dilluns, 16 de setembre del 2019

La veu interior


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presento una obra breu però tan complerta i plena de sentit...

Per mi parlar-vos i recomanar-vos els llibres d’en Francesc Torralba és tot un goig ja que encara sembla que senti la seva veu a les conferències que ens feia a la universitat.

La seva veu de la saviesa ens encisa alhora que la seva manera clara i directa a l’hora de parlar i relatar ens ajuda a entendre el missatge d’arrel que ens vol transmetre i la bellesa en la que ens el presenta.

Després d’obres com “L’art de saber escoltar”, “Un mar d’emocions” i “La revolució ètica” per destacar-ne uns quants de la seva extensa bibliografia ens presenta un nou títol La veu interior.

En un format breu, cuidat, bonic i amè ens ajuda a Aprendre a escoltar-nos per vèncer la por i la incertesa.

En aquesta obra coneixerem a dos personatges que ens tocaran la fibra sensible. 

D’una banda coneixerem a l’Edith una noia jove que viu en un món accelerat i que encara li queden masses coses per aprendre i d’altre banda coneixerem al seu oncle Agustí, un senyor gran que des de la residencia d’avis on viu li donarà moltes lliçons sobre la vida des de la seva pròpia experiència.

Viuen a les antípodes però s’entenen a la perfecció. 

A través de cartes ambdós es desfoguen i es comuniquen sobre allò que els passa, els amoïna i alhora intenten posar llum a la vida de l’altre.

Aquesta obra m’ha recordat aquella cita que deien els grans de la família sobre “si la joventut sàpigues i la vellesa pogués”.

Realment tenim molt que aprendre de la gent gran ja que les seves vides són lliçons per a nosaltres i en canvi els joves els podem donar la dosi de piles que necessiten per no fer la seva vida tan monòtona i grisa.

Descobriu les cartes, descobriu les dues generacions i com el diàleg pot ser una gran base per tal que dues vides es complementin i s’entenguin.

Gràcies a Comanegra un cop més per les seves lletres reflexives i altament didàctiques en un món on les referents s’esborren podem gaudir d’una obra epistolar magníficament tramada i amb un gran aprenentatge.

La por de començar, la soledat, allò important de la vida... 

Què n’aprendreu vosaltres d’aquest parell?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada