Un cau d’escurçons

En relativament poc temps us hem presentat diverses novel·les signades pel mestre sicilià de la novel·la més intrigant. 

L’Andrea Camilleri torna a les nostres estanteries gràcies a l’aposta d’Edicions 62 i labutxaca per la seva col·lecció que acull els casos del comissari Montalbano i sense oblidar la feina de traducció d’en Pau Vidal.

En aquesta novel·la en concret, els interrogants tocaran la pell d’en Montalbano fent-lo reflexionar sobre el poder de la veritat i els camins per arribar a aquesta.

Vivim en una societat on les màscares estan per tot arreu ocultant l’autenticitat de l’essència de les persones però cal diferenciar entre els secrets que la població pot ocultar i la repercussió que poden tenir.

Tot sembla tranquil a la seva darrera novel·la titulada Un cau d’escurçons però la vida tranquil·la, serena i clara de Vigata trontollarà quan un gran misteri sacsejarà varies vides.

Un important i respectable comptable de la zona, del qui mai es sospitaria res, apareix assassinat. La investigació pren cos i una dimensió molt sensible en quan aquest home vidu que mai no havia trencat un plat es descobreix que duia una doble vida. 

Què afectarà més als seus fills: la seva mort o la mentida? Hi ha alguna cosa positiva rere la mentida que amagava? 

Aquesta investigació és el teló principal però tampoc podem obviar el dilema d’en Montalbano amb un home sense sostre que s’ha refugiat al seu porxo. 

Un Montalbano pur al cent per cent, amb la set de justícia de sempre però aquest cop amb un xic extra d’humanitat que crec que captiva per ser una mica el fet diferencial d’aquesta nova entrega.

Mai en tenim prou de Montalbano i de la manera en que la investigació es debat amb la seva pròpia vida i la seva manera d’entendre el món.

Atraparà al culpable en aquesta ocasió?

Si l’acompanyeu podreu gaudir d’una bona novel·la que es fa molt curta i juga amb els tempos per donar-nos els ingredients justos en el moment adequat.

Una nova entrega que suma labutxaca a la seva bibliografia més enigmàtica. 

Si li agafeu afició, podeu trobar títols com  Una escletxa de llum, El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina.

Tots ells recomanables i amb la qualitat de la ploma de tant prestigiós i internacional autor.

Un seductor sin corazón

Hoy tengo el gran honor y placer de presentar el primer título de la nueva saga “Los Ravenel” de nuestra querida Lisa Kleypas, una autora que con su elegante pluma y su fina ironía  nos atrapa entre sus páginas sin darnos cuenta.

Un seductor sin corazón es la presentación al público lector de la familia de aristócratas Ravenel.

Una desgracia cambiará la vida de la joven Kathleen, quien enviuda tres días después de casarse y se encuentra en manos del primo de su difunto marido, un joven arrogante, guapo a rabiar pero con pocas pretensiones para hacerse cargo del título, una casa que se cae a pedazos, una joven viuda y tres primas a las que casi no conoce.

Devon se siente muy incómodo con su nuevo papel y junto a su hermano West, un calavera que es la perdición de muchas mujeres, intentaran encontrar una solución al problema, aunque su despego cambiará radicalmente cuando quede perdido en los ojos de Kathleen, en sus duelos dialecticos, en su ingenio e ironía, sin olvidar su gran corazón.

Este será el detonante del cambio de vida de todos los implicados, una historia de seducción, dos historias de redención y tres jóvenes damas que se enfrentaran al mundo exterior a los muros de su hogar.

La construcción de sus personajes es muy detallada, no se centra solo en Devon y Kathleen, sino que da importancia a todos ellos, West es un contrapunto que muestra el poder de la fuerza de voluntad y la necesidad de encontrar un lugar en el mundo, Lady Helen es como un pajarillo asustado encerrado en una jaula de oro (seguro que la siguiente entrega sea la suya) y las gemelas Cassandra y Pandora son la alegría, la curiosidad, la inocencia y la dualidad de dos almas divididas en dos cuerpos.

Su prosa es magistral, el lector se encontrará sumido sin saber cómo en los campos de Hampshire con sus arrendatarios, en la mansión con el servicio y en la alcoba de sus señores.

Es elegante, romántica, el inicio de una gran aventura que destila un perfume a lluvia y tierra, con la promesa de un brillante futuro y el resurgir de una familia.

Una novela coral, humana, con giros de caracteres sin olvidar las normas estrictas de la sociedad inglesa de principios del siglo XIX. Es sencillamente magistral y su epilogo no tiene desperdicio, deja con un regusto amargo a la espera de la siguiente entrega donde esperamos que un corazón lata de nuevo al enfrentarse a lo desconocido.

