Trobades. Agenda Coelho 2021

Un any s’acaba (per fi), un any en que tots hem après a adaptar-nos, un any que no voldrem recordar però que ha existit... un any que ve molt de gust deixar enrere i oblidar.

Així que volem començar de nou, amb propòsits diferents a fa un any, amb expectatives molt diferents i a un món força hostil.

Hi ha alguna cosa més encoratjadora que planificar un nou any? Iniciar un cicle carregat de nous propòsits i nous somnis? 

La darrera agenda d’en Paulo Coelho és l’escenari perfecte per tal que deixem constància del nostre proper any i aquesta ve amb un títol gens atzarós Trobades, un fet que trobem molt a faltar, poder trobar-nos, abraçar-nos, conversar, reunir-nos... però hem descobert noves maneres de fer-ho, vies alternatives i en certa manera ens hem apropat als que estan més lluny de nosaltres encara que els portem al cor.

Hi ha molta gent que amb les noves tecnologies s’ha passat a les agendes electròniques o a apuntar-se notetes al mòbil o a l’ordinador però pels romàntics com jo enamorats de la vida i de la màgia que aquesta ens ofereix necessitem d’un suport en paper per tal de plasmar el nostre present.

No hi ha cap espai millor on escriure les nostres histories que en les agendes Coelho que ens ofereix labutxaca. Estan plenes de grafismes preciosos de Catalina Estrada, frases de l'autor i una organització del temps molt estudiada per tal que puguem escriure sense por de quedar-nos sense espai.

Iniciem l’agenda amb la innocència i la ignorància del que ens portarà el nou any, amb l‘esperança d’un any millor i amb somnis que han quedat al tinter i que busquen la seva pròpia manera de sortir a la llum.

Què ens depara el nou any? 

L’autor ens proposa un propòsit per a cada mes, al Gener ens espera Versàtil, al Febrer Fluid, al Març l’Alegria, a l’Abril l’Empatia, al Maig el Vincle, al Juny el Compromís, al Juliol el suport, a l’Agost la Unió, al Setembre la Fidelitat, a l’Octubre la Complicitat, al Novembre el Propòsit i al Desembre la Metamorfosi. 

Des de La Petita Llibreria desitgem que tots els nostres lectors tinguin un any excepcional i una agenda meravellosa per plasmar les seves emocions.

Ara que toca triar agenda nova no ho dubteu, el Coelho us espera!

Més que una agenda, és en sí una experiència sensible a l’ànima i de cara al futur. 

 

La fi dels temps

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui donem per conclosa la trilogia juvenil i fantàstica sota el títol de Penryn i la fi dels temps, una trilogia que haig de reconèixer que tot i no ser el públic objectiu al que va adreçada l’he gaudit molt i m’ha captivat per la capacitat narrativa de l’autora que combina situacions i escenaris fantàstics amb sentiments i dilemes molt humans.

Desprès d’Àngels caiguts i El món de l’endemà per fi arriba La fi dels temps.

En aquesta obra que tanca el cercle de la història novament la seva autora mostra com una obra juvenil ha de tenir qualitat argumental, aprenentatges, personatges molt potents i escenaris descrits amb detall.

De nou la Susan E E ens ha preparat un combinat perfecte per tal que el gaudim.

En aquesta nova entrega que avui us presentem ens retrobem amb la Penryn i en Raffe en un moment decisiu.

És com si estiguessin a l’abisme i han de decidir si caure o volar!

És una trilogia que cada cop va a més i més i a més velocitat.

L’hora decisiva s’apropa perillosament i cada bàndol ha de triar les seves armes i el seu objectiu. Ells sempre s’han ajudat i s’han estimat però tot i tenir finalitats similars no poden negar que són de mons totalment oposats i enfrontats.

Podrà la seva força, voluntat i tenacitat fer canviar els punts de vista?

Volen revertir tot el mal que l’enemic els ha infós i aturar el desastre que seria que el món quedés ja per sempre sota el mantell de l’obscuritat més freda.

En aquesta lluita d’humans i àngels es juga el combat final.

Gràcies a la tasca de traducció de la Roser Vales Abenoza podrem descobrir com acaba aquesta aventura que tant hem gaudit i sobretot com acabaran les vides dels protagonistes i els seus sentiments.

De la mà d’Obscura editorial hem descobert una autora brillant que ens ha narrat una trilogia brillant i fora de clixés que enganxa des de les primeres planes.

Ella i la seva prosa han estat del milloret d’aquest any literari!

No el deixeu escapar i recordeu que a la mateixa editorial podeu trobar les seves versions de contes clàssics com Cinder i el príncep de mitjanit.

El seu segell de qualitat està intacte a totes les seves obres.

Descobriu-la! És una gran proposta per regalar aquestes festes.

Harry Potter i les relíquies de la Mort

Arribem al final de la lluita, de la màgia més fosca enfrontada amb la llum de la esperança, amb uns amics que hem fet al llarg de set novel·les i que generació rere generació es mostrarà com una lectura juvenil imperdible.

J.K Rowling ens presenta Harry Potter i les relíquies de la Mort, o el que per a molts seguidors podria haver rebut el nom de l’entrega anterior segona part.

Fem memòria, vàrem conèixer el món de la màgia i els seus personatges amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, vam gaudir d’un impàs ampliant el món màgic més enllà dels murs de Hogwarts a “Harry Potter i el calze de foc” i finalment arribem al preàmbul del final, a l’estratègia en front la lluita a “Harry Potteri l’ordre del Fènix” i “Harry Potter i el misteri del Príncep”.

Per primera vegada el comiat entre en Harry i els seus tiets i en Dudley és diferent, cosa que demostra com aquest darrer ha madurat i ha començat a comprendre moltes coses a les que els seus pares han preferit tancar els ulls.

En aquesta darrera aventura, acompanyarem en Harry, en Ron i la Hermione a la recerca i destrucció dels fragments de l’ànima del senyor Tenebrós, i dins d’aquesta narració en descobrirem una d’altra “Les relíquies que de la Mort”, la Vareta d'Àlber, la més poderosa del món, la Pedra de la Resurrecció, que reviu els esperits durant una estona i la Capa d'Invisibilitat que van ser lliurades a tres germans que es van trobar a la mort en un camí.

L’enfrontament està servit entre els cavallers de la mort i els lleials al bé, incloent-hi l’exercit d’en Dumbledore, de la mateixa manera que en Harry es veurà les cares amb en Voldemort i només un d’ells sobreviurà al poder de l’altre.

Un aspecte a destacar i únic entre totes aquestes novel·les és l’epíleg on parla de dinou anys després i deixa la porta oberta a una nova aventura on potser el nostre trio no sigui el protagonista però si un suport important per la trama.

El llibre conclou amb: "Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé."

Una època acaba i una nova comença. Que la màgia i la innocència us acompanyi en els vostres somnis de la mà de labutxaca.

Un arbre de Nadal i una boda

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui rescatem del passat amb un format ben bonic i ben pensat l’obra Un arbre de Nadal i una boda del autor clàssic Fiodor Dostoievsky.

En aquesta obra es parla d’una boda, es el tema en que arrenca però el nostre narrador prefereix fer un viatge enrere i recordar una historia de Nadal que el va sobtar tant que encara ara recorda i la transmet als lectors.

A la festa de Nadal que va anar i que li va canviar a mirada passaven coses ben estranyes però amb un rerefons ben crític per tal que nosaltres seguint el traç del gran autor puguem reflexionar sobre les festes nadalenques que encarem i sobre la vida en general.

En aquesta festa hi havia un arbre de Nadal preciós i replet de regals per als menuts però la finalitat era tenir-los entretinguts mentre els grans feien plans de futur que els comprometien i alhora creaven aliances i venjances.

També és altament curiós la manera en que tracten la figura del regal doncs l’amfitrió de la festa sap molt bé sota el seu criteri que ha de regalar a cada infant per fer feliç als progenitors i alhora ordenar-los d’alguna manera en un classisme ranci.

A la filla del comerciant més important li regala una nina preciosa i ben cara i en canvi, al fill d’una institutriu vídua li regala un simple llibre de ciències naturals sense fotografies.

