Caliu sota les cendres

Llibres del Delicte no deixa de sorprendre als seus fidels lectors del gènere més negre amb títols que conviden a gaudir d’una bona historia, a reflexionar sobre la historia i sobretot a aprendre a estirar dels fils de les trames per atrapar als autors que ens guien les passes.

Avui ens trobem amb la segona novel·la de Dora Muñoz, en la seva primera novel·la “Massa mares per un fill” ens va mostrar la seva capacitat empàtica i com aconsegueix que el lector s’impliqui i travessi els personatges per vestir-nos la seva pell i tenir una visió diferent dels diversos escenaris que es van mostrant.

Us puc prometre que en Caliu sota les cendres no fa ni un pas enrere i atraparà al lector des del primer capítol donant-li la veu a la víctima, l’Andreu Fontal qui és assassinat al bosc de Son Quint a la Vall del Silenci, un empresari jubilat que no és tan bo com la majoria pensa i que a mesura que ens endinsem a la trama descobrirem un fet històric devastador com fou la Guerra Civil i la Postguerra, amb les seves atrocitats, afusellaments, violacions, famílies trencades, desapareguts... 

El cas el portarà la Sotsinspectora Camil·la Vázquez, una dona molt interessant que ens presentarà la seva vesant laboral i la familiar, un personatge que ho dona tot i per això crec que estaria molt bé si l’autora continues amb ella en properes novel·les (opinió personal), amb ella treballen en Pep i en Pere.

Una novel·la que va agafant dimensió a mesura que els personatges secundaris van prenent cos per acabar construint una novel·la força coral on personalment voldria destacar el personatge de na Victòria.

Aquesta historia no es centra només en el cas de l’assassinat, sinó que també amaga una forta crítica social a aquells que es creien intocables, i que encara ho creuen, sense oblidar una justícia moral que va més enllà del bé i del mal. Una historia capaç de remoure consciències.

Escrita en tercera persona a excepció del principi on l‘autora li dona la veu al finat ens trobem amb una prosa molt acurada amb el deix mallorquí i que queda remarcat amb les descripcions d’una Mallorca poc coneguda, amb la seva gastronomia, la música i l’art.

En poques paraules podem dir que aconsegueix que en una narració en present els fantasmes del passat revisquin per uns breus instant.

Una trama molt ben lligada que enganxa al lector i no el deixa anar, girs argumentals poc esperats i petites pistes ens portaran a descobrir el qui i el perquè de tot plegat.

Una construcció i evolució tant de la novel·la com de la pròpia autora qui demostra que la seva prosa va a més, copsa més profunditat i aconsegueix un fort lligam entre personatges i lector.

Com molt bé ens presenta la portada, una lectura ideal per aquests dies més freds al caliu d’un bon braser.