qui la posi a prova a ella.

Podrà sostenir la Roxana el cor sota pany i clau? Es tanca en si mateixa en defensa pròpia? Què li ha passat a la vida per rebutjar sentiments?

Podrà en Pere enamorar-la? Li cal realment recórrer a les cartes del seu amic?

Tots aquests interrogants es donen cita a l’obra que ens ofereix Columna.

Una obra essencial que planteja els fonaments de la naturalesa humana i dels sentiments més purs.

La deixareu escapar?

És un autèntic tresor que us espera a les llibreries!

Una cura para el alma

Por Ángela Sánchez Vicente

Nada mejor para este otoño que se acerca que la lectura de Una cura para el alma.

Es de esas obras que, al acabarlas, te preguntas por qué no la has descubierto antes y sobretodo tienes muchas ganas de recomendarla a tus familiares y amigos a la vez que sientes intriga por las otras obras que componen la bibliografía de la autora.

Una obra en que el amor tempestuoso entre un duque y una doctora que desafiaron todas las convenciones.

La pluma descriptiva, sutil, ácida a la vez que dulzona y sensible de Miriam Orazal nos regala una novela novedosa que aunque se enmarca en el género de literatura romántica no cae en los viejos clichés de siempre sino que construye desde cero una nueva visión del amor y el mundo emotivo de los protagonistas.

En esta obra viajaremos hacia el Londres victoriano para conocer a la doctora Paige Clearington y al duque de Breighton.

Ella es una mujer independiente, con un gran sueño en la vida y una grandísima vocación que juntamente con su gran intelecto y humanidad la llevan a ser una mujer indomable y carismática. Es fuerte y segura hasta que se desarma o algo haga temblar su mundo.

Ella es la única capaz de curar al hijo del duque Maximilliam Hensworth. Él es cuadriculado, recto, de estructuras fijas y una mentalidad antigua a la vez que protector con su hijo y todo lo que acompaña a su círculo más íntimo. Para él su fortaleza son los suyos. ¿Cabe alguien más en su corazón protegido con mil armaduras?

La difteria que sufre el hijo del duque lo llevar a sentir emociones fuertes y radicales que pondrán su mundo pies para arriba.

Ella no piensa dejarse pisar por prejuicios y él no se va a dejar mandar por una mujer pero se darán cuenta que deben llevarse bien por interés mutuo.

Este interés poco a poco se transformará en un choque de trenes que los llevara a replantearse sus vidas, sus aspiraciones, sus prioridades y, en general, sus vidas y el sentido de estas.

Ambos encontraran refugio y cobijo en el otro y quién sabe si una nueva oportunidad para ser felices.

De la mano de Vergara podréis disfrutar de esta historia tan bonita con unos protagonistas que tienen un mundo emocional tan bien narrado que os tocaran la fibra sensible.

Un gran telón de fondo, una historia profunda y unos protagonistas en busca del amor de su vida son los ingredientes ideales para esta obra merecedora del XI Premio Vergara.

¡Yo de vosotros no la dejaría escapar!

 

L'embolic

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui aprofitant que l’inici del curs escolar impera en aquests dies us volem presentar un llibre que entretindrà als menuts alhora que ajudarà molt als infants i a les famílies a comprendre el seu món emocional.

Sempre, des de temps remots, es tendeix a pensar que els nens i nenes no tenen problemes o tendim a relativitzar-los des del punt de vista adult però ens hem de conscienciar que també tenen problemes, cabòries i que les coses del seu entorn els afecten sigui en positiu o en negatiu.

A més, el temps de pandèmia, ha posat en negre sobre blanc inquietuds i neguits que nanos i joves acostumen a passar i ara s’han accentuat.

En un món on els problemes, les emocions negatives i, posats a l’extrem, els trastorns emocionals i malalties mentals semblen encara un tabú que s’ha de tapar amb el maquillatge de la falsa felicitat de les xarxes socials i altres distraccions cal posar el focus en un problema endèmic de la societat per tal  d’obrir el diàleg a casa i a les escoles.

