La narració d’Arthur Gordon Pym

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb una joia del passat ideal per aquest estiu. Es tracta ni més ni menys que la obra escrita per Edgar Allan Poe centrada al mar a bord del Grampus.

Si, us estem parlant de l’obra La narració d’Arthur Gordon Pym en la que l’autor es desmarca una mica de tota la seva producció més obscura per donar vida a un protagonista fascinant en una aventura que ens deixarà sense alè.

Un gran lector fascinat per les novel·les d’aventures veu una gran oportunitat per conèixer el mar en quan veu la possibilitat d’entrar com a polissó al balener Grampus.

Es una obra on les nebuloses i els clarobscurs imperen de la mateixa manera que el ritme trepidant fa que sigui impossible deixar la lectura a mitges.

La personalitat i la ment del polissó són els gran protagonistes i viu cada sotragada del mar com a un sacseig de realitat i ficció que el debat entre la vida real i l’aventura que ell esperava portant-lo a una espiral fosca que el farà anar canviant a ritme que arriben cap al mar del sud i l’Oceà Antàrtic.

Poc més us explicaré de l’obra ja que la gràcia és llegir-la, gaudir-la i desgranar la grandesa del protagonista i de l’autor que ens regalen una obra sense igual a la seva bibliografia.

Un cop més, agraïm a Proa l’encert per recuperar joies de la literatura clàssica i donar-los un lloc a la literatura actual ja que si no s’ha llegit és una novetat a més de ser una escletxa per conèixer millor a l’autor, el seu estil i les lectures que emmarquen un temps passat.

Som uns enamorats dels gran clàssics i a més creiem que és fonamental llegir-los per enriquir i ampliar el nostre caràcter lector.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Francesc Parcerisas rescatem com a tresor aquesta narració episòdica d’aventures i el llenguatge controvertit i simbòlic de l’autor.

És molt més que una aventura!

Us quedareu a terra ferma o preferiu pujar al Grampus?

És una obra ideal per combatre la calor de l’estiu doncs no us deixarà pensar en res més.

El pescador de llum

Avui tinc entre les mans un nou títol de la col·lecció Emocions que tant m’agrada de l’Editorial Comanegra.

En Francesc Puigpelat ens presenta El pescador de llum, el primer que vaig pensar va ser com és pot pescar la llum? Doncs bé, en aquesta metàfora tant acurada descobrirem que la llum no és més ni menys que nosaltres mateixos enfrontant-nos a les nostres pors i rebutjar el fracàs per la possibilitat de crear un èxit.

La nostra protagonista és la Kate, una dona a qui des de que era petita se li ha exigit ser la millor, aquest fet juntament amb les banyes del seu ex i haver de criar a una nena sola la van portar a una zona de confort d’on la por no la deixa sortir.

Ha estudiat periodisme i des de fa deu anys treballa de secretaria en un diari, un càrrec que no li dona problemes fins que un dia el seu cap li demana que faci una entrevista a un home ric i poderós que no és el que ella s’espera.

En aquest diàleg que compartiran la Kate descobrirà que el fracàs és una etapa de la mateixa manera que l’èxit i que en definitiva qui no arrisca no pisca, així que començarà per la seva vida privada, li donarà un gir inesperat i es descobrirà somrient.

Reflexionarà molt sobre les paraules d’aquell home i encara que trigarà una mica també li donarà un gir a la seva vida professional ja que per no aconseguir res més que les engrunes dels altres més val parar, no fer res i començar de cero.

Aquesta lliçó vital li aportarà una nova perspectiva no només de la seva vida, sinó també de la seva filla i d’allò que ella creia fora de les seves possibilitats.

Alguns diuen que el fracàs és el primer pas de l’èxit, que no sempre podem aconseguir les coses a la primera o que les coses que valen la pena es fan esperar, però en totes aquestes afirmacions hi ha un transfons important, si no ho intentes ja has fracassat.

Us recomano aquest llibre que es llegeix sense voler-ho, t’atrapa entre les seves poques planes i t’enganya, ja que la seva lliçó s’arrela en el lector i no el deixa escapar, és com si ens regales el seu propi alè al tancar la darrera plana.

Com molt bé diu el subtítol “Alliberar-se de la perfecció és el millor camí cap a l’èxit” i aquest llibret no és perfecte però si que aconsegueix tenir èxit en mans d’un lector que vulgui pensar i reflexionar sobre ell mateix i les seves oportunitats, no només les que ja té, sinó les que pot crear.

Feu-me cas i fiqueu-lo a la maleta.

Gràcies Silvia per ficar-lo a la meva!

Jocs de carrer. El Patufet

Per Àngela Sánchez Vicente

De ben segur que si seguiu les nostres recomanacions de cara al públic infantil ja coneixeu a El Patufet i les tradicions catalanes, un costumari creat per als més menuts que ajuda a despertar la seva curiositat i el valor per les tradicions i els costums del territori on viu.