En aquesta reflexió sobre el materialisme del Nadal també veiem com preveu gent que en el futur li poden servir i d’alguna manera els compra amb els seus obsequis mentre no gasta ni cinc amb els altres convidats que no els pot demanar res.

Les relacions de conveniència en diversos aspectes es donen cita al voltant d’aquesta arbre tan metafòric.

I nosaltres com vivim els Nadals? Fem regals de compromís? Valorem més un regal car sense sentiments al darrere o preferim una cosa senzilla regalada des del cor?

Quants significats per un regal i les mans que el donen i el reben!

Aquesta obra en format petit i amb il·lustracions a càrrec de l’Oriol Malet ens mostra la naturalesa humana i ens convida a la reflexió.

Gràcies també a la tasca de traducció de la Marta Nin podem desgranar totes les ensenyances que en Fiodor Dostoievsky ens va deixar com a llegat.

De la mà de Comanegre i amb més actualitat que mai podem retrobar-nos amb una obra clàssica que esta de rabiosa vigència amb un missatge clar i entenedor esposat per un detonant mitjanament normal al que els protagonistes li donen la força amb una trama que no deixa indiferent.

La literatura sempre ens ha agradat quan ens modifica i no en sortim indemnes i aquesta obra n’és un clar exemple.

No el deixeu escapar!

 

Mi querida tentación

He de reconocer que de la novela que hoy os quiero presentar quería leerla y quería no leerla. Por un lado sabía que me iba a gustar dado que Johanna Lindsey es y será una de mis autoras de cabecera en la sección romántica de mi biblioteca, una autora que me ha regalado historias maravillosas, horas de intriga y a su vez amores casi imposibles, pero a su vez puede que sea una de sus últimas novelas publicadas ya que nos dejó este otoño y eso me creaba con esta novela una especie de despedida, aunque tengo pendientes títulos anteriores por leer.

Mi querida tentación se nos presenta con una portada marcada por una joven dama en el campo, sola, tranquila y a su vez con un aire desafiante, toda ella marcada por unos colores pastel muy suaves en su ropa y en el horizonte, una figura sola que marca el protagonismo que recaerá seguramente en ella.

Nuestra protagonista femenina es Vanessa, la hija del conde de Ketterham, un hombre exiliado en las Highlands Escocesas dado que su vida corre peligro en Londres. Juntos viven una vida tranquila y feliz hasta que Vanessa ha de ser presentada en sociedad y eso plantea el regreso de la joven a Londres junto a su madre. Quizás su matrimonio futuro pueda cambiar la situación de su padre y restablecer su nombre en la sociedad.

Vanessa es joven pero inteligente, independiente, con la férrea convicción de ayudar a su padre como sea, incluso vendiendo su vida, su alma y su corazón al diablo.

Su vida chocará con Lord Motgomery Townsend, un hombre libertino y a su vez hombre de confianza del Príncipe Regente quien acaba respondiendo muchas veces por los actos de su Príncipe como propios.

Dos personajes fuertes de carácter, con sus propios secretos y unos destinos que parecen estar marcados a fuego pero que una intrigante trama los llevará a reconocer en los ojos del otro a su pareja perfecta aunque quizás no la más adecuada.

La prosa de la autora no decepciona en ningún momento, sus descripciones son detalladas y delicadas, sus personajes principales son muy sólidos y los secundarios son puro magnetismo, es imposible para el lector no caer en su tentación.

Esta novela que nos presenta Vergara me ha encantado, tiene romance, sacrificio, traición, honor, intriga y caminos poco seguros para nuestros protagonistas.

Sé que me quedo corta de palabras pero quizás por última vez quiero darle toda la voz a la pluma de la autora y que ella os dé a vosotros su propio regalo, una historia que os hará latir el corazón y vivir una apasionada aventura.

El fantasma y la señora Muir

Da gusto poder hablar de una novela clásica y reconocer su poder de persuasión, como ha conseguido atraparme, como he creado la falsa ilusión de que estaba en Whitecliff y de que el mundo terrenal y el espiritual bailan juntos en el filo de una navaja marinera.