Una explosión de sentimientos entre el capricho del destino y el choque de dos voluntades que deberán rendirse a las evidencias.

B de bolsillo nos regala título tras título, acierto tras acierto unas lecturas que tocan el alma y unos personajes que acompañan los sueños. 

La meva història

Normalment no sóc d’aquelles persones que s’enganxen a llegir biografies, m’he llegit algunes i poques m’han atrapat o encoratjat a seguir llegint, crec que la darrera va ser la de Steve Jobbs i d’això ja fa uns quants anys.

Llegir una biografia em fa molt respecte, en definitiva és conèixer a una persona real per mitja de les seves pròpies paraules, els seus records i sentiments, és despullar-se l’ànima davant dels altres i explicar allò desconegut i allò conegut però amb una percepció de primera persona.

La meva història signada per Michelle Obama i presentada per Rosa dels Vents ha sigut tota una sorpresa.

Vaig triar la seva lectura pel poc que sabia d’ella, una dona feta a si mateixa, capaç de viure en certa manera a l’ombra d’un dels homes més poderosos al món mentre vivia a la Casa Blanca, una dona que amb els seus fets sentenciava més que amb les seves paraules. La primera dama d’un país poderós on semblava impossible que algú de color pogués arribar on va arribar juntament amb el seu marit.

Diuen que rere un home important hi ha una dona intel·ligent, però com descobrireu en aquesta lectura tots dos formen un tàndem molt sòlid, un equip compenetrat que durant el seu matrimoni van lluitar per la seva família i per allò en que creien.

Aquesta biografia parteix des de la seva infància en un petit apartament en un barri humil de Chicago i en les seves arrels marcades per l’esclavitud. En aquest punt ens mostrarà la seva visió sobre el masclisme, la segregació racial i l’educació de les escoles públiques.

Una segona part ens mostrarà la historia de la parella, com es van conèixer, el seu matrimoni i la vida de parella, com va compaginar la seva carrera professional i la maternitat i la posterior carrera cap a la Casa Blanca.

Finalment entrarem en la seva vida més pública com a Primera Dama, com va obrir les portes al nou món, la seva preocupació per la salut, l’alimentació dels infants, les desigualtats, una experiència explicada amb humilitat i molt directa cap al lector.

De la mateixa manera que criticarà posteriorment l’era Trump, fet que no sorprèn gens.

Estem davant de la historia d’una dona lluitadora, humil, implicada en la societat en la que viu, mare de família i esposa sense oblidar-se de si mateixa.

Una dona que captiva amb el seu somriure, amb la seva personalitat franca i sincera, és cert que també la podríem considerar una icona de la moda amb un estil propi, però el que realment descobrireu en aquesta biografia és el seu interior que brilla per mèrits propis.

Per acabar crec que és d’agrair l’àlbum fotogràfic que comparteix amb els seus lectors.

Crec que és un bon referent per a les generacions futures de dones.

Jo hauria pogut salvar Lorca

Per Àngela Sánchez Vicente

Si sou fidels seguidors de les lletres del gran Víctor Amela esteu d’enhorabona doncs a més de tenir una novetat entre mans crec que estem davant de la seva millor obra.

De ben segur que us ha enamorat amb la seva prosa periodística a obres com “333 vitamines per l’ànima” o “Los inspiradores de Amela” i de ben segur que heu descobert el seu amor per les lletres a obres com “”Gairebé tots els meus secrets”, “Amor contra Roma”, “El càtar imperfecte” i “La filla del capità groc” però us asseguro que aquesta darrera obra manté el seu segell de qualitat però amb un extra de sensibilitat que ens ha encisat.

A l’obra Jo hauria pogut salvar Lorca el coneixerem més íntimament a ell i al seu avi que un dia li va dir aquesta frase “Jo hauria pogut salvar Lorca”.

En aquesta aventura ens remuntem a la vida de l’avi del autor narrada amb admiració, estimació i respectant al màxim el context històric en que s’emmarca.

En Manuel Bonilla era llaurador i pastor a l’Alpujarra i durant la guerra de Granada es va dedicar a “passar” a gent d’un bàndol a l’altre en un acte de generositat i molta valentia.

De família humil, sabia llegir gràcies als versos del Romancero Gitano que l’han acompanyat fins a la tomba i té moltes eines i molta voluntat per ajudar i servir.

Guanyadors si es pot dir així de la Guerra, ell i el seu amic Luis Rosales haurien pogut salvar al mestre de les lletres Federico Garcia Lorca. Per aquest fet sempre s’han sentit que havien perdut.

Van estar vivint amb ell uns dies tortuosos i foscos però a darrera hora l’escriptor va decidir que no abandonaria la seva terra posant la seva vida en mans del destí del conflicte.

