És que abans no érem així

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb la ploma àgil i la ment inquieta de la gran Empar Moliner.

Sigui en articles, amb opinions televisives, en relats o en obres més extenses ens ha demostrat de sobres que la seva manera de pensar particular i àcida sempre és com una bufetada de realitat per la societat.

És com aquella dita que anuncia que entre broma i broma s’hi amaga la veritat, és com una trobada amb una amiga que sense vergonya i sense pèls a la llengua explica veritats com a punys de manera distesa i un xic teatralitzada per tal d’afegir èmfasi al seu missatge.

Després de recomanar-vos la lectura de “Tot això ho faig perquè tinc molta por” us recomanem de manera molt clara la seva darrera obra És que abans no érem així.

En aquest recull de contes trobareu sentiments oposats a les balances i anireu en un vaivé constant de la por a l’alegria, de la llagrimeta commovedora fins al odi més profund.

És un llibre radical que a primera vista no entén de grisos però que a través de les situacions i els personatges ens deixa reflexionant a nosaltres sobre quin to entre el blanc i el negre li podem donar.

La perennitat de l’ésser humà i la seva naturalesa més pura també es posa a debat a partir de la por, la mort, el desig, la sexualitat, la manera de vincular-nos.

Poc us volem desvetllar ja que ella sap condensar en breus planes un missatge rodó que es clava com un punyal i et deixa pensatiu i penjat d’una idea.

És un llibre del que no es surt indemne, és una eina de reflexió que en aquest setembre atípic ens pot ajudar a veure si realment no som com érem o realment no ho sembla tant i si que som els mateixos que érem.

Per desentrellar aquesta incògnita que ens presenta simplement amb el títol us haureu de rendir a la lectura que Columna ens apropa.

És una autora i una pensadora moderna que trenca esquemes però alhora ens connecta amb la societat i el nostre entorn.

És un imprescindible per als amants de les bones lletres en format breu.

Quan el missatge és bo encara pren més força en format curt. I ella n’és una gran mestra.

Deixeu-vos encisar per la seva grandesa!

 

 

Tal como éramos

Una comedia romántica que es un homenaje a las grandes historias de amor.

Ediciones B nos presenta una comedia romántica al más puro estilo clásico de los años dorados de Hollywood con un punto de melancolía y realidad de hoy en día.

Con una portada que no nos lleva a grandes desengaños Fiona Collins nos presenta Tal como éramos, una pareja a las sombras de los grandes focos que iluminaban los grandes estrenos de cine, una pareja en una gran ciudad a la sombra de todos que están respirando el aliento del otro bajo un cielo de estrellas.

Nuestra protagonista es Arden, una mujer de cuarenta años que ha sobrevivido a una madre egocéntrica y que logro escapar de un matrimonio duro y cruel, vencio como una heroína a una situación compleja.

Ahora siente que su presente no le aporta nada, el futuro quien sabe que traerá, solo breves momentos de su pasado la llevan a momentos felices. No es una mujer amargada pero se ha encerrado en si misma, huye de sus amigos y prefiere ver una película en casa.

Todo cambiará con un encuentro fortuito que la llevará a visitar a un amigo en el hospital donde en la cama de al lado esta Mac, el hombre por el que perdió la cabeza en su juventud.

Mac solo se comunica con referencias de películas, un hecho especial para ella dado que asi se comunicaban ellos. A partir de este momento Arden volvera a descubrir que en su interior sigue viviendo esa mujer joven, vital, alegre y capaz de sentir, amar y sonreir.

Esta novela os invitará a volver a ver grandes películas como “Casablanca”, “El graduado” o “Pretty Woman” entre otras.

Me ha gustado mucho el humor tan británico de la autora, esas pequeñas salidas de tono, esa frescura y veracidad al construir a sus personajes y las descripciones detalladas de momentos claves de la vida de Arden si dejar que asuman el control de la narración manteniendo al lector en el presente.

Construye con facilidad un puente de empatía con su protagonista y una relación amor-odio con Mac, aunque sus personajes secundarios irán dejando las sombras para aparecer en la luz de los focos.

Esta historia no solo nos habla de amor sino que le da su lugar de importancia a la amistad.

Aquí os dejo sus primeras páginas y me gustaría terminar con un breve fragmento que me ha encantado:

“Creo que yo también puedo rescatar. Puedo amar y ser amada. Soy una adulta, una superviviente y la protagonista de mi propia historia”

La senyora Stendhal

Si, no ho puc evitar, sóc una enamorada de la prosa d’en Rafel Nadal. Des dels seus grans èxits “Quan érem feliços” i “Quan en dèiem xampany” fins al seu boom literari amb “La maledicció dels Palmisano” no puc evitar seguir la seva carrera literària.

