La nit màgica de Sant Joan

Em trobo entre mans amb La nit màgica de Sant Joan, un conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.

Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments que no pas els contes però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha dut a terme una grandíssima idea, entretinguda alhora que una eina didàctica en temps de crisis de la paraula.

La paraula i les tradicions estan en crisi, cotitzen a la baixa, els adults no tenim massa temps ni per preocupar-nos per nosaltres i no en n’adonem que els hàbits dels infants estan canviant i possiblement cap a malament.

En aquest conte escrit en rodolins per Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s'acomiada de la mestra el darrer dia d’escola i es llença a l’aventura de la preparació de la revetlla de Sant Joan: les fogueres es preparen amb molta cura i amb l’ajuda dels amics, la coca s’ha de menjar amb família compartint una xerrada i fent temps pels petards que s’han de contemplar amb joia, tot i que també està permès espantar-se pel soroll que fan, i no ens podem engandulir perquè ens espera el ball de festa major.

M’ha encantat que en temps en que sembla que algunes tradicions estiguin en vies d’extinció, un personatge tan català i icònic com és el Patufet sigui el transmissor de dades, tradicions i festes del costumari català tant extens i ric.

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat.

Molt recomanable per compartir-lo durant aquests dies i que els menuts de casa sàpiguen que celebren la nit del 23 i no només tirar petards per fer xerinola.

Això si, és una edició molt àgil, fàcil i intuïtiva pel fet que els dibuixos aporten moltes dades que no cal llegir i la lletra lligada permet que nens de 5 anys ja el comencin a llegir… però, posats a recuperar tradicions que maco seria reservar deu minutets del dia per poder llegir-lo amb un adult i anar incorporant records de revetlles passades i de les que vindran.

També podeu aprofitar i si us ha agradat cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal.

Un darrer consell, aquest any en que hi ha tants i tants problemes econòmics i socials, feu com en Patufet, vestiu-vos amb el vostre millor somriure i feu que la nit sigui màgica, no calen quilos de coca ni milers de petards per ajuntar-se una nit amb els essers estimats i donar la benvinguda a l’estiu.

Bona revetlla de Sant Joan!

 

Con el amor bastaba

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy nos reencontramos con la pluma metafórica, alegórica, sutil, sensible, humana y extremadamente emocional del aclamadísimo Máximo Huerta.

Después de éxitos como “Que sea la última vez”, “El susurro de la caracola”, “Una tienda en París”; “Ne me quitte pas” , “La parte escondida del iceberg” o “Firmamento” llega con una nueva novela llena de emociones y sentimientos encontrados.

No creo que nadie que haya leído una obra de este autor contemporáneo que juega tan bien con las palabras haya dudado en leerse toda su bibliografía y desear que su pluma nunca deje de trazar letras sobre hojas en blanco ya que nos invita a soñar con sus relatos tan vitales que son cantos a la libertad y a la belleza única de cada ser.

No es de extrañar su éxito tanto de crítica como de público ya que con cada nueva historia nos deja sin aliento y con una nueva vuelta de tuerca que agrega un condimento más al coctel perfecto que resulta ser su literatura.

En esta obra titulada Con el amor bastaba nos da una clase magistral sobre la individualidad y la percepción de la familia sobre un miembro.

El protagonista es el pequeño y joven Elio Ícaro que vive con sinsabor el desenamoramiento de sus padres mientras ve como su hermano se mancha las manos de grasa de coche con su padre y su madre prefiere pasar las tardes con una copita y varias revistas o libros por leer.

Él sueña con ser como su hermano pero no puede negar sus características que lo hacen especial.

Incluso con su familia más lejana como Clementina y su marido le resultan personajes estrambóticos a la vez que particulares.

Él descubre que puede volar y cada uno reacciona a su manera.

Hay momentos de la lectura estructurada en tres partes muy claras en que parece que el chico sea como un muñeco de goma que desde la bondad todos tiran de él para encaminarlo sin saber que en esta misma acción le están haciendo pedazos.

Su valía para volar lo hace especial pero a la vez diferente y este cambio de término es el que lo lleva a un tormento.

Todos lo quieren proteger pero no saben cómo.

Obviamente el titulo no es casual, el nombre del chiquillo tampoco y nada de lo que leeréis en esta fantástica novela.

La fortaleza y valía del amor es la respuesta a todas las preguntas y el sostén para todas las emociones.

Gracias a Booket podemos desgranar esta historia tan sentida y bonita y ayudarlo a crecer mientras nos da clases magistrales.

¡No os lo perdáis! ¡Es una auténtica maravilla!