Tremendament realista ens trasllada al temps de la Guerra al sud de la península i després fa un salt per tal de conèixer a la quinta del biberó de l’Ebre i posteriorment ens convida a veure com ell des d’infant ha admirat tímidament al seu avi.

És un tribut al seu avi, a molts valents, als que van patir la Guerra i tots els sotracs que vàrem acompanyar tan horrorós fet històric.

És emotiva, evocadora i ens mostra en un nivell molt elevat l’amistat entre homes d’honor i l’ànsia de millorar i créixer per ser millors persones.

Al tancar la darrera plana d’aquesta obra que ens ofereix Columna només se m’acut pensar en el que li passaria pel cap a l’avi del Victor Amela veient que l’escriptor Federico Garcia Lorca ha estat immortalitzat juntament amb ell gràcies a la ploma del seu nét.

També m’ha encantat veure com una frase l’ha marcat i l’ha portat a escriure sobre aquest fet.

L’autor és detallista, observador i molt amant de la historia. 

Ningú més que ell hauria pogut escriure una novel·la tan bonica sobre un període històric en que imperaven les ombres.

No us perdeu la oportunitat de descobrir a qui va poder salvar a Lorca!

Los hombres de Texas no hablan de amor

No he podido parar de leer, Olivia Ardey me ha enamorado, seducido, emocionado, me ha hecho llorar como una madalena, he reído y he soñado, pero lo mejor de todo es que la lectura de su última novela Los hombres de Texas no hablan de amor me ha dejado una sensación de felicidad y paz al final.

Realmente me ha sorprendido la profundidad de su narración, me esperaba una novela dulce y romántica, con sus altos y bajos, tal y como dice la protagonista algo al estilo de Diana Palmer pero me he encontrado con mucho más, una explosión de sentimientos que traspasan el papel, unos personajes construidos capa sobre capa y que fluyen a través de la historia y que nos muestran sus almas y sentimientos.

La historia empieza presentándonos a Samantha, Sam, una niña sin padre y que pierde a su madre siendo muy pequeña, a partir de ese momento se transforma en la princesa de la casa de  Krystel y Anthony, dos personas que le inculcaran el amor por los libros y la literatura.

En su época universitaria viajará a Texas para estudiar la cultura y sus historias y allí conocerá a Jasper, un vaquero que es más de lo que parece y con quien vivirá una historia apasionada y a su vez el recuerdo más amargo de su vida. 

Ocho años después regresará para escribir la historia de la abuela de Jasper, a partir de este momento la narración se divide en dos, la historia de Sam y la de la abuela Mary. Dos vidas con puntos de inflexión y en ciertos momentos muy parecidas.

Conoceremos a Mary a través de la voz de su marido, el abuelo Simon, ella es una superviviente, una luchadora que encontrará el amor verdadero en Simon, un profesor de escuela que poco a poco logrará enamorarla. Una historia llena de amor y dolor, de rechazo, de pérdidas y a su vez nos situará en una época marcada por la guerra de Vietnam y los cambios políticos. En este punto no podemos olvidar a los personajes secundarios, a más de una la hubiera estrangulado.

Sam no será muy bien recibida pero poco a poco descubrirá cuál es su lugar y aunque la amargura y el rencor llena su corazón, este poco a poco se calmara, aunque la traición que ha sufrido tiene como culpable a alguien que no espera y que a su vez forma parte indirecta de la vida de Mary.

Dos historias que acabaran entrelazándose y uniendo a dos familias que por motivos del cruel destino podrían haberse unido generaciones atrás. Me ha sorprendido que ninguna de las dos historias anule a la otra, se equilibran a la perfección y los saltos en el tiempo están muy bien definidos y marcados. Me he enamorado de las dos historias, no podría decantarme por ninguna de ellas, ambas se complementan formando un todo.

Una historia creada por pedazos y retales de recuerdos, con añoranza del pasado y a su vez esperanza en un futuro, dos hombres que aprenden a amar con la mujer adecuada y dos mujeres que encontraran su refugio en el corazón de un hombre capaz de dejarlas ser ellas mismas.

Esencia nos regala algo más que la fantasía de un vaquero rudo y cañón, nos presenta una familia forjada en el amor y el cariño, capaces de luchar por mantenerse unidos ante las dificultades y con la sencillez que aporta la felicidad de los pequeños detalles como una tartaleta de limón, donde la amargura y el dulzor se mezclan a la perfección.

Un deleite para los sentidos. El único pero que le voy a dar es que se me ha hecho muy corta, apenas un par de tardes y ya me he tenido que despedir de ellos aunque he releído algunas partes que se quedaran de momento conmigo.

Una edición con el extra de una nota de Jasper, algunas historias contadas generación tras generación en Texas y su propia banda sonora.