A la obra L’Embolic coneixereu a l’Anna, una nena que ens mostrarà com tothom té pensaments positius i negatius, ordenats i desordenats, tristos i feliços.

Però mai s’ha preguntat com combatre un pensament embolicat.

Ella és una nena feliç però una nit passa molta estona desvetllada amb problemes que li han tret la son: no li va sonar el despertador i va arribar tard a l’escola, no va sortir al pati perquè plovia i el seu germanet li va dibuixar sobre els deures que tan curosament havia fet.

Només llevar-se procura dir als pares que què pot fer per desfer el seu embolic de pensaments i ells li recomanen anar a la biblioteca a passar una estona distreta.

No aconsegueix treure l’embolic del seu cap i per recomanació de família i amics va a natació, a córrer, a fer ioga,... però res aconsegueix desembolicar l’embolic fins que, sense saber com troba una eina que l’ajuda a ordenar-se i a allunyar la seva preocupació.

És una obra genial, bonica, sensible i amb una gran càrrega didàctica i reflexiva que ens regalen la Lídia Alcázar i la Noemí Fernández acompanyades per les il·lustracions de Seta Gimeno.

És un llibre en gran format i amb unes il·lustracions clares i entenedores sense masses pretensions que enamoren i ajuden a obrir el diàleg amb els petits de la casa.

Segur que aquesta obra us farà veure la mentalitat infantil d’una altre manera i obrirà una comunicació molt interessant a la família.

De nou Bindi Books ens ofereix una història carregada de bellesa i realitat.

Un llibre de qualitat per regalar i gaudir amb els menuts!

Valeria en el espejo

Después de presentarnos en su anterior novela “En los zapatos de Valeria” a sus adorables protagonistas, Elísabet Benavent tira un poco más del hilo de sus vidas para que el lector ávido de casualidades, encontronazos, amores, desamores, y en definitiva de una vida que bien podría ser real y donde muchas de nosotras podemos ver reflejadas, en parte, a nuestras amigas del alma.

Valeria en el espejo nos muestra como Valeria, Lola, Carmen y Nerea viven en su montaña rusa sentimental personal. En la entrega anterior habíamos dejado a Valeria hecha un lio entre una separación matrimonial y Víctor, con mayúsculas, a Carmen tranquila con Borja en su vida, a Nerea victorianamente a gusto con su vida y a Lola devolviendo la pelota en el tejado de Sergio.

Realmente la manera de presentarnos las situaciones de la autora es muy fresca, enseguida te sientes como si fueras la quinta amiga y piensas que dirías tú o qué harías, no juzgas la personalidad de las chicas, han llegado a ser tus amigas, y te entran ganas de poner a caldo a alguno de los chicos.

Una segunda parte de una historia, tratándose de una saga es complicada de valorar, la primera parte siempre es explosiva por necesidad, debe presentar los personajes, las situaciones y crear unos cimientos que irán evolucionando con la historia, pero continuar desde un punto alto ha de costar, profundizar en los personajes, dar voz a nuevas incorporaciones, dar giros inesperados y mostrar que la historia no se había quemado. 

Elísabet Benavent demuestra que cuando un tema se trata con frescura, con naturalidad y con mucha sutileza e ironía,  tiene cuerda para rato. Introduce temas profundos como el aborto, el divorcio mezclándolos con las suegras medio brujas y el miedo a no ser suficiente para alguien o para uno mismo.

Todas ellas dan un paso al frente, Nerea decide liarse la manta a la cabeza y no ser lo que se espera de ella, quiere ser ella, y debido a una decisión dura con la que habrá de vivir toda su vida su visión de futuro cambia, pero sus amigas siguen ahí, Carmen se enfrentara a la madre de Borja, una madre más antigua que el paleolítico que abusa del chantaje emocional, pero que descubrirá en el padre de Borja todo un personaje. Lola decide cambiar su vida, ya está harta de ser usada y de usar, tiene un nuevo plan de vida aunque la deje en dique seco, y Valeria no se aclara ni ella, empieza a poner las cosas en orden, pero sus miedos e inseguridades la empujaran a cometer una estupidez ¿o quizás no?.

Ellos, también cogen más protagonismo, Borja demuestra ser un caballero, Sergio, bueno él sigue siendo como es, Adrián parece que por fin entiende las cosas, Daniel recibe lo que merece y Víctor se lía a sí mismo con el vaivén de sus pasos.

Es una historia coral donde la vida de un solo personaje sacude la vida de los demás, una visión femenina de la vida, del amor y de la amistad. Una amistad inquebrantable frente al mundo. Ya podría desplomarse el cielo que ellas seguirían juntas contra viento y marea, son sus coaching sentimentales.

Si “En los zapatos de Valeria” caísteis en la tentación, en Valeria en el espejo vais a pecar.

Suma de Letras y Debolsillo nos ofrece vida, diversión, amistad, amor y realidad de la no tan buena. Al leer las vivencias de Valeria como si de su diario personal se tratase, las lectoras encuentran una intimidad inusitada con los personajes, ven los problemas desde dentro, no solo como espectadoras, sino que la piel se les pone de gallina y aunque son muy diferentes entre ellas se las acaba queriendo a la par.

¿Qué nos deparará “Valeria en blanco y negro”?, lo podéis descubrir ya en vuestras librerías.

Ànima de tramuntana

Se’m fa molt difícil ressenyar un llibre que m’ha agradat tant que m’ha travessat i del que no he sortit pas indiferent.

M’agradaria que el descobríssiu per vosaltres mateixos i no us vull desvetllar masses coses però no puc deixar d’enumerar i comentar-vos tot allò que per mi ha estat fonamentalment positiu de l’obra.

Us presento Ànima de tramuntana, una obra on dones d’èpoques completament allunyades i que des d’un pla intangible s’ajudaran a curar velles ferides mentre viatjarem per les seves emocions i la seva pròpia identitat.

Ens farem amics de la Mínia, una arqueòloga que té el cor trencat, el cos adolorit i la ment exhausta després de la separació de l’home amb qui ha compartit tants anys.

Ella, una dona que és una ombra del que era pot trobar de nou en el motor de la seva vida una sortida al seu estat.

Diuen que mans ocupades conviden a tenir la ment ocupada i que en una ment ocupada no hi caben les preocupacions així que es disposa a entregar-se per complert a l’estudi de dues tombes insòlites a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret.

La nostra nova amiga es disposa a desvetllar els enigmes d’Ekinar, una dona que va viure al segle III a. C. I que forma part d’una cultura en que s’entén la mort com a part del cicle de l’existència.

El pensament de la Mínia es més actual i hi ha una rebel·lió contra la mort i un cert tabú que encara ens pertorba.

La ploma subtil i emotiva de la Núria Esponellà ens narra com la vida d’ambdues xoca i com la vida emocional de la Mínia evoluciona amb el pas del temps i les lliços que li dóna des del segle III a. C. l’altre dona.

Dotat d’un gran marc de fons aprofitant la bellesa de l’Empordà com a telo de fons, amb unes protagonistes que encises i conviden a la reflexió i una trama intimista que va cada cop a més esdevé una obra imprescindible per a aquests dies freds.

Mereixedora del Premi Prudenci Bertrana 2020 i regalant-nos una gran obra que ens ofereix labutxaca esdevé un imprescindible per als lectors fidels de l’autora que acumula grandíssimes obres a la seva bibliografia i alhora una gran oportunitat per conèixer-la en cas de no haver llegit cap obra seva.

Curarà les seves ferides la Mínia? Descobrirà els enigmes d’Ekinar? Recuperarà el rumb i el timó de la seva vida o seguirà a la deriva?

Acompanyeu-la en el viatge cap al seu interior i deixeu que ella mateixa us ajudi a respondre aquestes preguntes.

És un viatge al passat documentat a la perfecció i dotat de gran saviesa.

No el deixeu escapar!