dimecres, 3 d’octubre del 2018

El museu de l’amor modern


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui l’Editorial Les hores ens presenta una darrera novel·la que us deixarà bocabadats i amb un regust de boca de bons records i molt art.

Com sempre rere les seves portades monocromàtiques destaca el títol i l’autor que al cap i a la fi és el realment important de l’obra. És difícil jutjar a aquesta editorial per les portades doncs ens conviden a obrir-los, a llegir i a que els propis autors se’ns presentin a través de les seves històries. Un criteri perfecte per tal d’acostar-nos grans obres premiades d’Europa i l’estranger.

A l’obra El museu de l’amor modern coneixerem al nostre protagonista Arky Levin, un jove compositor en plena crisi creativa.

Serà a conseqüència de la separació inesperada de la seva dona? Serà el seu cor ferit el que li impedeix crear?

Un dia, conduit per l’atzar es planta a una exposició d’art, una performance que veu a Museu d’Art Modern de Nova York el travessa. Inspirada en l’obra de Marina Abramović sent que és un pas endavant, una finestra amb un nou horitzó però que ha de reveure.

Hi va un dia, i al dia següent, i l’altre.... Així durant el setanta-cinc dies que dura l’exposició. 

Ell mateix no pot creure mentre enfila el carrer que el duu al museu com ell va canviant en el seu interior i com va curant les seves ferides dia rere dia. Alguna cosa terapèutica té aquesta obra que l’encisa i l’enamora. 

L’admiració i la inquietud el fan estar sota una tempesta d’emocions sense paraigües i a mesura que es va secant va reconeixent bocins de la seva vida que havia descuidat per complert. Podem dir que a través de l’art s’ha recomposat.

A través de petites trobades i xerrades amb altres visitants del museu descobreix allò que l’allunya de la felicitat i del autèntic jo. 

L’obra de Heather Rose és sensible, curosa, detallista i un xic àcida que combinada amb la personalitat de l’Arky ens convida a la reflexió i a l’autoconeixement.

Sempre anem a la recerca d’algú però no ens coneixem prou a nosaltres mateixos i ens entossudim a cercar la felicitat al costat d’algú ignorant que la llavor de la felicitat resideix dins nostre.

Gràcies a la traducció de Carme Geronès i al pròleg de Susanna Portell podem gaudir d’aquesta gran obra.

Crec que és una cita ineludible pels amants de les bones lletres, pels amants de l’art i tots aquells que gaudeixen amb els protagonistes amb una psicologia molt treballada.

Voleu conèixer a l’Arky? Us asseguro que no us en penedireu!

Ell i la gran Marina Abramović ja tenen la cadira preparada.


dimarts, 2 d’octubre del 2018

Como el hielo


Titania nos presenta la primera entrega de la bilogía “Hielo” de Jennifer L. Armentrout, autora de la serie “Cazadora de hadas” y que de momento hay publicadas “Cazadora de hadas” y “Semihumana”, aunque este mes esperamos su tercera entrega “Valiente”.

Antes de hablaros de Como el hielo quiero puntualizar que aunque aquí se haya publicado ahora es del año 2013, desde entonces ha llovido un poco y la autora ha pulido mucho su prosa, sus tramas y sus personajes.

Con esto solo quiero decir que si se compara con otras novelas de la autora se nota que le falta algo de la esencia que ha ido ganando con el tiempo y la experiencia. Este es uno de los motivos por los cuales muy pocas veces retrocedo en la bibliografía de un autor hacia los inicios y cuando lo hago me gusta descubrir su evolución artística.

Esta novela es new-adult y aunque se mezcla el suspense y la comedia, lo que decanta la balanza es el romance, el amor de unos niños que irá creciendo en sus corazones y que acabará saliendo a la luz.

Es ágil y dinámica,  con unas doscientas cincuenta páginas en las que la autora juega con la narración a dos voces de los protagonistas, así el lector comprende los sentimientos de cada uno por separado y como saltan chispas cuando están juntos.

Me gusta su portada en cuanto juega con el color azul frio en la parte superior como indicando la importancia de pensar las cosas antes de hacerlas y un rosa pasión en la parte inferior a la altura del corazón y los sentimientos de los personajes.

Nuestros personajes son Kyler, un ligón de mucho cuidado, las chicas no le duran más de un mes, es impulsivo y parece que la mayoría de sus decisiones no le llevan a muy buen puerto.

Desde el jardín de infancia siente algo muy especial por Sydney, su mejor amiga, una chica que a sus ojos es demasiado perfecta y él no está a la altura.