A més és un escriptor que respecta molt el seu estil alhora que sempre procura que el seu públic sempre tingui una bona obra entre mans sense perdre la seva essència i el seu segell de qualitat.

Les trames sempre estan perfectament contextualitzades i amb un teló de fons ben detallat i documentat per tal que d’un salt et sentis dins la novel·la i uns personatges que et posen la pell de gallina gràcies al seu treball descriptiu tant dels fets com de les emocions i l’evolució psicològica d’aquests.

A La senyora Stendhal tenim de nou una novel·la en que la família és la protagonista i no ens referim pas a la família tal i com la podem concebre tradicionalment.

La protagonista, la senyora Stendhal, veurà com el Lluc queda orfe el darrer dia de la Guerra i el seu sentiment de protecció farà que les seves vides canviïn per sempre cuidant-lo com si fos la seva mare.

Ella, el petit Lluc, el germanastre del Lluc i l’avi Dídac faran que l’educació, el creixement i el desenvolupament vital d’aquest nano sigui el més positiu, sa i realista possible.

No podem oblidar que ens situem a la postguerra on vencedors i vençuts conviuen i encara hi ha esclats d’ira aquí i allà.

Com educar a un nano en aquestes situacions? 

La Senyora Stendhal serà una abanderada de l’escola tal i com la vol revolucionar, de l’amor i sobretot de la veritat per ajudar als joves a conformar el seu propi camí i d’alguna manera anar a la recerca del propi destí.

Essent mare del Dani i fent-li de mare al Lluc serà conscient de les necessitats i els vincles que existeixen entre mare i fills. L’amor és una arma potentíssima de valor incalculable.

Podrà obtenir la llibertat desitjada per ella i els seus? 

Només en aquesta obra que ens ofereix Educaula 62 ho descobrireu.

Està ambientada amb tanta minuciositat, detallisme i veracitat que us deixarà astorats, a més la sensibilitat i emoció dels personatges us traspassarà i els voldreu abraçar, sacsejar i potser alguna llagrimeta us vindrà a veure.

La voleu conèixer?, en Lluc té moltes ganes de presentar-vos-la!

 

Encara som nosaltres

Per Àngela Sánchez Vicente

Us presentem amb gran fascinació la primera obra de la Sandra Comas i des de la nostra modesta opinió és una ploma que ve a quedar-se al món de les lletres actual.

Pocs autors mostren tan amor per la literatura com aquells que arrisquen per explicar una historia que fuig dels clixés dels grans best sellers i obtenen una obra complerta i amb la mesura justa de tots els ingredients que necessita una obra per esdevenir profunda, distreta i alhora generar unes  ganes immenses de recomanar-lo a família i amics.

El cas de l’autora que avui us apropem és un èxit ben clar! Ens ha encantat desgranar la historia que ens presenta, conèixer als seus protagonistes i els seus particulars mons emocionals.

A Encara som nosaltres coneixereu a l’Àngel i al Pol, dos amics que des de la seva infantesa varen ser molt units i que als dotze anys van viure un fet que va sacsejar el seu present i marcarà el seu futur.

Quan són més grans veureu que han crescut de maneres diverses i cadascun ha gestionat les seves emocions de manera particular però ambdós tenen un poso del passat amb el que han de fer les paus si volen afrontar un futur positiu de manera individual i alhora enfortir encara més el seu vincle.

El Pol ha viscut molts anys a Nova York però ara es troba que ha de tornar un temps i creu que potser el pis que va compartir un temps amb l’Àngel seria una bona opció.

El retrobament els mostrarà que no tot es tan perfecte com ells mateixos aparentaven de cara a l’altre i alhora els servia per auto enganyar-se.

Però al cap i a la fi encara segueixen sent ells i sent amics.

Què els va passar que els va marcar tant? Podran enfrontar-s’hi de manera sincera i sortir-ne més lleugers per enfrontar el dia a dia i el seu futur?

Pot un dia canviar-te la vida?

S’hauran de sincerar l’un amb l’altre amb les mentides que han anat acumulant sobre el seu present i viatjar a la seva infantesa per arreglar i posar en ordre la seva ment.

És una obra sorprenent, amb un factor desencadenant senzill però un viatge al passat que ens farà anar en una muntanya russa emocional per la que cal estar preparat.

Ells ja han fet el salt al vuit?

I vosaltres, us animeu a acompanyar-los?

Per descobrir tots els interrogants heu de caure a la seva lectura que ens ofereix La Campana.

És una lectura que flueix en el temps de manera natural i dibuixa l’amistat d’una manera incondicional.

 

Entre nosaltres

Abans de començar vull felicitar a l’editorial Llibres del Delicte per la seva aposta per una nova col·lecció que convida al lector adolescent a llegir histories escrites per ells i per a ells.

Avui us presento el primer títol de la col·lecció Delictes juvenils, Entre nosaltres és la primera novel·la d’una jove escriptora de setze anys que te molt camí per recórrer i que espero poder tornar a gaudir de la seva prosa.

Aina Huix s’endinsa en el món propi d’un Institut on un dels seus estudiants de primer de Batxillerat, en Dani, ha sigut assassinat i tots els seus companys de classe són sospitosos, tots tenien algun motiu per voler-lo veure’l mort.

Aquesta trama que ens presentarà als seus companys donant-los veu pròpia i narrativa crea un afecte de prisma mostrant-nos un moment, una acció des de diversos punts de vista, fet que dona una dinàmica molt interesant pel lector jove.

La historia d’en Dani serà l’eix que ens mostrarà part de la vida adolescent, l’amor, les relacions entre ells i amb la família, els seus problemes, bulling, drogues, sexe, violacions...

Potser toca masses pals i la historia de l’assassinat queda una mica diluïda, però a la vegada ens mostra un reflex de la vida real, de com aquests joves s’enfronten a problemes que no existeixen per desgracia només en el món dels adults.

Amb aquesta novel·la crec que se’ns mostra que els joves volen tenir veu pròpia en el món literari, apropar els temes a la seva realitat i donar-li un punt negre que resulta força atractiu i seductor.

La prosa de la jove autora és fresca, dinàmica, addictiva, sincera i força realista encara que copsa masses temes i personatges en poques planes. Les seves descripcions són acurades i els seus protagonistes estan força ben construïts amb personalitats molt diverses i capaços de mostrar-nos les llums i les ombres de la vida sense tenir en compte les edats dels personatges.

Només us puc recomanar que descobrir aquesta lectura per vosaltres mateixos i per descomptat molt recomanable pels joves que no estan acostumats a llegir.

 

L’espia del Ritz

Per Àngela Sánchez Vicente

Després de les seves múltiples obres i de les seves novel·les “Mariona” i “Rosa de cendra” ens sorprèn cada cop més el poder literari de la gran Pilar Rahola.

Molts de nosaltres tendim a sentir el seu nom i directament pensar en política, tertúlies, etc. Però cal reconèixer que les seves obres literàries no deixen indiferent.

Al ser una gran amant de la política i de la historia crea unes novel·les ambientades en la Barcelona d’èpoques passades sense caure en anacronismes i creant una atmosfera i un context de fons tan ben documentat que és un goig saltar dins l’obra i anar seguint els passos dels seus protagonistes.

A més, per als seus lectors incondicionals a la nova obra ens retrobem amb personatges ja coneguts de les seves obres que encara li donen aquest factor de continuïtat a la historia.

Amb la seva nova novel·la L’espia del Ritz ens situa a un dels llocs més luxosos de la ciutat en l’època posterior a la Guerra Civil.

Una època de contrastos, del daurat del Ritz que opaca la foscor que es viu a molts carrers. Ens porta de la opulència i la sumptuositat fins a la misèria i la por. I també des del poder fins a la obediència.

Però com un funambulista que camina a la línia entre les dues barcelonès contraposades que ens retrata es mou l’espia del Ritz.

Un home jueu que des de la seva feina com a músic del gran hotel té el poder de ser espectador de múltiples reunions, sopars i connexions socials que li poden ser de molt servei si les utilitza de manera correcta.

Aquest home es caracteritza pel seu passat i les seves decisions.

La Merceneta, als seus cinquanta-quatre anys es planteja la seva vida com una rica i avorrida esposa d’un franquista poc amable i dèspota.

Quin rol adoptarà la nostra amiga?

Entre les llums i les ombres de la ciutat que batega al ritme del xampany i del swing i que sent de fons els afusellaments al Camp de la Bota, les cues al Auxilio Social, les nenes dels prostíbuls, la resistència i l’estraperlo aquests personatges poden canviar moltes coses.

Un teló de fons realista, un escenari principal luxós i molts enigmes per ser resolts ens esperen en aquesta gran novel·la que ens ofereix Columna.

Una obra que enganxa alhora que ens fa una fotografia molt realista d’una època convulsa a la ciutat de Barcelona.