Les formes de la natura

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb una gran proposta per als menuts que ve a ser la segona part de Els colors de la natura.

Un llibre de gran format i tapa dura en que varen aprendre els colors que són presents al seu entorn i alhora a diferenciar matisos entre ells, crear games, creacions i treure al pintor que porten dins d’ells de la mà de la seva imaginació per explorar una nova manera d’expressar-se.

Avui les mateixes autores i en un format amè, bonic, ben seleccionat, entenedor i molt atractiu ens presenten Les formes de la natura.

Amb aquesta nova entrega que ens presenten la Magdalena Konečná, la Jana Sedláčková i la Štěpánka Sekaninová podem presentar als menuts una nova manera de fer focus als detalls de la natura i la quotidianitat.

Textures, estampats, tapissos i moltes propostes per definir el seu entorn amb més propietat i precisió i alhora completar el sentit de l’anterior obra i ajudar-los a despertar la seva curiositat, a fixar la seva atenció i mirada i alhora a descobrir el món a través d’una vessant creativa i contemplativa.

Ordenat en els grups de fulles, escorces d’arbres, flors, fruites i verdures, fruits secs i llavors, petxines, ales i fundes d’insectes, aletes i escates de peix, pell i closques, ales i plomes d’ocells, pelatge i pèl, minerals i cristalls i patrons i formes poden acabar de completar el sentit de la bellesa de la natura mentre aprenen, dibuixen i aprenen lèxic concret.

De la mà de Cossetània Edicions tenim una eina didàctica molt potent per aquest estiu.

És una gran ajuda per a l’educació informal alhora que ens ajuda a un guiatge per al món de la natura i creatiu alhora que ens dóna la idea de seguir investigant noves formes i colors segons els interessos dels menuts.

Les ments més inquietes no poden estar quietes i rebre estímuls de qualitat com aquestes obres a més d’entretenir-los els ajuda a créixer i desenvolupar-se.

També s’ha de valorar que la lletra és adient i indicada per a menuts que comencen a llegir de manera autònoma.

És dels llibres que a tots ens haguera agradat tenir de petits!

No us perdeu la oportunitat de gaudir-lo!

És una obra complerta i amb moltíssim contingut! 

Lady Jolie y su arrogante Vizconde

Hoy os quiero presentar una autora nueva para mí, todo un descubrimiento aunque esta no es su primera novela “Trazos secretos”, “El mal causado”, “En aguas extrañas”, “La noche abierta”, “No te mentiría dos veces”, la saga “Un día en el Támesis” y la serie “Signos para la noche”.

Mi nueva amiga es Bethany Bells quien nos presenta el primer título de una nueva serie “Damas perversas” y que comienza con Lady Jolie y su arrogante Vizconde, título que nos ofrece Vergara.

La portada nos muestra el perfil de dos jóvenes de la época de la regencia, una a primer plano, bella, joven y con una mirada decidida, la otra joven queda desdibujada mostrando su silueta y en cierto modo nos lleva a pensar en la rivalidad o en las diferencias entre ambas.

Nos encontramos ante una novela romántica con sus tintes de misterio. Nuestra protagonista es Julia Beckett a quien todos conocen como Lady Jolie, una joven que no desea casarse y siendo un gran partido logra espantar a todos los pretendientes, ella desea ser independiente, ser como su hermano gemelo William, y no tener que pasar de depender de su padre a depender de un marido.

Jolie vive en una sociedad de hombres y para hombres, un hecho que la llevará a descubrir que sin una capacidad de dinero que su familia no tiene no puede ser quien ella quiera, así que decide junto a sus amigas ver el matrimonio como un negocio.

El problema residirá en cuanto se reencuentre con el Vizconde de Stanton, amigo de su hermano, el único hombre que podría romperle el corazón, es un gran partido ya que es rico, guapo y en el futuro será Duque.

Stanton está comprometido con la beldad de Londres, Christine, una joven que todo lo que tiene de hermoso lo tiene de mala.

Stanton descubre que cada vez soporta menos a Christine y cada vez necesita más a Jolie, estos últimos deciden tener una relación ilícita ya que ninguno quiere sufrir, aunque las cosas no siempre surgen como uno planea.

La prosa de la autora es muy pulcra, el tempo es mantenido, los personajes van creciendo y madurando a medida que pasamos páginas y su relación es como mínimo caótica, ese tira y afloja entre ellos le da vida a la novela.

Las descripciones son muy detalladas y el marco histórico se ajusta a la realidad y a la trama. No me puedo olvidar de algunos personajes secundarios como Rose, Chloe y Marjorie, quizás las reencontremos de nuevo.

A veces cuando el amor no entra en los planes arraiga más profundamente.

Contes Foscos

Esteu preparats per passar una mica de por?

