dimarts, 13 de juliol de 2021

Contes Foscos

Esteu preparats per passar una mica de por?

Els nostres amics de Comanegra ens presenten en un format petit però de gran qualitat amb tapa dura i cinta de punt de llibre un recull psicològicament terrorífics signats per Edgar Allan Poe. L’interior és impecable amb un munt de gats negres sobre un fons groc com els ulls de la portada, serà que no veiem més enllà? O que ens esperen moltes sorpreses si estem a l’aguait?

Els contes més pertorbadors d’Edgar Allan Poe amb una nova traducció i edició de luxe.

Aquests Contes Foscos venen introduïts per una portada negra, uns ulls felins grocs i els bigotis d’un gat, clara referència al seu relat “El gat negre”. Abans de començar haig de lloar la tasca de Víctor García Tur en la selecció dels relats i el pròleg i la traducció de Jordi Cussà i Anna Camps.

Molts coneixem l’autor, però per aquells poc avesats us diré que Edgar Allan Poe fou un autor nord-americà conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció, i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

En aquest breu recull ens trobarem amb els relats: “ La caiguda de la Casa Usher”, “El pou i el pèndol”, “El cor delator”, “L’esfinx”, “L’home de la multitud”, “William Wilson”, “La màscara de la Mort Escarlata”, “El gat negre”, “L’enterrament prematur”, “Els fets del cas del senyor Valdemar”, “El barril d’amontillat”, “Hop-Frog”, “El retrat oval”, “Morella” i “Berenice”.

Us podria resumir en breus línies cada un dels relats però estic segura que no faria justícia a l’autor ni als lectors que encara no han descobert els relats. He de reconèixer que molts no els havia llegit i m’han posat la pell de gallina, Poe era un home molt intel·ligent i amb una gran capacitat per la novel·la amb tocs detectivescos però alhora aconsegueix tocar temes que deixen el cor en un puny.

Recrea un ambient ple de terror, la seva prosa és pulcra i directa i sap mantenir el tempo en tot moment portant al lector fins a un punt àlgid on sembla que ens deixa caure per així poder sentir nosaltres mateixos l’angoixa dels protagonistes.

Els seus temes més recurrents tracten qüestions relacionades amb la mort, inclosos els signes físics, els efectes de la descomposició, les preocupacions de l'enterrament prematur, la reanimació dels morts, el dol, la culpa, el pànic i l’angoixa.

En aquest petit volum hi ha la essència pura i dura, com s’acostuma a dir, de l’obra de l’autor.

Qui mira a qui? El lector al gat o el gat al lector?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada