Mites

Crec que des de petita que la mitologia i a cultura clàssica m’ha agradat molt, però no crec haver llegit i gaudit mai tant amb un llibre com amb Mites de Stephen Fry, un autor que coneixia en la seva faceta d’actor però que m’ha encisat amb aquesta obra.

L’autor ens presenta l’evolució dels Déus grecs des de l’inici de la historia partint del Caos i com aquest va donar lloc a una família poc convencional, un “culebrot” entre poders, incests, germans, parents, enveges, infidelitats...

Tots immortals, poderosos i en certa manera encara que no ho sembli molt humans. 

Si us pensàveu enfrontar a una obra didàctica no us diré que no aprendreu molt però realment he de confessar que no sé ni com però de sobte estava submergida en una historia fascinant i no podia deixar de llegir.

La prosa de l’autor té una ironia molt fina, el seu llenguatge és molt planer, les comparacions que realitza per apropar-nos als mites són senzillament brillants, explica els fets que podrien arribar a ser tediosos com quelcom emocionant, una obra viva rere mil·lennis d’història recopilada en poc més de quatre centes planes que el lector descobrirà com a quelcom conegut i alhora nou.

Realment la veu d’aquest autor és única i reflexa la seva visió per la cultura grega a tot aquell que el llegeixi, cap esser diví queda indemne de la seva ploma afilada i aconsegueix que reflexionem sobre el que sabem el món i la il·lusió de la seva creació. Tot això ens arriba gràcies a la tasca de traducció d’Anna Llisterri que ha aconseguit copsar l’ànima i l’esperit de bufó de l’autor.

Una obra molt acurada, amb moltes referencies bibliogràfiques, arrels lingüístiques que ens han arribat a avui en dia i peus de pàgina que acaben d’arrodonir el text.

L’obra ens presenta a l’inici un mapa on podrem anar situant els mites, el seu arbre genealògic que parteix del Caos i com ve diu l’autor abans d’ell no hi havia res o potser l’univers era com el caos d’una habitació d’un adolescent. Son aquests girs que li donen vida al llibre.

Rere un pròleg sentit  la historia es recull en quatre parts, dues recullen el principi dels temps i els ordres que s’aniran establint entre els poders divins i les dues següents les joguines de Zeus, tant humanes com divines enunciant en cada capítol de qui parlarà. 

Us recomano que tingueu en compte l’apèndix, l’epíleg i l’índex analític, tres punts afegits que us ajudaran a fer aquest viatge en el temps.

M’estic quedant amb moltes ganes d’explicar-vos moltes coses, petits detalls que semblen no tenir importància però que esdevenen cabdals pel desenvolupament del futur.

Ara llibres ens fa un regal, ens convida a somiar amb un món on tot és viu i alhora tot és passat, una confluència, un conte, una historia que cal entendre per descobrir molts secrets del nostre passat i futur.

No el deixeu escapar, és divertit, ràpid, àgil, irònic, didàctic sense ser alliçonador, complex i entenedor a parts iguals, un món que ha quedat tancat dins d’una bombolla que podreu contemplar gràcies al seu detall.

Una obra impecable, imprescindible pels amants del passat, per aquells que estan cansats de llegir sempre el mateix. 

«La mitologia grega no té absolutament res d’intel·lectual o acadèmic: és addictiva, entretinguda, accessible i sorprenentment humana.»

La veu interior

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presento una obra breu però tan complerta i plena de sentit...

Per mi parlar-vos i recomanar-vos els llibres d’en Francesc Torralba és tot un goig ja que encara sembla que senti la seva veu a les conferències que ens feia a la universitat.

La seva veu de la saviesa ens encisa alhora que la seva manera clara i directa a l’hora de parlar i relatar ens ajuda a entendre el missatge d’arrel que ens vol transmetre i la bellesa en la que ens el presenta.

Després d’obres com “L’art de saber escoltar”, “Un mar d’emocions” i “La revolució ètica” per destacar-ne uns quants de la seva extensa bibliografia ens presenta un nou títol La veu interior.

En un format breu, cuidat, bonic i amè ens ajuda a Aprendre a escoltar-nos per vèncer la por i la incertesa.

En aquesta obra coneixerem a dos personatges que ens tocaran la fibra sensible. 

D’una banda coneixerem a l’Edith una noia jove que viu en un món accelerat i que encara li queden masses coses per aprendre i d’altre banda coneixerem al seu oncle Agustí, un senyor gran que des de la residencia d’avis on viu li donarà moltes lliçons sobre la vida des de la seva pròpia experiència.

Viuen a les antípodes però s’entenen a la perfecció. 

A través de cartes ambdós es desfoguen i es comuniquen sobre allò que els passa, els amoïna i alhora intenten posar llum a la vida de l’altre.

Aquesta obra m’ha recordat aquella cita que deien els grans de la família sobre “si la joventut sàpigues i la vellesa pogués”.

Realment tenim molt que aprendre de la gent gran ja que les seves vides són lliçons per a nosaltres i en canvi els joves els podem donar la dosi de piles que necessiten per no fer la seva vida tan monòtona i grisa.

Descobriu les cartes, descobriu les dues generacions i com el diàleg pot ser una gran base per tal que dues vides es complementin i s’entenguin.

Gràcies a Comanegra un cop més per les seves lletres reflexives i altament didàctiques en un món on les referents s’esborren podem gaudir d’una obra epistolar magníficament tramada i amb un gran aprenentatge.

La por de començar, la soledat, allò important de la vida... 

Què n’aprendreu vosaltres d’aquest parell?

Locos, ricos y asiáticos

Locos, ricos y asiáticos es la última fiebre entre los lectores que buscan una novela actual, fresca, divertida, satírica y con una buena dosis de mala leche.

Kevin Kwan se ha transformado en un gurú literario en todo el mundo y su novela ya tiene adaptación cinematográfica con todo el esplendor de fondo de Nueva York y Singapur.

Ciertamente muchos la han considerado inspirada en “Orgullo y prejuicio” de Jane Austen o en la serie “Gossip Girl”, una idea bastante acertada cuando sus personajes son de clases distintas y las familias son complicadas.

Rachel Chu es una profesora universitaria que vive en Nueva York con su novio desde hace dos años Nicholas Young, juntos son una pareja normal en una ciudad donde todos viven a la sombra de los altos edificios.

Nicholas ha mantenido en secreto sus raíces y a su familia, quiere saber si aquellos que le rodean y le quieren son sinceros o si lo hacen por su dinero, un dinero que como iréis comprobando en la novela corrompe a casi todos sacando la piel de cordero de muchos lobos disfrazados.

Llega la hora de que Nicholas presente a su novia a su familia y viajan a Singapur, allí Rachel deberá adaptarse a un nuevo rol, a la falsedad de la clase social aportada por el dinero, a dejarse tentar por el consumismo aunque rápidamente descubre que prefiere seguir siendo fiel a sí misma que ser una excéntrica loca.

Este hecho y sin olvidarnos de la madre del novio que le pondrá las cosas más difíciles todavía nos encontraremos en la tesitura que la trama marca entre la familia, el amor y quizás una especie de redención.

La novela me ha encantado, es fresca, actual, divertida, irónica, con una lectura entre líneas contra los excesos y los nuevos ricos, critica una vida vacía llena de cosas materiales frente a los sentimientos reales y puros.

Sus descripciones y ambientaciones son impresionantes, me han llamado sobretodo la atención cuando se centran en Singapur, un lugar poco conocido y que al ir entrando en la trama parecerá que el lector se encuentre paseando entre sus calles, una ciudad que se irá abriendo bajo nuestros pies.

Los personajes principales son sólidos y muy bien definidos y los secundarios, aunque en algún momento podemos perdernos, dado que son muchos, aportan un gran realismo a la narrativa. En este punto hay que agradecer que en las primeras páginas el autor nos regale un árbol genealógico de la familia.

Debolsillo no presenta una novela adictiva, viva, actual y fashion donde  las haya. Y aunque en su portada destaca el perfil de una mujer enmarcada en joyas, la verdadera joya es la novela.

Aquí os dejo un pequeño fragmento.

El método 15/33

Si os gusta la novela negra de verdad con toques de thriller y una intriga tan impresionante que os mantiene despiertos hasta la última página os tenéis que rendir a El método 15/33.

Quizás penséis que como se llevará al cine no vale la pena y ya la veréis pero realmente es una novela que se ha de desgranar poco a poco, ir metiendo la nariz para averiguar más y más cosas. 

No podemos negar que nuestra mente es mucho más rica que una imagen dirigida por un gran cineasta; cada golpe, cada grito, cada palabra puede sonar más alto en la pantalla pero la profundidad del relato y la vida de la protagonista se ha de descifrar con el libro.

Basada en una evolución psicológica de la protagonista, Shannon Kirk nos regala una obra en la que tendremos miedo, no sabremos quienes son los buenos o los malos y además nos encontraremos con un montón de sentimientos encontrados.

La chica es aparentemente cándida, de sólo dieciséis años, embarazada, acobardada, sola a la que acaban de secuestrar. Parece que tenemos víctima. ¿O no?

Apostad por el bando que queráis pero esta chica es fría como un tempano y desde el instante en que se da cuenta de lo que está pasando solo tiene en mente mantenerse a salvo y vengarse cueste lo que cueste. ¿Ahora quién es el malo?

Poco a poco y como si construyera un rompecabezas idea un plan magistral para llevar a cabo su venganza. No hay nada al azar, todo tiene un cómo y un porqué.

¿Serán suficientes las razones?

Creo que es una novela altamente adictiva y de la que no sales ileso; susto tras susto, cambios de roles y hasta sientes piedad de los captores.

¿Qué la puede llevar a tramar tan escabroso plan? ¿Hay hechos previos que han marcado su carácter calculador?

De la mano de B de Bolsillo podéis adentraros en una novela muy descriptiva, elegante y a la vez con un toque original alojada en el género de novela negra psicológica.

En un mundo de negros y blancos no hay espacio para grises.

Animaros a descubrir quién es esta joven y qué pasará con ella. Si no lo leéis nunca lo descubriréis.