dimecres, 13 de juny del 2018

Un hotel en Malmö


Por Ángela Sánchez Vicente


Si os gustan las novelas históricas desgarradoras y bien documentadas la sugerencia que os traemos hoy es ideal para vosotros.

La novela Un hotel en Malmö encontraréis una historia personal ambientada en la Suecia de 1940 con todas las sombras que la Segunda Guerra Mundial y sus consecuencias dejaron en los corazones de los que la vivieron.

La autora, Marie Bennett, nos trae su presentación en el panorama de las letras con mucho acierto. Es una mujer que escribe con mucho trabajo de documentación en sus espaldas, con respeto hacia sus protagonistas a los que mima extremadamente para que no sean nada planos y con unos escenarios y descripciones de los ambientes que nos llevan a sentir que nosotros mismos estamos dentro de la historia.

En el invierno de 1940 conoceremos a los jóvenes Georg y Kerstin que están enamoradísimos y recién casados. Ni se imaginan la de vueltas que dará su vida en poco tiempo.

Él es reclutado para defender a su país contra el Ejército Rojo con poco éxito. La falta de organización y la ineptitud de los mandos le llevan a ser enviado a un campo de trabajo.

Podemos decir que su integridad física no está en peligro pero su estabilidad emocional y su unión pende de un hilo.

En Malmö, tres años después de estos hechos nos encontramos con una Kerstin que ya no es la joven enamorada que se casó con Georg. La desesperanza y la oscuridad le están ganando la partida junto a su sentimiento de culpa dado que con el devenir de los días ya no echa ni tan solo de menos a su marido.

Viola será una pieza clave en esta aventura desde el momento en que se cruce con Kerstin y le dé un nuevo sentido a su vida y un nuevo enfoque.

Supervivencia, pasión y traición a partes iguales llevan a esta novela a cosechar un aluvión de críticas positivas y una legión de seguidores.

¿Qué pasará cuando el matrimonio se reúna de nuevo?

Gracias a Ediciones B lo descubriréis.

Son personajes que os enamorarán enmarcados en una época y escenario concreto que añade tensión a su vínculo.

Es una obra única que no es dejará indiferentes y esperamos que nos sea la última novela que escriba Marie Bennett

Ella es la prueba viviente que en los países fríos también se pueden narrar historias de amor. Animaros a descubrirla.


dimarts, 12 de juny del 2018

L'ordre del dia


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presentem una historia basa en fets reals i un xic ficcionada que farà la delícia dels amants de la historia narrada des de dins i amb un fort crit a la reflexió de la funció política.

A L’ordre del dia ens emmarquem en les reunions prèvies a la creació de l’Alemanya nazi en que s’estableixen els fonaments de tan nefast regim totalitari.

Qui creieu que n’eren els protagonistes? Polítics? El propi Hitler? Grans mandataris?

I si us convidem a la reunió i trobeu que els que conformen la taula són grans empresaris i poderosos... Doncs si, en aquesta obra narrada des del cor de la fundació ens trobem com els interessos mercantils i monetaris dels protagonistes són els que manen per sobre dels propis ideals del règim.

És una obra breu plagada de petits detalls que ens demostren com pels interessos d’uns pocs i les relacions d’interès poden conduir el rumb d’un país, d’un continent i fins i tot del món sencer.

L’escriptor francès Éric Vuillard ens submergeix amb una prosa àgil i directa en el món tèrbol de les decisions polítiques i els interessos que aquesta genera en els humans sense masses escrúpols.

Realment és una convidada per reflexionar sobre aquell període històric i traslladar-ho també a tots els moments conflictius de la historia mundial.

Que va passar just abans de l’annexió d’Àustria?

Una reunió entre els principals industrials alemanys n’és la resposta.

Aparicions dels propietaris de l’Opel, Krupp, Siemens o Bayer donen al relat dimensió veraç sobre uns diàlegs interessats.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Jordi Martín Lloret juntament amb l’aposta d’Edicions 62 per aquest autor tenim entre mans una obra emmarcada en la realitat amb breus dosis d’anàlisi.

És com una sacsejada a la veritat mereixedora del Premi Goncourt.

Voleu ser un dels testimonis de tan enigmàtiques reunions? Voleu saber quin paper va tenir Hitler en aquestes?

Deixeu que l’autor des de la seva abasta documentació us ho expliqui de la millor manera.

És un viatge en el temps i l’espai en que desgranareu que passava portes endins d’un dels grans successos de la historia moderna.



dilluns, 11 de juny del 2018

Piel de letra


Por Ángela Sánchez Vicente


Hace tiempo que sigo los escritos de la joven y brillante Laura Escanes y admito que me encantan a la vez que aborrezco a sus detractores que sin importarles nada la desacreditan por el simple hecho de triunfar.

Laura Escanes es una chica joven y parece que a muchos les molesta su éxito. 

Es mucho más que una modelo, una influencer o una youtuber; esta chica es una amante de la vida y de las letras y ha nacido con el don de transmitir emociones con dos frases simples.

