Avui ens retrobem amb un dels autors
que més admirem en aquesta casa, en Ramón Solsona torna amb una gran novel·la sota el braç.
Potser si que tenen raó les veus que
diuen que l’autor triga una mica entre llibre i llibre però que voleu que us
digui... prefereixo mil vegades esperar una mica i tenir entre mans una obra
que és una joia que no tenir la immediatesa d’altres autors que presenten
llibres més superficials.
Si destaquem alguna de les múltiples
facetes com a escriptor que ens fascina del Ramón Solsona és la seva capacitat
de donar veu a aquells que resten en silenci.
Ja ens va enamorar amb “L’home de la
maleta” en que els murmuris de Gràcia es van cridar als quatre vents per tal de
romandre per sempre a la nostra memòria i ara és el torn de les opinions i
visions dels habitants de Cardós que van viure les obres hidroelèctriques.
A Allò que va passar a Cardós trobem un marc històric teixit amb una
rigor i respecte per la historia i uns personatges diversos i particulars que
ens conviden a ficar-nos a la trama d’un salt.
Quan tractem d’una novel·la basada
en fets reals admirem que sigui molt veraç i que ens la transmetin de manera
que puguem sentir el batec de la societat des de diverses classes socials i
diferents ideologies per poder aprofitar el plaer de la lectura per aprendre de
fets que són memòria històrica del que som i serem.
Les grans innovacions que es varen
dur a terme i el naixement d’un nou model polític sacseja la societat. El
twist, el bikini, els primers vehicles i la bonança econòmica són la tònica del
moment.
A més dins d’aquest gran teló de
fons que esdevé protagonista, descobrim la trama personal dels miners
comunistes andalusos reflex de l’èxode migratori dels anys seixanta, un
propietari que recela del futur marit de la seva filla, noticies encobertes
d’un contrabandista, etc.
I les trames principals:
l’assassinat d’un guardia civil amb la seva corresponent investigació i una
historia d’adulteri.
Se us acut alguna idea més
interessant?
Crec que és la novel·la ideal per
aquest setembre, un mes de transició, de tornada a la feina però que encara al
tornar a casa podem gaudir d’unes horetes de sol i un bon refresc.
Trepidant, addictiva, altament
didàctica, àgil, planera, profunda, sensible, amb tocs d’humor, àcida i molt verídica.
Crec que no hem llegit res que se li assembli.
De la mà de labutxaca podem viatjar en l’espai i el temps ara que les
vacances ja han acabat. A qui no li ve de gust?
Recordeu que l’autor té un
“jo-no-sé-què” que el fa especial! Potser té una marca que el marca!
Certament té l’èpica dels
personatges humils i la grandesa literària d’un clàssic.
