Ruby i el caçador de mitjanit

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb un dels millors descobriments que hem fet darrerament i que ens encanta recomanar-vos.

La ploma fantàstica i distòpia de l’autora Susan E E ens va captivar i molt amb la trilogia juvenil Penryn i la fi dels temps que es composa de les novel·les Àngels Caiguts, El món de l’endemà i La fi dels temps.

És una obra que va cada cop a més intriga, a més debat moral i que ens apassiona ja que crea escenaris distòpics en temps irreals però amb protagonistes que tot i ser fóra del comú mostren unes emocions i una evolució psicològica molt verosimil i amb la que es molt fàcil empatitzar i connectar.

Són històries a primer terme irreals però en el rerefons molt humanes i amb unes descripcions que ens ajuden a fer-nos amics i còmplices dels seus protagonistes.

També ens ha regalat títols que redissenyen els grans contes clàssics però passant-los pel sedàs de la fantasia, la modernitat i revisant el paper de les protagonistes per tal de desvincular-les de clixés carques i arcaics.

Si us va agradar la lectura de Cinder i el príncep de mitjanit avui us proposem la seva nova aventura titulada Ruby i el caçador de mitjanit.

La Ruby descobrirà la fortalesa del seu cor i el poder de la seva ment quan desapareix al bosc durant una de les caceres del rei Obscur.

A les masmorres de palau veurà com conviu i comparteix aire amb culpables i molts innocents com ella.

Què pot fer arribat a aquest punt?

Anys més tard veu la oportunitat de sortir novament al bosc i descobrirà un talent que té per tal de comunicar-se amb els monstres que hi ha per fer por als soldats més valents.

Acaronant la valentia i la ingenuïtat que la caracteritzen amb la determinació i necessitat de canvi es veurà disposada a arriscar-ho tot per la seva llibertat.

No pot caure a la màgia fosca, ha d’evitar ser el sacrifici que necessiten i esquivar tots els perills del bosc més tenebrós i espès que podeu imaginar.

 Gràcies a la tasca de traducció de la Judit Abelló Huguet i a aquesta nova aposta de Obscura Editorial per apropar-nos aquesta gran i aclamadíssima autora de seguida veureu a quin conte clàssic us recorda i alhora valorareu el salt qualitatiu que li afegeix per adequar-lo al temps i a les circumstancies tot i ser una novel·la del gènere fantàstic.

És una obra imperdible!

No la deixeu escapar!

 

Fuego y Sangre

Por primera vez he de reconocer que he tardado más de la cuenta en leer un libro y no ha sido por falta de interés o por su extensión, creo que la razón ha sido la necesidad de volver hacia atrás en algunos capítulos para digerir toda la información que nos da y como ir enlazándola con lo que ya conozco del mundo e Juego de Tronos.

George R.R.Martin tiene una prosa altamente adictiva, es muy pulcro en su estilo, sus descripciones son muy vívidas y esta vez nos regala una historia previa a la historia que nos estaba contando en la saga “Canción de fuego y hielo”.

En Fuego y sangre nos encontramos con la contraposición equilibrada entre datos casi enciclopédicos sobre la época, la saga familiar el modo de vida… todo un universo creado desde cero con la intención de dar fundamentos a la estirpe de los Targaryen con partes más narrativas donde podemos conocer a sus personajes y sus vivencias casi de primera mano, donde descubriremos personajes muy humanos con decisiones difíciles de tomar y sentimientos a flor de piel.

El juego con el ensayo y la narración crea un mundo propio dentro de la novela, cierto es que al principio pensé que la parte de ensayo se me haría muy pesada ya que lo que busca una fan de la saga es la narrativa, las aventuras y desventuras, la magia y la fantasía, el fuego de los dragones, la sangre de las batallas, los conflictos políticos y todos aquellos secretos que se esconden debajo de la mesa, pero he de reconocer que el paso entre uno y otro es muy fluido y casi no se nota el cambio de tono en la narración.

Otro punto que hay que destacar y elogiar son las ilustraciones de Doug Wheatley, en blanco y negro, a página completa, con grandes detalles y muy realistas sobre todo en los perfiles de los protagonistas, unas expresiones faciales que traspasan el trazo del lápiz para mostrarnos un alma compungida, feliz, triste…

Unas ilustraciones impresionantes que encajan a la perfección con la historia y la magnitud del mundo creado por el autor, además dan al lector un respiro en la lectura, como si una puerta se hubiera abierto para poder ver dentro de la prosa.

