Us ve de gust una bona novel·la
històrica? Us ve de gust conèixer una nissaga impressionant?
Si les vostres respostes són
afirmatives us heu de rendir a Temps de
família.
A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898
en què en Bonaventura Giner torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal
per tal de convertir el mas familiar en un imperi vinícola.
Tres generacions de la família Giner
protagonitzen la novel·la mereixedora del Premi
Nèstor Luján de Novel·la Històrica.
El que m’ha fet reflexionar la
novel·la és sobre la naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la
pell per crear un imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una
forta necessitat de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva
empremta en aquest món. Ell és l’esforç.
Anys més tard aquest esforç dóna
fruits i com tot pare vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis
i les oportunitat que potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.
Lògicament néts i besnéts també
tindran sentiments vers el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès
a la seva manera molt vinculada al moment social i econòmic de la terra
catalana.
Drames com la fil·loxera, la guerra
civil, la postguerra marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina
pasta estan fets els Giner de cada generació.
És una novel·la molt descriptiva i
sembla que puguis trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la
humitat de les càmeres on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.
És atractiva i amb personatges molt
diversos que interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de
vista la trama principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro
que no hi trobareu cap anacronisme!
De la mà de labutxaca podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una
historia definida i amb missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a
éssers individuals i con a membres d’una família.
Només podria dir-ne milers
d’adjectius positius i crec que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres
mateixos aquesta gran lectura .
Bé, també us puc aconsellar que
estigueu atents a l’entrevista amb l’autora. Una noia que gentilment estima al
seu públic i valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent que
ja ens va captivar amb “L’hospital dels pobres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada