El museu de l’amor modern

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui l’Editorial Les hores ens presenta una darrera novel·la que us deixarà bocabadats i amb un regust de boca de bons records i molt art.

Com sempre rere les seves portades monocromàtiques destaca el títol i l’autor que al cap i a la fi és el realment important de l’obra. És difícil jutjar a aquesta editorial per les portades doncs ens conviden a obrir-los, a llegir i a que els propis autors se’ns presentin a través de les seves històries. Un criteri perfecte per tal d’acostar-nos grans obres premiades d’Europa i l’estranger.

A l’obra El museu de l’amor modern coneixerem al nostre protagonista Arky Levin, un jove compositor en plena crisi creativa.

Serà a conseqüència de la separació inesperada de la seva dona? Serà el seu cor ferit el que li impedeix crear?

Un dia, conduit per l’atzar es planta a una exposició d’art, una performance que veu a Museu d’Art Modern de Nova York el travessa. Inspirada en l’obra de Marina Abramović sent que és un pas endavant, una finestra amb un nou horitzó però que ha de reveure.

Hi va un dia, i al dia següent, i l’altre.... Així durant el setanta-cinc dies que dura l’exposició. 

Ell mateix no pot creure mentre enfila el carrer que el duu al museu com ell va canviant en el seu interior i com va curant les seves ferides dia rere dia. Alguna cosa terapèutica té aquesta obra que l’encisa i l’enamora. 

L’admiració i la inquietud el fan estar sota una tempesta d’emocions sense paraigües i a mesura que es va secant va reconeixent bocins de la seva vida que havia descuidat per complert. Podem dir que a través de l’art s’ha recomposat.

A través de petites trobades i xerrades amb altres visitants del museu descobreix allò que l’allunya de la felicitat i del autèntic jo. 

L’obra de Heather Rose és sensible, curosa, detallista i un xic àcida que combinada amb la personalitat de l’Arky ens convida a la reflexió i a l’autoconeixement.

Sempre anem a la recerca d’algú però no ens coneixem prou a nosaltres mateixos i ens entossudim a cercar la felicitat al costat d’algú ignorant que la llavor de la felicitat resideix dins nostre.

Gràcies a la traducció de Carme Geronès i al pròleg de Susanna Portell podem gaudir d’aquesta gran obra.

Crec que és una cita ineludible pels amants de les bones lletres, pels amants de l’art i tots aquells que gaudeixen amb els protagonistes amb una psicologia molt treballada.

Voleu conèixer a l’Arky? Us asseguro que no us en penedireu!

Ell i la gran Marina Abramović ja tenen la cadira preparada.