Si heu gaudit de títols com Fem castells!, Tocats pel bolet, Temps de castanyes, Caga tió!, Els tres Reis d’Orient, Ens disfressem per carnaval, La calçotada, Sant Jordi i el drac, Fem una mona de Pasqua o La nit màgica de Sant Joan no us podeu perdre la nova entrega que ens regalen els seus autors.

Al conte il·lustrat Jocs de carrer fugim una mica del costumari de festes o receptes per centrar-nos en el tradicional món del joc infantil com a eina d’esbarjo, de creixement intel·lectual, motriu i imaginatiu.

Voleu aprendre i recordar de la mà del Patufet a jugar a la xarranca? Voleu jugar a arrencar cebes? Preferiu jugar a fet i amagar o al mocador?

És una gran proposta que ens apropen el Roger Roig i l’Hugo Prades i ens ajuda a proposar jocs i aventures diferents en èpoques en que lo més senzill i còmode és enxufar als nens a les pantalles de les televisions, ordinadors, tablets i telèfons.

Realment són jocs de normes molt simples als que tots hem jugat i conviden a socialitzar i a respirar aire fresc.

Jugar ajuda al desenvolupament físic i mental dels nens. Els privarem d’aquest privilegi?

Vinga va! 

De ben segur que vosaltres mateixos voldreu recuperar aquests jocs i molts d’altres i passar unes vacances ben entretingudes on cada dia es pot descobrir un nou joc.

De la mà de Cossetània Edicions podeu seguir coneixent al Patufet i als seus amics! Tots ells ben divertits i animats!

Reiterem la connexió brillant de text i il·lustració i la tipografia de la lletra que fa que des de ben menuts puguin gaudir de la lectura i encara més si és com aquesta que està en rodolins.

Llegir, jugar i aprendre bones tradicions. Què més voleu?

És un dels volums més interessants de cara les vacances d’estiu!

Su cereza

La segunda entrega de la bilogía “Objetos de atracción” que empezó con “Su banana” no se ha hecho esperar demasiado, y Roca Editorial con su sello Terciopelo nos presenta Su cereza de Penelope Bloom.

El primer aspecto que me gustaría destacar es la continuidad en la línea de formato y portada, un fondo blanco que contrasta en este caso con una fresca y jugosa cereza marcada por el SU posesivo en mayúsculas y la palabra “cereza” en blanco sobre la misma llamando la atención del lector.

Me gusta esta continuidad en una serie o bilogía dado que al colocarlas en las estanterías queda muy claro que van de la mano, que juntos forman un hilo conductor y que no nos costará nada intercomunicarlas a simple vista. También facilita al ir a comprarlas que llaman mucho la atención y una portada te lleva a la otra.

Si no habéis leído la entrega anterior, yo os lo recomiendo, no pasa nada dado que los protagonistas anteriores pasan a ser secundarios y con poca presencia aunque la suficiente para aquellos que ya conocen a Bruce y Natasha.

En esta entrega el protagonista es William, el hermano de Bruce quien ya fue presentado en la entrega anterior como el polo opuesto de su hermano, él es divertido, seguro de sí mismo, fuerte, independiente, con un punto gamberro y muy “amigo” de las cosas de los demás, la cleptomanía forma parte de él y eso le llevará a conocer a Hayley.

Hayley es repostera, adora su trabajo y siempre intenta perfeccionarse, tiene veinticinco años y es virgen, trabaja con Candace, su hermana, y Ryan el pastelero dicharachero. Ambos preocupados por la poca vida social de Hayley hacen una apuesta, el primer hombre que compre su tarta de cereza será el afortunado que la desflore.

Hayley está escamada de los hombres desde que su ex Nathan no entiende un NO por respuesta y sufre el acoso.

Cuando William entra en la pastelería no solo se lleva la tarta, sino que le roba un jarrón con flores y le deja su tarjeta, esa joven tímida le ha llamado la atención y cree que es un buen anzuelo para que sea ella quien le llame.

La trama es ágil, los diálogos con dobles sentidos y la ironía flotan entre sus breves páginas, sus personajes están bien definidos y por descontado no todo será romance y alto voltaje entre las sabanas, también estarán presentes personajes discordantes que querrán separarlos a toda costa.

La autora juega con dos voces narrativas, la de ella y la de él, dándonos diferentes puntos de vista sobre las mismas situaciones y a su vez añadiendo un contexto individual sobre sus vidas y su carácter.

Una historia que se lee en un suspiro, amena, divertida, rápida y a su vez profunda al tocar temas como la virginidad a cierta edad o la cleptomanía, unos protagonistas muy a la medida de la entrega anterior que harán las delicias de la mejor tarta de cerezas, dulce y a su vez con un toque ácido necesario.

Recordad, no hay nada más refrescante en verano que la buena fruta y esta novela es una guinda perfecta.