Sus palabras son dardos al corazón, caricias al alma y una voz amiga que te susurra al oído lo que necesitas escuchar.

Estamos en un mundo un tanto estructurado en que si eres una cosa ya no eres otra y si esta chica escribe bien es de justicia valorarlo y recomendarlo como un libro imprescindible para todas las edades.

Piel de letra es un volumen ágil, fresco, directo plagado de textos breves que nos invitan a pensar y reflexionar sobre nosotros mismos, sobre nuestro entorno y nuestro tiempo.

Las ilustraciones preciosas, simples a la vez que cargadas de sentimiento enfatizan un mensaje muy concreto. 

Es una tabla de salvación en medio de tanto caos.

Ella es como la rosa que ilustra la portada; frágil, bella, natural pero con espinas para protegerse del propio entorno.

Con un prólogo sin igual a cargo de Risto Mejide es una cita ineludible para conocer a esta joven y valorar a través de sus textos su valía como autora y acercarnos a su manera de ser y pensar. Seguro que muchos os enamoraréis de su manera de narrar, de encontrar las palabras justas y de su afán por hacernos ver lo que pasa ante nosotros y pasamos por alto.

Permitíos el lujo de desconectar un rato de este mundo y sumergiros en la magia de este libro que nos ofrece Aguilar de la mano de Me gusta Leer.

Os aseguro que saldréis de la lectura transformados.

¿Os animáis a conocerla? 

Yo no me perdería esta oportunidad.



diumenge, 10 de juny del 2018

Els secrets que mai no t’han explicat

Els secrets que mai no t’han explicat per viure en aquest món i ser feliç és la darrera aportació literària d’Albert Espinosa, una obra totalment diferent a les anteriors com “Brúixoles que busquen somriures perduts” o “El món blau estima el teu caos  però amb les que comparteix ànima.

L’autor és un home admirable, una persona que aporta llum a aquells que l’envolten i que pretén transformar la foscor en llum i la pèrdua en guany.

Ell mateix ens explica que aquesta darrera obra no s’ha de llegir, sinó inspirar, l’hem de fer nostra afegint i traient idees, donant un pas més enllà dels convencionalismes i anar a la recerca del nostre jo interior, aquell que ens empeny i ens frena depenent del moment.

Certament la seva portada en apropa a un Univers infinit, a una nit estrellada al moment on les pors són més vives però també on l’espai és infinit. Al començar-ne la lectura no estava gens d’acord amb el que ens proposa, comprenc perfectament el moment en que va escriure l’obra ja que ho he patit a la pell i sé que jo no ho hagués pogut fer, però a mesura que anava inspirant plana a plana he comprés que no es tracta d’una doctrina o un alliçonament, sinó de la necessitat de compartir amb un mateix allò que realment ens pot portar cap una felicitat que sembla llunyana.

Rosa dels vents en format Butxaca ens ofereix així una obra per gaudir i mostrar  a cada lector la seva pròpia força interior i amb un extra, un secret que fins ara no ens havien explicat.

L’autor comença amb reflexions personals, inspiracions per a ser feliç cada dia, amb lletres diferents, colors, dibuixos, subratllats, una al·legoria al desordre i a les paraules que criden sobre el paper, inspiracions per viure en aquest món, a somnis i desitjos que amaguem als nostres cors.

Un dels apartats que més m’ha agradat és el que conformen les tisores dolces, aquelles petites coses que ens fan recordar, pensar o somiar en quelcom especial, també aporta cites inspiradores que marquen el món per la seva universalitat ja siguin de John Lennon o de Henry Ford.

De la mateixa manera que ens regala una petita finestra als seus records d’infantessa i el que li aporten al seu avui, acabant amb vint-i-tres inspiracions en forma de recomanacions que el fan sentir viu com una música, una pel·lícula o un lloc.

Una obra profunda amb un format lleuger i poc estàndard. Un llibre que podríem considerar d’autoajuda tant per l’autor mentre escrivia com pel lector mentre l’inspira.

Entre aquestes primeres planes l’autor us presenta la seva intencionalitat i el seu dolor en transformació.

El que jo avui afegeixo és una de les meves inspiracions que em fan sentir viva.


Temps de família


Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust conèixer una nissaga impressionant? 

Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir a Temps de família

A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas familiar en un imperi vinícola.

Tres generacions de la família Giner protagonitzen la novel·la mereixedora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica

El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest món. Ell és l’esforç.

Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.

Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.

Drames com la fil·loxera, la guerra civil, la postguerra marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina pasta estan fets els Giner de cada generació.

És una novel·la molt descriptiva i sembla que puguis trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la humitat de les càmeres on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.

És atractiva i amb personatges molt diversos que interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de vista la trama principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro que no hi trobareu cap anacronisme!

De la mà de labutxaca podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con a membres d’una família. 

Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran lectura .

Bé, també us puc aconsellar que estigueu atents a l’entrevista amb l’autora. Una noia que gentilment estima al seu públic i valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent que ja ens va captivar amb “L’hospital dels pobres”.