Lamento no hablaros de la trama, creo firmemente que en este caso no se aceptan spoilers de ninguna manera, lo poco que os diré es que os vais a encontrar con Aegon I Targaryen quien creo el trono de hierro, sus descendientes (tenéis un árbol genealógico al final) y como estos intentaran mantener el poder y el trono en sus manos llegando a un punto donde su extinción parecía estar escrita.

Un mundo reinado en la tierra por los hombres y los cielos por los dragones, un Poniente muy diferente al que conocíamos hasta ahora.

Debolsillo nos ofrece el primer volumen de una bilogía que de momento me ha sabido a muy poco y a su vez a un gran mucho.

Como todo lo que firma el autor, este libro es a lo grande. Aquí os dejo sus primeras páginas, el inicio de todo.

 

Tota una vida per recordar

Tres anys per crear-la,

una hora i mitja per gaudir-ne

i tota una vida per recordar-la. 

Aquests dies els lectors els estem vivint d’un manera estranya i especial doncs els llibres més que mai són el nostre refugi i no minven les nostres ganes de recomanar obres i autors.

Aquesta desgràcia que ens té tancats a casa ens ha ajudat a obrir molts llibres.

Els primers dies ens demanaven moltes recomanacions i ara ja ens demanen recomanacions d’autors per tal de tenir més d’un llibre a l’abast i del gust de la persona per poder gaudir-lo i de pas evadir-nos de la trista realitat que ens envolta.

Si hem de recomanar a una autora sense cap dubte una d’elles és la Núria Prades que ja ens va encantar amb les seves obres  “La noia de la biblioteca”, “Somnis a mida” i “L’aroma del temps”.

Ha tornat al panorama de les lletres de la millor manera possible doncs la seva nova obra és la mereixedora del Premi Ramón Llull i per nosaltres és una aposta segura de cara a la seva lectura.

En la seva nova obra titulada Tota una vida per recordar ens presenta ala Sophie, una noia amb un somni molt clar i la tenacitat de dur-lo a terme a pesar dels nombrosos obstacles que haurà de sortejar.

La seva passió és molt més forta que els contratemps.

Als inicis dels anys trenta i amb l’edat de setze anys es disposa a viatjar des de Nova York fins a los Ángeles per veure com es crea el món Disney, produccions com La Blancaneus i els set nans o Dumbo i participar-ne activament com a animadora de dibuixos.

El seu talent i la seva imaginació és innegable però s’haurà d’obrir pas en aquest món a cops de colze i a base de creure en ella mateixa.

Una novel·la en la que la lluita de gènere hi és present així com els turbulents anys trenta.

Però com el propi Walt Disney va dir “Si pots somiar-ho pots fer-ho” i si alguna cosa té la Sophie és una gran confiança en ella mateixa, força vital i un talent que l’avala.

Voleu ser testimonis de com la seva vida canviarà per sempre? 

Només llegint i desgranant la bellesa d’aquesta obra que ens apropa labutxaca podreu descobrir la màgia d’aquesta noia.

És una aventura imperdible i una lliçó de valentia.

La rosa de Hereford

Hoy quiero hablaros de una de mis escritoras favoritas, sus historias han ido evolucionando y cada vez me gustan más, sus obras anteriores “El futuro tiene tu nombre” y “Viento de otoño” ya me encantaron pero hoy con La rosa de Hereford creo que Brenna Watson ha ido un paso más allá y se ha superado a sí misma.

Vergara nos presenta una novela romántica histórica, nos llevará a la Inglaterra victoriana donde conoceremos a nuestros protagonistas.

Él es Nicholas Handcock un luchador en la guerra contra Napoleón que se ve obligado a volver a casa tras la muerte de su hermano y hacerse cargo del título familiar de Conde de Sedgwick.

Ella es Madeleine, una joven gobernada por una madre despótica, controladora que considera a su hija como un elemento para lograr su fin y ese fin será cazar a Nicholas, lo que les llevará a un matrimonio forzado.