El club del crim dels dijous

Per Àngela Sánchez Vicente

No subestimis el talent d’un grup d’avis

Avui tenim el goig de presentar-vos una obra i un autor que us deixaran amb la boca oberta.

Una novel·la amb tints negres i detectivescos però que esdevé un cant a la vida, a la positivitat, a una nova concepció dels nostres avis i al valor de la curiositat.

De la ploma talentosíssima d’en Richard Osman brolla una novel·la altament addictiva amb deixos comercials que sorprèn plana rere plana.

Ell és un gran coneixedor de la televisió i d’allò que vol l’espectador i ha sabut traduir el que vol la societat en una obra que ja ha conquistat a mig món i ha esdevingut tot un boom de la critica literària.

A El club del crim dels dijous us fareu amics sense cap mena de dubtes dels avis que la protagonitzen esdevenint símbols d’una generació a la que cal retre tribut.

És massa fàcil associar gent gran a una vida limitada, impedida o sense anhels i motivacions... Doncs bé, els nostres nous amics acumulen molts quilòmetres caminats a les seves sabates i milers de vivències a les butxaques així que donar-los gat per llebre serà ben difícil!

En Ron, la Joyce, l’Ibrahim i l’Elizabeth cadascun des del seu caràcter procuraran treure l’entrellat d’un misteri que ens mantindrà sempre amb alerta i els ulls ben oberts.

Un promotor immobiliari de les rodalies d’on ells viuen apareix mort amb una sospitosa fotografia al seu costat.

Tots els enigmes que genera l’escenari del crim i la investigació oficial es veurà acompanyada per la tenacitat d’aquests amics dispostos a treure a la llum els secrets més foscos.

Aconseguiran descobrir qui hi ha al darrere abans que els cossos oficials? Què coneixerem de la vida de cadascun d’ells?

En un vaivé constant entre el propi misteri i la lliçó de vida que ens donen aquests quatre protagonistes que son autèntiques meravelles descobrirem una trama que té els ingredients justos per mantenir-nos alerta i alhora reflexius sobre la nostra quotidianitat.

Us canviarà la visió sobre la gent gran... I ja era hora!

Gràcies a Columna podreu desgranar el crim i fer uns amics que us entendriran i us ensenyaran molt.

Els voleu ajudar? Ells us esperen!

 

L’espia del Ritz

Després de les seves múltiples obres i de les seves novel·les “Mariona” i “Rosa de cendra” ens sorprèn cada cop més el poder literari de la gran Pilar Rahola.

Molts de nosaltres tendim a sentir el seu nom i directament pensar en política, tertúlies, etc. Però cal reconèixer que les seves obres literàries no deixen indiferent.

Al ser una gran amant de la política i de la historia crea unes novel·les ambientades en la Barcelona d’èpoques passades sense caure en anacronismes i creant una atmosfera i un context de fons tan ben documentat que és un goig saltar dins l’obra i anar seguint els passos dels seus protagonistes.

A més, per als seus lectors incondicionals a la nova obra ens retrobem amb personatges ja coneguts de les seves obres que encara li donen aquest factor de continuïtat a la historia.

Amb la seva nova novel·la L’espia del Ritz ens situa a un dels llocs més luxosos de la ciutat en l’època posterior a la Guerra Civil.

Una època de contrastos, del daurat del Ritz que opaca la foscor que es viu a molts carrers. Ens porta de la opulència i la sumptuositat fins a la misèria i la por. I també des del poder fins a la obediència.

Però com un funambulista que camina a la línia entre les dues barcelonès contraposades que ens retrata es mou l’espia del Ritz.

Un home jueu que des de la seva feina com a músic del gran hotel té el poder de ser espectador de múltiples reunions, sopars i connexions socials que li poden ser de molt servei si les utilitza de manera correcta.

Aquest home es caracteritza pel seu passat i les seves decisions.

La Merceneta, als seus cinquanta-quatre anys es planteja la seva vida com una rica i avorrida esposa d’un franquista poc amable i dèspota.

Quin rol adoptarà la nostra amiga?

Entre les llums i les ombres de la ciutat que batega al ritme del xampany i del swing i que sent de fons els afusellaments al Camp de la Bota, les cues al Auxilio Social, les nenes dels prostíbuls, la resistència i l’estraperlo aquests personatges poden canviar moltes coses.

Un teló de fons realista, un escenari principal luxós i molts enigmes per ser resolts ens esperen en aquesta gran novel·la que ens ofereix labutxaca.

Una obra que enganxa alhora que ens fa una fotografia molt realista d’una època convulsa a la ciutat de Barcelona.