Sydney es una joven brillante que guarda en su corazón el mayor secreto de todos, ama a Kyler pero no está dispuesta a perder su amistad por un mes de romance.

Una tormenta de nieve los deja incomunicados y ese será el momento en que ninguno de los dos pensará en las consecuencias de sus actos y se confesaran.

No todo será fácil, siempre hay quien quiere estropear la felicidad de otro, pero eso ya lo descubriréis.

Un viaje que parecía nada del otro mundo les cambiará la vida para siempre.

Solo voy a citar una frase “Esto es para siempre”.

Os dejo sus primeras páginas para que entréis en calor.


dilluns, 1 d’octubre del 2018

La tardor de la llibertat



Avui és u d’octubre... una data més al calendari per a molts però una data molt assenyalada pel poble català i creiem que un bon retrat i homenatge a aquest dia i a tot el que està suposant és la recomanació de La tardor de la llibertat.

És la primera novel·la de la revolució catalana del segle XXI a càrrec del Victor J. Jurado.

Us reconec que he llegit diversos llibres a favor del procés i no en vull desmerèixer cap però aquest traspassa la frontera de la realitat i ens presenta aquest dia i les jornades prèvies d’una manera totalment innovadora que ens enganxarà des de les primeres planes.

L’obra s’emmarca a Barcelona en els successos de l’u d’octubre i els dies precedents on la societat civil catalana ja mostrava un gran rebombori i que feia pensar que aquest període històric seria recordat tant per bé com per mal.

La societat civil catalana mai havia estat tant unida sota un mateix clam.

Amb un marc atractiu i en el que tots hem viscut alguna anècdota se’ns presenten tres personatges que són diferents i oposats però que tenen en comú el sentit revolucionari en bons termes.

La revolució és avançar i ells tres ho volen però en direccions oposades a primera vista.

La Irene és una jove guàrdia civil d’Altea destinada a Barcelona per tal d’infiltrar-se entre els independentistes aprofitant la seva facilitat amb el català.

El seu destí es topa amb el de l‘Arnau, un jove estudiant d’història convençut que proclamar la república catalana és l’únic camí per a Catalunya.

Aquest xoc de trens ens encisarà des del punt de vista de la química, de la dialèctica, de l’art de convèncer i de la recerca de raons.

Molta gent va canviar el seu pensament en aquells dies... Ho farà la Irene?

Ambdós joves es topen amb el Salvador, un home que des de la seva cinquantena i la seva tasca de traductor s’ensuma el desastre a kilòmetres.

Tots tres viuran els seus dubtes, les seves seguretats i els seus ideals de manera extrema i convulsa al ritme que va marcar aquest procés que segueix bategant a les terres catalanes.
Us enamorareu d’ells i de la manera que ha trobat l’autor de narrar uns dies plujosos i grisos omplint-los de sentit i esperança.

Gràcies a Columna podeu gaudir d’aquesta obra sense precedents i aprofitar l’alt valor didàctic que hi ha a les seves planes.

No hi ha millor dia que avui per anar a la seva recerca. 


diumenge, 30 de setembre del 2018

El caçador d’estels


Com ens té acostumats en Khaled Hosseini estem a punt de descobrir una novel·la on els sentiments humans es descriuen amb tanta veracitat, sensibilitat i força que és impossible no caure en el parany de projectar-nos en els protagonistes.

A El caçador d’estels, la seva primera obra venerada per la seva legió de seguidors incondicionals trobarem a dos nanos amb les idees molt més clares que molts adults.

L’Amir i en Hassan ens donaran una classe magistral sobre el que és l’amistat en majúscules mentre viuen els darrers dies de la monarquia afganesa. 

Els nois son pols oposats, un és fill d’un dels homes més rics i poderosos de tot el territori mentre que l’altre és un hazara de classe inferior. Tot indicaria que els seus mons no tenen cap punt de confluència però traient-nos la careta i els prejudicis veiem com entre tots tenim molts més punts d’unió que no pas de divisió.

El pes de les seves famílies domina el seu present i la seva separació és imminent doncs l’Amir viatjarà a Califòrnia amb el seu pare.

Què passarà quan es retrobin? Com estarà el seu vincle? Hauran canviat? Hauran caigut en la trampa dels rumors i de les traïcions?

Amb una prosa màgica i molt addictiva veureu com aquests dos nens, joves i homes poden unir només mirant-se als ulls dos mons completament oposats i destinats a la separació.

Us animeu a fer un viatge? 

Jo no me’l perdria! I si l’heu llegit, res millor que poder tornar a gaudir-lo amb un format més còmode i econòmic de la mà de labutxaca. El bon temps ja s'acaba.