Nicholas pensando que Madeleine le ha engañado la manda lejos, a Blackrose Manor, un hogar frio y desangelado, lejos de él, lejos de Londres.

Ya la tenía olvidada hasta que once años después en un baile el Rey requiere ver a su esposa, cosa que le llevará a ir a buscarla para contentar al Rey, lo que no espera encontrarse es a una mujer completamente diferente, fuerte, independiente, capaz de luchar por lo que quiere y ya no es la niña asustada que conoció.

 A partir de ese momento la relación entre ellos empezará con muy mal pie, pero el tiempo pone las cosas en su lugar y Nicholas descubrirá su gran error y Madeleine que está cerrada al amor descubrirá que a veces los sentimientos no se pueden gobernar.

Me gusta mucho la evolución de los protagonistas y la importancia que le da la autora a la evolución de Madeleine, sus descripciones detalladas que esconden un gran trabajo de investigación y documentación, la creación de los personajes tanto principales como secundarios como Julien, Jake y Eliot e incluso de un personaje que no os desvelaré que se merece un argggggggg…. No diré más.

La historia es narrada a dos voces, cada protagonista nos presentará su manera de ver las cosas y de sentirlas, un hecho que nos hace muy fácil empatizar con ellos sobre todo con el corazón bondadoso de Madeleine y el cambio de Nicholas.

Poco más os voy a contar aunque me gustaría explicaros aquellos detalles que a mí me han parecido maravillosos, así que solo os puedo dar el consejo de que la leáis, no la dejéis escapar.

Os dejo una idea de la contraportada: “¿Puede el amor nacer entre las cenizas del rencor? ¿Y el tiempo curar las heridas del despecho?”

Les coses humanes

Vaig tenir l’honor i el privilegi de rebre de les mans d’Amsterdam llibres les galerades de la novel·la guanyadora dels premis Prix Interallié i Goncourt Des Lycéens signada per Karine Tuil, autora que he descobert ara.

Normalment la portada em dona molta informació però en aquest cas l’he descoberta posteriorment i ha sigut tot un cop d’efecte. Unes escales, tot de periodistes preguntant i fotografiant i al centre un personatge que intenta amagar-se, no mostrar el seu rostre i fugir de l’escena. Unes escales que recorden a les típiques dels jutjats.

Les coses humanes és una novel·la psicològica, complexa, que ens mostra la societat francesa i ens convida a reflexionar i a debatre sobre el que es cou entre les seves planes.

Els primers capítols de la novel·la coneixerem als nostres protagonistes, la Claire una brillant assagista en temes feministes, en Jean el seu ex i un periodista polític televisiu, l’Alexandre el fill dels anteriors, un noi brillant que estudia a Stanford i l’Adam Wizman la nova parella de la Claire.

Els personatges son molt complexos en la seva construcció i en el seu desenvolupament, amb ells tocarem temes com l’orgull, la maternitat, l’ego, l’amor i la raó. Sense oblidar-nos dels seus secundaris que estan a l’alçada de les expectatives.

La vida de tots ells canviarà per un acte, per vint minuts, per una decisió, per un fet que els arrossegarà.

L’Alexandre rep una denuncia de violació, però ho va ser? Va ser consentit? Entrarem en un debat en una zona gris en quant la trama canvia de sentit i comença la investigació policial i un judici on el lector podrà ser jutge i jurat.

Llegirem moltes versions del mateix fet, preguntes i respostes, acusacions i defenses, tot enllaçat amb molta cura.

La prosa és molt directa, fluida i el tempo de la novel·la agafa un tempo ràpid que atrapa i sedueix al lector, les descripcions són acurades i personalment he hagut de rellegir alguns paràgrafs per la seva contundència al parlar de la vida en si mateixa.

Tot un descobriment que us convido a que gaudiu i que aprofundiu en els temes d’avui en dia i que són visibles a les xarxes socials, a la televisió i a l’abús de poder que se’n fa com una arma silenciosa capaç de fer judicis públics sense tenir tota la informació.

No cal ser feminista ni masclista per gaudir i comprendre els matisos que l’autora esquitxa amb la seva ploma.

Abans d’acabar vull agrair a traducció de Valèria Gaillard.