Els nostres amics de Comanegra ens presenten en un format petit però de gran qualitat amb tapa dura i cinta de punt de llibre un recull psicològicament terrorífics signats per Edgar Allan Poe. L’interior és impecable amb un munt de gats negres sobre un fons groc com els ulls de la portada, serà que no veiem més enllà? O que ens esperen moltes sorpreses si estem a l’aguait?

Els contes més pertorbadors d’Edgar Allan Poe amb una nova traducció i edició de luxe.

Aquests Contes Foscos venen introduïts per una portada negra, uns ulls felins grocs i els bigotis d’un gat, clara referència al seu relat “El gat negre”. Abans de començar haig de lloar la tasca de Víctor García Tur en la selecció dels relats i el pròleg i la traducció de Jordi Cussà i Anna Camps.

Molts coneixem l’autor, però per aquells poc avesats us diré que Edgar Allan Poe fou un autor nord-americà conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció, i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

En aquest breu recull ens trobarem amb els relats: “ La caiguda de la Casa Usher”, “El pou i el pèndol”, “El cor delator”, “L’esfinx”, “L’home de la multitud”, “William Wilson”, “La màscara de la Mort Escarlata”, “El gat negre”, “L’enterrament prematur”, “Els fets del cas del senyor Valdemar”, “El barril d’amontillat”, “Hop-Frog”, “El retrat oval”, “Morella” i “Berenice”.

Us podria resumir en breus línies cada un dels relats però estic segura que no faria justícia a l’autor ni als lectors que encara no han descobert els relats. He de reconèixer que molts no els havia llegit i m’han posat la pell de gallina, Poe era un home molt intel·ligent i amb una gran capacitat per la novel·la amb tocs detectivescos però alhora aconsegueix tocar temes que deixen el cor en un puny.

Recrea un ambient ple de terror, la seva prosa és pulcra i directa i sap mantenir el tempo en tot moment portant al lector fins a un punt àlgid on sembla que ens deixa caure per així poder sentir nosaltres mateixos l’angoixa dels protagonistes.

Els seus temes més recurrents tracten qüestions relacionades amb la mort, inclosos els signes físics, els efectes de la descomposició, les preocupacions de l'enterrament prematur, la reanimació dels morts, el dol, la culpa, el pànic i l’angoixa.

En aquest petit volum hi ha la essència pura i dura, com s’acostuma a dir, de l’obra de l’autor.

Qui mira a qui? El lector al gat o el gat al lector?

Pa de llimona amb llavors de rosella

Ufff! Què és pot dir d’una novel·la que t’ha remogut    totes les emocions? Com ser imparcial amb una novel·la tan perfecta? Com descriure el que desperta la seva lectura sense desvetllar els secrets que vosaltres mateixos heu de trobar i gaudir a les seves planes?

Difícil és explicar com és la historia que s’amaga a Pa de llimona amb llavors de rosella. 

Una obra completa, sensible, dolça, vital... És una recepta perfecta d’una escriptora novell. 

La ploma de la Cristina Campos ens del·laïta amb la seva primera novel·la de la qual ja es prepara la pel·lícula i us recomanem de manera molt convençuda la seva lectura.

A la novel·la coneixereu a l’Anna i a la Marina, dues germanes que tot i haver estat molt de temps separades estan unides pel seu passat, pels seus sentiments i el seu cor.

Poden ser molt diferents; de fet, l’Anna pràcticament mai ha sortit de Mallorca mentre la Marina a través de la seva feina a una ONG ha vist gairebé tot el món. 

Tant diferents i tant iguals, elles són el testimoni que el passat és present que vol esdevenir futur i arran de l’herència del molí i el forn de pa que els ha deixat una dona gairebé desconeguda recuperaran de l’oblit velles i belles receptes que las faran viatjar pels seus dolços records.

No tot serà fàcil doncs construir un negoci pot semblar atractiu però mentrestant també hauran de desxifrar enigmes del seu propi passat i fer les paus amb allò que els ha anat passat al seu dia a dia.

Cada dia més properes i més sentimentals ens mostraran el camí per recuperar els anys perduts i podrem veure com on hi ha amor no importa el temps ni la distància.

Són dues noies fortes i decidides que tenen el quadern de la seva vida en blanc. Què hi escriuran?

De la mà de labutxaca podeu degustar aquesta novel·la que ens ha deixat sense paraules. És preciós trobar autors que saben connectar amb les emocions dels lectors.

És de les novel·les que més m’han commogut darrerament, un cant a la vida i a la valentia!

No crec que hi hagi millor pla per aquests dies que gaudir d’un bon pa de llimona amb llavors de rosella acompanyat d’aquesta lectura! Us oblidareu del temps i del món!

Si llegiu les primeres planes ja no podreu escapar! Deixeu-vos encisar i no espereu a la pel·lícula! Heu de gaudir d’ambdós propostes i formats!