La Editorial Impedimenta nos presenta El fantasma y la señora Muir, obra de R. A. Dick y con una excelente traducción de Alicia Frieyro.

La portada de eta novela evoca un plácido paraje cotero, un pueblecito donde parece que la vida pasa lánguidamente sin sobresaltos y donde el rugir de las olas junto a su vaivén marca el paso del tiempo.

Nuestra protagonista es Lucy Muir, un joven que tras quedar viuda se muda a Gull Cottage en Whitecliff, una casa embrujada donde según todos vive o mejor dicho reside el fantasma de un capitán marino, Daniel Gregg, antiguo propietario de la casa y con la misión de espantar a todos los que le molesten.

Lucy no hace caso de los cotilleos y se instala en la casa, allí conocerá a su fantasma, un hombre con quien tendrá grandes diálogos y discrepancias, hasta tal punto que lo que se planteaba como una novela gótica pasa a ser un amor platónico entre dos seres en mundos diferentes que va más allá de la propia razón.

Lucy descubrirá en el capitán algo que ni sabía que buscaba y el Capitán encontrará en ella alguien con quien compartir más que una amistad.

Todo cambiará cuando Lucy empiece a escribir las memorias del capitán y aparezca en escena alguien que pondrá a prueba su bondad de corazón, apartándolos el uno del otro aunque sus vidas o tiempo en el más allá discurran en paralelo y n se reencuentren hasta el final del camino.

La prosa de la autora es magnífica, el tempo es sostenido y creo que a obra se adelanta a su tiempo mezclando géneros dramáticos, románticos y de ficción. Sus descripciones son muy cuidadas y la construcción de los personajes es una absoluta delicia presentándolos desde todos sus ángulos haciendo lo irreal casi real.

La verdad es que al terminarla se me ha escapado una lágrima y realmente me he sentido como Lucy, no sé si de tristeza o de felicidad.

Por si os pasa como a mí y queréis más he descubierto su versión cinematográfica en blanco y negro del año 1947, muy recomendable aunque siendo sincera me quedo con la versión literaria.

 

Harry Potter i el misteri del Príncep

Ja hem passat l’equador de la gran saga de màgia que portem entre mans, hem repassat els primers títols de la col·lecció  “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta”, “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, “Harry Potter i el calze de foc” i “Harry Potter i l’ordre del Fènix”, ara ja estem preparats per enfrontar-nos a la lluita final per a la destrucció d’en Voldemort o per la perdició d’en Harry.

J.K Rowling ens presenta la sisena entrega i preàmbul del gran desenllaç sota el títol de Harry Potter i el misteri del Príncep, una entrega que deixarà al lector amb molts interrogants i un gran dolor per la pèrdua de grans personatges.

En aquesta entrega que ens presenta labutxaca el món màgic i el món muggle conflueixen deixant entreveure que hi ha més enllà del vel que els separava i els mantenia segurs els uns dels altres.

Aquesta entrega girarà sobre la creació dels horricreus, objectes que poden guardar un fragment de l'ànima. Per a crear-ne un, s'ha d'assassinar a algú, aconseguint així que l'ànima de l'autor del delicte es trenqui i després realitzar un conjur per a guardar el fragment d'aquesta dins d'un objecte. 

En veu d’en Dumbledore descobrirem que en Voldemort va crear set horricreus, i que dos ja han estat destruïts: el Diari d'en Rodlel i l'anell dels Gaunt. 

Manquen cinc horricreus que s’han de destruir abans d'enfrontar-se a en Voldemort, perquè si no ho fan, part de l'ànima d'en Voldemort seguiria lligat a la Terra. 

D’altra banda descobrirem que en Malfoy rep l’encàrrec de matar en Dumbledore, encara que no serà ell la mà executora.

I en Harry mostrarà en públic el seus sentiments per la Ginny finalment, segellant els seus llavis amb un petó.

El final de la saga es precipitarà amb les paraules de l’Snape revelant que ell és el príncep mestís.

El món màgic necessita guarir les ferides i només ho podrà fer destruint la foscor.